És la primera vegada que comento per escrit un llibre. El motiu ha estat que una neboda meva l’està llegint i em va comentar que, mentre ho feia, pensava en mi.
La curiositat va ser gran i ara el tinc a les mans. L’autora és Clarissa Pinkola Estés. El llibre es va editar primer en anglès l’any 1989 i el 1992 fou traduït al català amb el títol Dones que corren amb els llops. Mites i contes de l’arquetip de la Dona Salvatge.
Ha estat un dels llibres més venuts i, a la contraportada, per orientar el lector, hi diu:
“A l’interior de qualsevol dona hi ha una vida secreta, una força poderosa plena de bons instints, de creativitat i de saviesa. És la Dona Salvatge, una espècie en perill d’extinció a causa dels constants esforços de la societat per ‘civilitzar’ les dones i constrènyer-les als rols rígids que n’anul·len l’essència instintiva.”
Mitjançant mites interculturals, contes de fades i històries —moltes relacionades amb la seva pròpia família—, l’autora contribueix a fer que les dones recuperin la seva força i salut, així com els atributs visionaris d’aquesta essència instintiva.
El llibre està dirigit principalment a les dones i n’assenyala les qualitats inherents, encara que també fa pensar que homes i dones, amb atribucions físiques i psíquiques distintes, es complementen.
És sabut que ancestralment la dona ha complert la funció de ser mare, criar els fills amb la seva pròpia llet i tenir cura de la família. L’home, més dedicat a conrear la terra, treballar en tallers o indústries i aportar recursos per al sosteniment familiar, també ha volgut sentir-se pare, estimat i cuidat. Tot això en una mena de simbiosi natural i sense tants neguits.
Amb el pas del temps, aquests rols s’han anat difuminant. Potser l’home ha perdut una certa autoritat —ben entesa— i també, en alguns casos, respecte. L’estrès, el cansament, la manca de recursos bàsics, els ritmes fabrils imposats per la industrialització i altres factors han distorsionat algunes de les funcions ancestrals dels éssers humans.
En ocasions, les dones hem volgut ser com els homes i, alhora, sembla que alguns homes vulguin assumir funcions tradicionalment molt vinculades a la maternitat.
Clarissa Pinkola Estés, observadora de la vida i d’aspectes profunds de l’ésser humà, intenta explicar i donar claus perquè les dones siguin elles mateixes, perquè facin emergir aquesta part “salvatge”, entesa no pas d’una manera feréstega, sinó íntima i ancestral: la força interior creativa i amorosa, el fet de ser mares, cuidadores, protectores, sanadores i guardianes d’una saviesa arquetípica antiga. Potser ella no ho diria exactament amb aquestes paraules.
L’autora, per la seva formació de psicoanalista clínica i influïda per les aportacions del psicoanalista Carl Gustav Jung, descobridor de l’inconscient col·lectiu i estudiós dels arquetips, aplica aquests coneixements i la seva experiència a ajudar les dones.
Les eines de treball que inclou al llibre són sobretot els contes, cadascun amb un missatge que ajuda a interioritzar i descobrir aspectes d’un mateix. Carl Gustav Jung en deia “l’ombra”, la part encoberta que tots portem a dins.
L’autora ens fa saber que el llibre és una primera part de cinc volums que inclourà un centenar de contes sobre la vida interior. La premissa en què es basa tota la seva obra és que tots els éssers humans neixen amb unes qualitats innates.
El seu objectiu és el de despatologitzat la naturalesa instintiva integral i demostrar els seus nexes espirituals i essencialment psíquics amb el món natural.
Segons Pinkola aquests seria una manera de descobrir la “lloba interior”, allò més ancestral, també anomenat salvatge; simplificant molt, seria arribar a ser un mateix sense deixar-se corsetar excessivament pels fets socials i culturals.
“Caldria procurar no desvirtuar-ne el missatge, sobretot perquè, amb el pas del temps, les interpretacions poden acabar allunyant-se del sentit original de l’autora.” Algú ha dit que cal “ullar”, metafòricament suposo, però avui, quan hi ha qui diu sentir-se animal, no acabem girant-ho tot fins al punt que les dones hagin de sentir-se literalment una lloba. Llavors sí que els seguidors de Jung tindrien feina.
Nota
De cada conte en fa un comentari previ i posterior i també correlacions, recorden alguns com : :Barbablanca, La Lloba, Vassilissa, La nina a la butxaca, Els quatre rabins, La venedora de llumins, Els tres cabells d’or, L’aneguet lleig, La dona esquelet….
