El dia 5 de maig d’aquest 2026 coincidint amb el Dia Internacional de les Llevadores, Llagostera va homenatjar a les llevadores de la vila reconeixent la seva dimensió històrica, professional i humana posant el seu noma un carrer, el de les Llevadores a la vegada també un monòlit situat al parc de la Torre. En aquest tòtem hi ha escrit el poema de nom Maternitat fet per Joana Abrines.
Durant l’acte van fer parlaments el batle de la ciutat, un regidor i tres llevadores cloent l’esdeveniment amb una performance poètica interpretada per Paula Guzzo.
El Punt diari del dia 6 de maig va publicar la noticia on ementa tots els noms dels parlamentaris que van reconeixer la tasca professional i humana de les llevadores d’abans i les ara.
Va ser un acte molt bonic i entranyable.
Monòlit recent descobert
Vàrem fer un breu vídeo er recordar l’esdeveniment, veure Homenatge a les Llevadores de Llagostera
La història de les llevadores de Llagostera, fins el moment, és remonta a l’any 1895 quan Joaquima Bordas va obtenir la titulació de llevadora. Des de llavors a Llagostera hi ha hagut diverses infermeres i llevadores que han lliurats atencions i assistència a parteres, nadons i malalts. Per diferenciar a les llevadores que havien estudiat i validad els seus coneixements a l’Universitat de Barcelona i de les que no ho van fer, a aquestes segones les nombrem llevaneres.
Per més informació poden veure. Història de les llevadores i infermeres de Llagostera.
Adjuntem el text que hi ha escrit a una cara de les dues cares del monòlit.
Les llevadores.
Custodiar la vida,
acompanyar el naixement
Dones que cuiden, que acompanyen, que donen força quan una nova vida comença.
Les llevadores han estat, des de sempre, presència i saviesa: les mans que acullen, les paraules que calmen, la mirada que dona confiança.
El seu nom ve de llevar, és a dir, “separar el fill de la mare”. Però la seva feina va molt més enllà d’això. No només ajudaven a parir: cuidaven, escoltaven, ensenyaven, consolaven. Eren la mà amiga, la veu serena, la presència que sostenia la vida.
Quan no hi havia hospitals ni metges a prop —sobretot als pobles i zones rurals—, les llevadores eren el primer recurs i, sovint, l’únic. Entraven a les cases amb coneixement i coratge, i portaven amb elles remeis, experiència i una antiga saviesa transmesa de dona a dona.
Van ajudar a néixer moltes criatures, però també van cuidar moltes mares. Sabien que el part no s’acaba quan neix el nadó: cal temps, cura, paraula i repòs. Per això també orientaven sobre la lactància, la salut, la recuperació i el dia a dia. Eren un puntal de suport, de confiança i d’afecte dins la comunitat.
Avui, les llevadores continuen essent acompanyants de vida. Professionals que miren la dona de manera integral, que escolten, que respecten el ritmes i que ofereixen seguretat i escalf. Són presents a totes les etapes —l’embaràs, el part, el postpart, la lactància i la salut sexual— sempre amb una mirada de respecte i humanitat.
Llagostera vol reconèixer i agrair la seva tasca —la de les d’ahir, que van obrir camí amb valentia, i la de les d’avui, que continuen cuidant amb coneixement i tendresa—, per custodiar allò més valuós que tenim: la vida.
Breu vídeo del dia de l’homenatge a les llevadores de Llagostera
