Magdalena Badia i Font professora a Terrassa, breu record.

Magdalena Badia va ser la primera professora de la classe de pàrvuls als vuit anys hi havia maninada molt petita i fins els sis o set anys, només hi havia en Bartomeu i jo que passàvem d’...

Llegir més
Primera Promoció d’Infermeria de la Escola Hospital de Bellvitge de Barcelona (1971-1974)

En una ocasió vaig dir-li a la Marta si em volia acompanyar a donar uns llibres a la biblioteca de l’Hospital de Bellvitge i a la vegada anar saludar a la directora de l’Escola d’infermeria, perquè a...

Llegir més
L’Estira-pits

Fa anys vàrem fer un tram de la ruta dels Càtars a França i els propietaris de l’hostal que havia estat antigament un convent, en saber que érem de Terrassa ens van demanar si podíem fer una...

Llegir més
Quan la oïda falla.

Des que tinc l’oïda menys fina, a les conferències sovint se m’escapen paraules. I darrerament em passa una cosa nova: de sobte, s’activa a la ment una mena de seqüència curta, com si veiés una pel·lícula. Un...

Llegir més
Apunt sobre ingressos i despeses de l’Hospital de Palafrugell (1863-1912)

En motiu de prepara algun article per la Revista de Palafrugell vaig consultar documents de l’Hospital de la vila guardats a l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, un d’ells titulat Libro de cuentas del Santo Hospital de Pobres...

Llegir més

Rosa Maria Masana

Benvinguts a aquesta pàgina

Vaig crear aquest espai amb la intenció de compartir vivències personals i històries que, situades en el seu context, poden complementar aspectes de la història general d’un país. De vegades, aquests relats poden semblar extrets d’una novel·la o d’una pel·lícula, però us asseguro que el que explico ha succeït realment.

La meva professió ha estat la d’infermera, una vocació que mai m’ha suposat un esforç, sinó una font constant d’aprenentatge i satisfacció. He treballat en hospitals generals de Barcelona i de Girona així com en l’àmbit de l’assistència primària i rural, desenvolupant tasques de gestió i docència. Al llarg dels anys, m’he especialitzat en diverses àrees, incloent-hi un Grau en Salut Comunitària i un Màster en Promoció de la Salut.

De jove, vaig practicar esport de manera lúdica, sense esperit competitiu, però sempre m’ha interessat conèixer aquest món. Al llarg de la vida, he tingut la sort de viure una gran diversitat d’experiències, algunes favorables i d’altres no tant. Tanmateix, de les menys afortunades n’estic molt agraïda, han tingut un bon desenllaç.

Per acabar, vull compartir un petit tret paradoxal sobre mi: mai m’ha agradat estudiar gramàtica però sempre he gaudit escrivint per expressar el que sentia. Així som els humans, plens de contradiccions, i tant de bo que ho poguem seguir essent per molts anys!