Des de principis del segle XXI col·laborava aportant algun article a la revista de Palafrugell, sovint sobre temes sanitaris, com l’antic hospital, encara que amb més freqüència vaig parlar de les antigues llevadores de la vila.
La direcció de l’Associació de Suport a la Dona de Palafrugell em va proposar fer una edició sobre les llevadores. Com que es tractava d’una associació d’ajut a les dones i sense ànim de lucre, els vaig cedir el contingut i en van editar 500 exemplars, ara exhaurits, amb el títol:
— 165 anys d’història de les llevadores de Palafrugell (2006)
Quan vaig treballar d’infermera a Pals aportava articles al butlletí Torre de les Hores, editat per l’Ajuntament. Eren temes relacionats amb històries que m’explicaven els pacients.
Guardava aquesta informació i, un dia, per un carrer de Barcelona vaig veure un rètol a la porta d’una impremta que deia:
— Deixa córrer les teves idees, edita el teu llibre.
No vaig dubtar, vaig entrar i vàrem parlar. Va ser necessari comprar un programa OCR per recuperar els articles publicats i, juntament amb les còpies de les fotografies, vaig fer una autoedició titulada:
— Històries de Pals explicades pels palencs (2012)
Mentre investigava el tema de les llevadores als llibres de la Matrícula Industrial i de Comerç de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, observava que hi havia força dones que constaven com a titulars d’un negoci.
Vaig fer una gran plantilla de paper i, manualment, anava apuntant els noms, l’any i l’especialitat del negoci que regentava cadascuna d’elles. En van sortir dos llibres, també autoeditats, amb un total de més de 500 dones. Els vàrem titular:
— Dones emprenedores. Palafrugell 1857-1914 (2013)
— Dones emprenedores. Palafrugell 1857-1914. Segon volum (2016)
L’any 2014 em vaig animar a imprimir les dades que disposava de les llevadores i d’algunes infermeres de les que n’havien sortit publicades algunes cròniques.
De vegades algú m’ha preguntat: Perquè escrius més sobre llevadores que de infermeres, la resposta és que les llevadores sovint exercient en condició de lliures i pagaven impostos, fet que ha ajudat a trobar-les, en canvi les infermeres que treballen als hospitals poques vegades als document revisats hi hem troba el seu nom. En vàrem fer dues publicacions de nom:
— Llevadores i infermeres gironimes. Volum I -El Baix Empordà (2014)
— Llevadores i infermeres gironines. Volum II El Gironès, L’Alt Empordà, La Garrotxa, La Cerdanya, El Pla de l’Estany, El Repollès i la Selva. (20!4)
L’any 1976 feia d’instructora d’alumnes d’infermeria a l’actual Hospital Universitari de Mútua de Terrassa. Donada la meva dedicació docent, el director de l’Hospital del Tòrax de Terrassa em va proposar acabar de fer les gestions d’obertura d’una escola d’infermeria i desenvolupar les funcions de directora tècnica de l’escola que es pensava obrir a l’hospital.
Els estudis eren d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS), previstos per transformar-se posteriorment en Diplomatura Universitària d’Infermeria.
Van sortir dues promocions d’ATS i també tècnics de laboratori i radiologia. Durant la dècada dels noranta l’hospital i l’escola van finalitzar les seves funcions. L’edifici va restar abandonat fins que va ser emprat per allotjar el Centre d’Audiovisuals de Catalunya.
Per evitar que el record d’aquesta escola passés a l’oblit, així com algunes dinàmiques de l’hospital, vàrem editar un llibre digital en llengua castellana. Havia estat sòcia de l’Asociación Española de Enfermería Docente i m’agradava que altres col·legues docents el poguessin llegir.
El Col·legi d’Infermeria de Gran Canària va demanar posar-lo a la seva pàgina web i, quan el busquem, surt en primer lloc el Col·legi de Canàries. Porta per nom:
— La Escuela de Enfermería del Hospital del Tórax de Terrassa, 1976-1980. Datos históricos del Hospital, 1952-1986 (edició 2016)
Després que l’escola es tanqués vaig fer de directora d’infermeria a l’Hospital de Palamós, quan aquest estava a punt de finalitzar les obres del nou hospital, amb previsió d’obrir els primers vint llits. Va ser impensable la feinada que va comportar l’organització dels serveis d’infermeria i la contractació de personal.
Igual que amb el llibre del Tòrax, vaig fer un resum de les activitats realitzades per a l’obertura del nou hospital. Només se’n van editar uns deu exemplars amb el nom de:
— La gestió dels serveis d’infermeria de l’Hospital de Palamós (1985-1986) (edició 2019)
Novament, i de manera similar a l’anterior llibre de poca edició, vaig escriure les experiències i dinàmiques professionals de quan feia d’infermera rural en diversos municipis de la província de Girona, pertanyent al cos d’APD, Assistència Pública Domiciliària. L’edició porta per nom:
— Experiències d’una infermera rural interina. Girona 1986-2009 (edició 2019)
Dels altres treballs fets posteriorment, i degut al fet que els registres d’activitats van ser informatitzats, vaig deixar de prendre notes i d’escriure.
Vaig volguer també auto editar un llibre de temàtica molt diferent, es tractava d’una recopilació de les xemeneies industrials del Baix Empordà que n’havia fet alguns articles, afecció que em va venir per haver inscrit la xemeneia Almirall de Terrassa al Llibre de Rècords Mundials Guinness degut que el meu germà no en podia donar testimoni. El llibre es titula:
— Xemeneies Industrials del Baix Empordà. Segles XIX i XX. (2022)
Vers la professió dir que quan es veu per escrit tot el que hem fet sembla molt, però aquesta professió és molt dinàmica i sovint el que no es veu, el que no es comptabilitza, és la relació que hem tingut amb el malalt i el que hem fet perquè s’hagi sentit cuidat.
