En altres edicions de la Revista del Baix Empordà vam parlar de tres llevadores contemporànies.(1)
Ara reculem en el temps i fem una pinzellada sobre algunes llevadores que hem trobat registrades en documents del municipi.(2)
Antigament, als Països Catalans (3) s’utilitzava el nom de llevanera per referir-se a la dona que ajudava la mare en el moment d’infantar el seu fill, però que no havia passat per estudis reglats, com popularment es deia.
Atenien les parteres i el nadó al mateix domicili i sovint adquirien l’experiència per pertànyer a una nissaga familiar obstètrica.
El llibre més antic que he trobat que parla de les parteres és el de Damián Carbón, (4) tot i que devia ser difícil accedir a aquests tractats.
Llevadores del segle XVICal destacar que durant aquest segle hi va haver diversos conflictes socials, com ara l’epidèmia de pesta i de tifus de l’any 1507, així com la fam derivada de la manca de conreus, fet que va provocar que moltes persones visquessin en la pobresa.
Durant aquesta època es van obrir diversos convents, hospitals i hospicis per a nens orfes.
Francina Sicards “Sicarda” (Palamós, †1559). Només sabem que va morir el dia 6 de novembre d’aquest any, segons consta al llibre d’òbits núm. 1 de la parròquia de Palamós, on s’especifica “Francina Sicarda, llevanera”.
Es considera que el seu marit es deia Sicards i que ella va rebre el nom del marit en femení, com sovint es feia.
Llevadores del segle XVII
Durant aquest segle es va despertant un cert interès científic: es comencen a fer preguntes sobre el perquè de les coses i s’inicia l’aplicació del mètode hipotètic-deductiu en les recerques.
No existia protecció sanitària i les persones amb pocs recursos havien de ser ateses per sanadors, barbers, trementinaires i llevaneres.
Maria Oliver Mauri. Va néixer l’any 1612. Estava casada amb Marc Lloret i per això també era anomenada Maria Lloreta.
Al llibre d’òbits núm. 4 de la parròquia de Sant Joan de Palamós consta que exercia de “llevadora”. Va morir a Palamós el dia 8 de setembre de 1689, als 77 anys.
Cecília Sans Caner. Va néixer l’any 1653 a Palamós. Es va casar amb Joan Simon Vernós, pescador d’ofici. Exercia de llevadora i va morir molt jove, l’any 1686, als 33 anys.
Llevadores del segle XVIII
Cal destacar d’aquest segle la Guerra de Successió (1708-1715). L’any 1789 s’inicia la Revolució Francesa i, a finals de segle, la Guerra Gran (1793-1795).
A Catalunya, Antoni de Gimbernat (1734-1816) aporta coneixements d’anatomia del cos humà i, l’any 1770, es crea la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de la ciutat de Barcelona.
El cirurgià francès François Mauriceau publica, entre els anys 1738 i 1740, el Traité des maladies des femmes grosses.
Madame Fouquet, l’any 1750, publica un llibre titulat Obras médico-quirúrgicas. S’inicia també la canalització de les aigües residuals i millora del sanejament en general.
Mariàngela Rodríguez Mir. Es va casar l’any 1716 amb Agustí Mascort Vilaró, i el matrimoni tingué dues filles, Gertrudis i Mariana, les quals més tard seguirien l’ofici de la seva mare. Va morir l’any 1768.
Gertrudis Mascort Rodríguez. Filla de l’anterior, va néixer a Palamós l’any 1719. Es va casar amb Joan Matas Botet i van tenir sis fills. Exercia de llevadora i és de suposar que era una dona forta i saludable, ja que va morir l’any 1811 als 92 anys. Pel fet d’haver tingut només fills, els coneixements obstètrics els va transmetre a la seva jove Maria, casada amb el seu fill Jeroni.
Maria Gorgoll Roca. Va néixer a Palamós l’any 1744. Es va casar amb Jeroni Matas, fill de la llevadora Gertrudis Mascort, i també exercia de llevadora. No consta que tinguessin fills.
Catalina Batlle Avellí. Va néixer a Palamós l’any 1768. Estava casada amb Joan Picaperas Sala, mariner d’ofici, i ella exercia de llevadora.
El matrimoni va tenir inicialment trigèmins, que van morir en néixer, i després quatre fills més, entre els quals una filla, Eulàlia, que també es va especialitzar en l’art de fer néixer criatures.
Va morir l’any 1852, a l’edat de 84 anys.
Llevadores del segle XIX i inici del XX
Durant aquest segle s’apliquen els coneixements del bacteriòleg francès Louis Pasteur (1822-1895), emprant altes temperatures per destruir els gèrmens.
Joseph Lister (1827-1912), cirurgià anglès, introdueix mètodes higiènics i antisèptics en les intervencions quirúrgiques.
La infermera Florence Nightingale (6)inicia el mètode científic aplicat a les cures d’infermeria.
Es legisla sobre l’atenció a les persones malaltes, la beneficència i els estudis acadèmics dins l’àmbit sanitari.
L’any 1847 apareix el Reial decret orgànic de Sanitat, el 1848 es creen les juntes locals de Sanitat i el 1855 es consolida la Direcció General de Sanitat.
Eulàlia Picaperas Batlle. Va néixer l’any 1803. Era filla de Joan i de la llevadora Catalina Batlle, que segurament li va ensenyar l’ofici. Es va casar amb Joaquim Matas Moxó, nét de la llevadora Gertrudis Mascort.
