Alguns llibres de diferents disciplines expliquen que, fa milers d’anys, l’ésser humà va deixar de ser caçador i recol·lector per començar a cultivar la terra. Aquest canvi no només va transformar la manera d’alimentar-se, sinó també la forma de viure, d’organitzar-se i de relacionar-se. D’aquell procés en sabem relativament poc.
Si realment va ser així, costa no imaginar que, al mateix temps que s’aprenia a cultivar la terra, també els homes i les dones devien ser “cultivats” d’alguna manera. Potser no cultivats en el sentit estricte de la paraula, però sí culturitzats per aprendre noves pràctiques de supervivència i assumir l’organització que exigia un canvi tan important de vida.
A poc a poc, la terra anava essent treballada i transformada, però lògicament també els humans devien rebre directrius, coneixements i instruccions d’algú. Ho pensem perquè encara avui continuem fent exactament això en gairebé tots els àmbits de la vida.
Hi ha un refrany que diu:
— Ningú neix ensenyat.
I probablement és una de les frases més certes que existeixen.
Ara mateix ho podem comprovar en el canvi de model social que estem vivint. Progressivament ens veiem obligats a aprendre coses noves, sovint desconegudes, per adaptar-nos a una societat que pot arribar a tenir funcions i estructures inimaginables fa només uns anys.
Per tant, és fàcil observar que la cultura i l’aprenentatge ens acompanyen durant tota la vida. Comencen el primer dia que entrem a l’escola i continuen després, en l’edat adulta, amb tota mena de programes formatius, activitats i orientacions que arriben fins i tot a les llars dels jubilats. L’ensenyament i l’adaptació són continus.
Potser aquesta culturització social és considerada necessària perquè ningú no s’extraviï del camí que la societat destina a cadascú durant la seva vida. Poden existir senders col·laterals, però sovint són pocs i difícils de recórrer.
Tot aquest entramat d’ensenyament i culturització existeix també perquè nosaltres mateixos en som els agents. Som qui nodrim, engrasem i mantenim la maquinària social. Refresquem conceptes històrics, identitats patriòtiques, referents religiosos, patrimonials, culturals i de comportament que continuen actuant com a puntals de l’estructura col·lectiva.
