Un dia, quatre noies que ens coneixíem d’algunes sortides nocturnes dels dissabtes, vàrem ser convidades a sopar en una casa d’una vila més allunyada.
La casa estava decorada amb espelmes, objectes d’art singulars i una llum molt atenuada. La taula també havia estat preparada amb una cura especial, igual que els aliments. Si la memòria no em falla, només hi havia l’amfitriona i el seu suposat company.
Tot plegat creava una atmosfera estranya, situada entre la curiositat i una lleu inquietud difícil d’explicar. Era un ambient poc habitual, sobri, amb un punt d’esoterisme, com si alguna cosa desconeguda pogués manifestar-se en qualsevol moment.
Després de sopar, vàrem passar a una estança més reservada. La conversa, conduïda per l’amfitriona, va girar entorn de les energies. Va assegurar que allà on érem hi havia un punt tel·lúric, un indret travessat per forces que venien d’un castell, passaven per aquella casa i seguien cap a un altre lloc.
En aquell instant vaig sentir, al darrere de l’esquena, una mena de corrent d’aire que no sabria justificar. Potser no era res. Potser només una impressió. Però encara avui en conservo el record.
L’amfitriona insistia perquè ens apuntéssim a un curs que havia de fer-se al cap de pocs dies.
Mentrestant, la incomoditat semblava créixer. Una de nosaltres va dir que es trobava malament. No sabia què li passava; pensava que potser el sopar no li havia provat bé.
Va demanar marxar de seguida i, com que anàvem totes en un sol cotxe, vàrem marxar plegades, tot i que dues de nosaltres semblaven disposades a interessar-se per aquell curs.
Quan ja érem fora de la casa, la noia va vomitar. No sé si va ser algun aliment o aquella angoixa que deia sentir. Hi ha moments en què el cos sembla entendre abans que la raó.
Amb el temps vàrem deixar de veure’ns. Però he de dir que, des d’aleshores, el tema de les energies —siguin reals, provocades o nascudes de la suggestió humana— l’he mirat amb més consideració. També perquè, anys després, he conegut aspectes més concrets dels indrets que aquella nit es van esmentar.
Hi ha vivències que no sabem explicar del tot, però tampoc no s’esborren.
