A casa tenia un colom de ceràmica que m’havia regalat la Maria del Carme fet i per ella mateixa.La base de l’escultura era petita en comparació al cos,va bascular i se li trencà una de les ales.
Amb cola la vaig enganxar i també li vaig fer una base de fusta.
Un dia algú va dir-me:
- Millor que no guardes coses trencades a dins a casa, no fant gens de bé.
Vaig acceptar el consell i decidí penjar la figura a una paret del pati que podia veure des de la galeria.
La M. Carme sempre que venia a casa a la Bisbal i si era el temps de la florida, collia diverses flors del gessamí que penjaven cap al pati des del jardí del veí.
Ella llavors les posava en una petita safata de vidre i espargient un flaire molt agradable.
Quan la M. Carme va faltar, aquesta acció de tanca estètica i fragància, també va desapareixer.
Un dia prop de l’estiu, d’aquells que et pares a mirar les flors com van florint, me’n adono que la figura estava vorejada de blanques i de flors del gessamí vingudes de la casa veïna.
L’impacte d’aquella visió va fer aflorar en mi un ventall de sentiments, una plena emoció difícil d’emplicar.
Va ser un moment on s’ajuntaven diversos records, l’amistat, l’art, la natura i la transcendència en presencia també del olfate.
Adjuntem la imatge que expresa aquell moment.
