Ara mateix he rebut un correu d’un amic que em deia que tenia previst explicar la història d’un personatge que havia conegut, que anava amb una moto Sanglas.
Entre les coses que explica, diu que havia sabut que els seus amics en veure que n’estava tant de la seva moto, li van organitzar un acte simulant —i fent tot el ritual— la celebració d’un matrimoni amb la moto, arribant fins i tot a tirar-hi arròs.
M’he imaginat tot el procés d’aquesta divertida excentricitat entre “moteros” i també com devien reaccionar les persones que no ho eren.
Immediatament he recordat que, de joveneta, estant amb un grup d’amics, els vaig dir que, com que feia tres anys que tenia el Seat 127, li havia comprat un xampú especial per rentar-lo; abans ho feia amb sabó de plats.
Van quedar tots amb cara de sorpresa, i fins i tot un va dir:
—Estàs boja.
El problema, penso, no va ser tant el xampú per a carrosseries —que, al capdavall, el fa servir molta gent— sinó que digués que era per celebrar l’aniversari del cotxe. Ara si que el fan servir moltes persones però em de pensar que parlo de l’any 1975.
Potser si no hagués afegit que li estava agraïda perquè em portava allà on volia, no hauria semblat tan estrany.
Perquè, ben mirat, si això fos motiu per estar tocats de l’ala…ara n’hi hauria bastants més dels que ens pensem, clar que l’any 1977 poques màquines de rentar cotxes hi havien.
