Fa poc vaig escriure un text titulat Un pensament vers nosaltres i les partícules, un tema del qual soc profana però que m’atreia pensar-hi. Feia referència a la hipòtesi d’alguns científics que apunten la possibilitat que els humans i l’univers siguin cocreadors, que l’univers necessiti també de nosaltres.
Les persones que han suggerit aquesta idea no ho fan només per intuïció, sinó que ho basen en estudis sobre el comportament de les partícules i les ones subatòmiques quan són sotmeses a assaigs i, especialment, quan són observades.
El tema és complex i una persona no dedicada a aquesta vessant científica no pot opinar amb autoritat. Sí que podem fer especulacions, però que tinguin coherència, no només per fer-les, i en tot cas deixar-les per escrit pot ajudar a reflexionar-hi més en un futur.
És possible que persones d’alt nivell econòmic i d’estatus social tinguin uns coneixements molt més amplis que els permetin jugar o modificar la matèria en base als objectius que vulguin aconseguir, i fer ús d’eines com ara:
els números, la numerologia entesa qualitativament del número en si mateix i numèricament com sovint fem; les hores del dia comptant minuts i segons; els moviments dels planetes dins de l’astronomia i l’astrologia i la seva influència sobre els humans; els llocs terrestres i la ubicació d’elements naturals i edificis; influències tel·lúriques; coordenades i relacions entre situacions geogràfiques i dissenys geomètrics que configuren; o els condicionants del calendari anual amb els solsticis i equinoccis.
De segur que trobaríem més factors que, en conjunt, poden configurar quelcom de màgic. Ho pensem perquè els mitjans de comunicació, quan hi ha atemptats importants, desaparicions o assassinats, en donen detalls i també acompleixen la funció psicològica de parlar-ne durant uns dies.
Segons s’explica, alguns dels factors esmentats són emprats en rituals de caràcter màgic, dissenyats prèviament per aconseguir quelcom material i desitjable.
Si aquesta pràctica, de caràcter més egoista, fos considerada també com una cocreació entre l’univers i els humans, seria preocupant. S’allunyaria de la part amorosa que atribuïm a l’univers, dita per les persones que afirmen haver-la experimentat. De moment, nosaltres el que fem és pensar-hi i, qui sap, potser algun dia en podrem parlar amb més certesa.
Si voleu llegir el primer text : Un pensament.
Rosa Mª