Elisa Matas Picaperas. Va néixer a Palamós l’any 1845. Era filla de Joaquim Matas i de la llevadora Eulàlia Picaperas, probablement la seva instructora. Es va casar amb Gaspar Miró Alrich i va morir l’any 1916, a l’edat de 67 anys.
Catalina Picaperas. Consta que l’any 1845 pagava impostos per exercir la professió amb el qualificatiu de “comadre de parir”, per un import de 38,4 rals de billó. En aquesta època Palamós tenia 428 veïns.
Exercia conjuntament amb la col·lega Antònia Torreyas i els metges Josep Boy, Josep Maurà, Joan Ametller i Joan Baptista Botet.
Antònia Torreyas. Consta inscrita a la matrícula industrial l’any 1846 amb el qualificatiu de “comadre de parir”.
Liduïna Martí Fexas. Segons la partida de naixement, va néixer a Celrà el 7 de febrer de 1872. Era filla de Benet Martí i Teresa Fexas. L’any 1910 vivia al carrer Molins núm. 11 amb la seva mare, de 70 anys, un nebot de 13 i un altre jove de 10 anys, no familiar.
Va exercir a Palamós des de l’any 1938 fins al 1951.
Francisca Coma Molins. (7) Va néixer l’11 de gener de 1896 a Camprodon. Era filla de Silvestre i Anna.
Va venir a viure a Palamós als 23 anys; es va casar l’any 1923 i van viure al carrer Cervantes núm. 37.
A partir de llavors va ser coneguda com a Paquita Català, en adoptar el cognom del seu marit. Va pagar impostos a l’Ajuntament des de l’any 1928 fins al 1953.
Tenia una filla que vivia en una altra població; va quedar vídua als 51 anys i, més endavant, va anar a viure amb la seva filla.
Llevadores del segle XX
Cap a l’any 1902 ja existia un programa d’estudis de Practicant i de Matrona.
És el segle de la màxima industrialització, amb immigracions internes procedents de zones rurals a la recerca de treball.
També es viuen tres grans guerres: la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Les dones treballen a les indústries, molts nadons inicien la lactància artificial, augmenta la natalitat, s’estenen les vacunacions infantils i d’adults, es comercialitza la píndola anticonceptiva i també augmenten les demandes d’avortament.
Juana Ruiz Barberá. Va néixer el 23 d’agost de 1915 a Oriola (Alacant), filla de Federico i Remedios. L’any 1955 feia vuit anys que vivia a Palamós. Sabem que pagava impostos per exercir durant els anys 1948 i 1949; en aquella època, l’import era de 144,30 pessetes.
Maria Rosa Moliner Baltà.(8) Va néixer a Vilafranca del Penedès el 2 d’agost de 1922. Va estudiar el batxillerat i l’any 1941 es va matricular per cursar els estudis de Practicant i Llevadora a l’Hospital Clínic de Barcelona.
L’any 1945 va venir a viure i a treballar a Palamós, i el 1952 es va casar amb Benet Morera Mansió, catedràtic de Llengua i Literatura a Palafrugell. Van tenir dos fills.
Matilde Ribes Peix. (9) Va néixer a Borrassà el 4 d’agost de 1929. Va estudiar el batxillerat a Figueres i posteriorment va cursar els estudis d’Ajudant Tècnic Sanitari i de Llevadora a l’Hospital Clínic de Barcelona. Després de treballar en altres centres, va exercir a la Clínica Baix Empordà. Es va casar l’any 1958, als 28 anys, amb Jordi Morera Buixeda, i van tenir dos fills.
Margarita Adroher Burgas. (10) Va néixer a Besalú el 26 de setembre de 1935. Als 18 anys es va traslladar a Barcelona per estudiar la carrera de Practicant i Llevadora a l’Hospital Clínic. L’any 1960 es va casar amb Josep M. Ribas Poch, fill del veterinari Jacint Ribas, i van tenir dos fills.
Va ocupar la plaça oficial de llevadora a Calonge i també tenia consulta privada. Es va jubilar l’any 2000.
Amb aquest breu resum hem volgut recordar el treball de les divuit professionals obstètriques documentades que van exercir a Palamós, especialment perquè van ser dones pioneres en el desenvolupament dels coneixements científics sanitaris i perquè la seva tasca es duia a terme amb pocs recursos i llargues hores de dedicació.
Text publicat originalment a la Revista del Baix Empordà núm. 38 (any 2012), revisat i adaptat per a aquest espai.
Notes.
(1) Masana, Rosa M. Les llevadores Margarita Adroher Burgas, María Rosa Moliné Baltà i Matilde Ribas Peix. Revista baix Empordà núm.16 (2007).
(2) Matrícula industrial de l’Arxiu Històric de Palamós i dades de l’arxiu personal de l’historiador Pere Trijueque.
(3) Alcover-Moll, Diccionaricatalà,valencià, balerar. Madrina o llevanera, terme emprat al Rosselló, Empordà i Eivissa.
(4) Libre de Damian Carbón tutulat Libro del arte de las comadres y del regimiento de las preñadas y parídas y de los niños. Biblioteca de Catalunya.
(5) Pere Trijueque i Fonolleras.
(6) Florence Nightingale a Wiquipedia.
(7) Pere Trijueque.”Paquita Coma Molins”,La gent de la vila de Palamós, 1562-1950, Ajuntament de Palamós.fotografia.
