És la primera vegada que per escrit comento un llibre , el motiu ha estat que una meva neboda l’esta llegint i em va comentar que llegint-lo pensava amb mi.
La curiositat va ser gran i ara el tinc a les mans . L’autora és Clarissa Pinkola Estés el va editar primer en anglès l’any 1989 i el 1992 va ser traduït al català, es titula Dones que corren amb els llops .
Ha estat un dels llibres més venuts i a la contra portada del llibre, perquè serveixi d’orientació, hi diu :
A l’ interior de qualsevol dona hi ha una vida secreta, una força poderosa plena de bons instints, de creativitat i de saviesa. És la Dona Salvatge, una espècie en perill d’extinció a causa dels constants esforços de la societat per “civilitzar” les dones i constrènyer-les als rols rígids que n’anul·len l’essència instintiva.
Mitjançant mites interculturals, contes de fades i històries (molt relacionades amb la seva pròpia família), Clarissa Pinkola Estés contribueix a fer que les dones recuperin la seva força i salut, els atributs visionaris de l’esmentada essència instintiva.
El llibre esta dirigit ales dones n’ assenyala les qualitats inherents que tenim, encara que dir que amb dos sexes amb atribucions físiques i psíquiques distintes es complementen.
Es sabut que la dona ancestralment ha complert la funció de ser mare, criar els fills amb la seva pròpia llet, tenir cura de la família.
L’home més dedicat a casar a conrear la terra, a treballar en tallers o industries i aportar recursos pel suport de la família i a la vegada ha volgut sentir-se pare, estimat i cuidat. Tot amb plena simbiosi i sense neguits.
Hem el pas del temps, el rols s’han anat difuminat diluint, l’home perd autoritat, aquesta ven entesa, i potser el respecte. L’estrès, el cansament, la manca de recursos bàsics, els ritmes fabrils exigits per la industrialització i d’altres, ha distorsionat algunes de les funcions ancestrals dels esser humans.
En ocasions les dones em volgut ser com els homes i els homes sembla que vulguin ser mares.
Clarissa Pinkola observadora de la vida i de coses que no sabem, ha fet per explicar i donar claus a les dones a que siguin elles mateixes , que treguin la seva part salvatge, entesa com un fet íntim, ancestral, la seva força interior creativa i amorosa, el fet de ser mares, cuidadores, protectores, sanadores , guardianes de la saviesa arquetípica ancestral. Potser no han aquestes paraules
L’autora per la seva formació de psicoanalista clínica i basada amb les aportacions del psicoanalista Carl Gustau Juny descobridor de l’inconscient col·lectiu i estudiós dels arquetips i aplicat aquests coneixement i la seva experiència a ajudar a les dones.
Les seves eines de treball que inclou al llibre són el contes, cada un d’ells amb un missatge que ajuda a interioritzar i descobrir coses d’un mateix, C.Juny n’anomenava la ombra, la part encoberta que tots porten a dins.
En resum es una manera segons Pinkola de descobrir la lloba interior, el més ancestral dit també salvatge, simplificant ser un mateix sense deixar-se corsetar per fets socials i culturals.
Haurien de procurar no desvirtuar el missatge, més quan autora no pugui rectificar, algú ha dit que cal ullar, metafòricament suposo però essent que algú diu sentir-se un animal, ara no donguem la volta i fem que les dones ens sentíssim ser una lloba. Llavors si que el seguidor de C. Juny tindrien feina.
