En motiu de prepara algun article per la Revista de Palafrugell vaig consultar documents de l’Hospital de la vila guardats a l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, un d’ells titulat Libro de cuentas del Santo Hospital de Pobres de Palafrugell, julio del 1863 al finales del 1900. tot que aquests llibres no tenen una continuitat, les dades recollides ens permeten coneixer una mica més a fons lestructura i activitats de l’hospital.
Comentar que al final del text, hem inclòs un inventari que pensem ja vàrem publicar però, aquesta vegada traduït al català i més sintetitzat, l’hem adjuntat perquè pensem que complementa la coneixensa estructural de l’immoble destinat a hospital.
Ingressos
L’hospital economicament es sostenia mitjançant les almoines rebudes dels ciutadans, a més cada diumenge una persona s’ocupava de recaptar llimosnes, excepte els diumenges que plovia, per fer aquesta feina cobrava 10 de rals,
També es rebien almoines procedents del Monument, s’entén de l’església i de les recolectes de particulars, en ocasions el Bisbat aportava ingresos procedents de les butlles o indulgències solicitades per algun malalt hospitalitzat.
Consta un ingrés obtingut per l’atenció sanitaria que van lliurar a uns estrangers, es tractava de persones afectades procedents del vapor Palerno Prieto que naufragar a la costa. Per una estada de 20 dies a l’ hospital van rebre un total de 210 pessetes i d’aquestes el centre s’en va quedar 180.
Despesses.
Les despeses eren gairebé fixes i repartides per: el sou del personal , alimentació, trasllats de malalts a d’altres centres, reparacions, compra de material sanitari, de farmàcia i de roba de llit , d’altres despeses destinades per imprevistos puntuals.
Consta que les germanes Carmelites l’any 1871 habien cobrar en conjunt 262 escuts , el recaptador d’almoines que abans hem esmentat cobrava 10 rals cada diumenge i també havien de pagar els sous dels metges que tenien conductats, eren: Juan Bonet, Martin Puig, Pere Mascort i Sagrera, pensem que Sagrera havia de ser un altra metge i també constava Pons de “Calonge”, no resta especificat el sou que cobraven.
A partir de l’any 1880 i durant un periode d’uns vuit anys el trasllat de nens exposits de Palafrugell a l’hospici de Girona va ser una activitat força habitual, de vegades traslladaven dues criatures alhora, un d’ells va ser portat a les Adoratrius de Barcelona.(1)
L’any 1883 van ser traslladats en un sol viatge tres expòsits i també s’esmenta un trasllat al manícomió de Girona.
L’any 1910 al hospital hi havia els hospitalers José Reixach i Ramón Canals i l’any 1912 un d’ells per la tasca de vetllar tres nits un malalt va rebre tres pessetes.
Va ser retribuit -sense especificar l’import- un carreter per transportar una dona malalta a Girona. Sempre que es procedia a fer un trasllat, el malalt anava acompanyat per un hospitaler.
Van pagar a Sebastián Girbau 7,50 pessetes per una caixa de morts.
Pilar Rubies, era una llevadora de Celrà que tenim documentada (2) va ser l’any 1912 quan va cobrar 84 i 75 pessetes, possiblement per haver atés a parteres, existeix una evident diferència amb el que havia cobrat la llevadora palafrugellenca Maria Bastons quan l’any 1912 va rebre, suposem per l’atenció a una gestant, 10 pessetes. Potser la Pilar va incloure els trasllats i la Maria va fer només una visita, no resta especificat.
Per material fungible i reparacions
Consten despeses sense especificar l’import de productes farmacèutics subministrats pels farmaceuitics Josep Gich Puig, Pere Mascort, Federico Suñer i Miquel Preses. També per la compta de llenya, procedent de l’estellar de Montràs i proporcionat per Can Siniqueda de Cruïlles a nom de Serafina Vila (3) l’any 1888 havien rebut 20 quintals de llenya per valor de 20 pessetes i també carbó d’ alzina.
Respecte a la partida d’alimentació veien que els dispendis no són molt alts, potser perque l’hospital disposava d’un hort i perquè també havia el costum que alguns ciutadans portessin queviures al hospital.
Consten que s’havien comprat dos malls d’oli i entre d’altres un quintal de sabó, un dipòsit galvanitzat per fer bugades i amb segell mòbil.
Referent a reparacions consta la compra d’un vidre de la casa de l’hospitaler i també per feines de fusteria, segons el nombre de treballs fets veiem que la fusteria era una tasca bastant sol·licitada.
Per material de fer cures i quirúrgic
L’any 1872 es van comprar pells pels llits, pipes d’aigua, vuit paquets de perdigons per donar pes a la cuixa trencada d’un pacient, un porró d’àrnica, escopidores, venes de guix, una caixa de dos cossos d’instruments de cirurgia, taula d’operacions i per un legat fet de Rafel Jofra es van adquirir sis làmperes electriques i un aspirador. Esmentar que la llum electrica va arribar a la vila l’any 1910 pel que havien de tenir un altre sistema de produir electricitat, dues sondes per a rentatges, suposem gàstrics.
Els ingresos que rebia l’hospital havien de ser insuficients fet pel què l’any 1883 es va fer una crida al Palafrugellense del dia 9 de setembre demanant fomentant fer una subscripció popular a favor de l’hospital , deiem que al cap d’una setmana s’havien recollit 171 pessetes i a partir de llavors els ingressos van continuar augmentant.
Van emprar un lema publicitari que deia : “Qui baixa fins al pobre, s’aixeca i creix fins a Déu”
Afegim l’ inventari de l’Hospital del 1-3-1871
Mentre preparava articles per publicar a la Revista de Palafrugell de cada més havia escrit quelcom vers l’hospital de la vila motiu pel que consultava documents que es guarden a l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en ocasions també visitava l’ Arxiu Diocesà de Girona..
Recentment he trobat que havia enregistar dades d’un inventari de l’Hospital del dia 1 de març de l’any 1871, amb ell podem observar la distribució de les dependències de l’hospital, el material que disposaven i indirectament les atencions sanitaries que intuim podien oferir.
La distribució era la seguent :
Planta: Hi havia la sala dels administradors i metges, el menjador, la cuina i el saló principal que es comunicava amb el cor – suposem de la capella del hospital – i la sala de planxa.
Primer pis: La quadra de homes amb sis llits de ferro amb màrfega, matalàs, cobrellit i coixí, una banyera gran de llauna i una de seient, tretze cadires grans, quatre tauletes, una taula, un renta mans amb palangana i set quadres.
Segon pis: La quadra de dones amb quatre llits de ferro amb màrfegua, matalàs, cobrellit i coixi, un catre amb màrfega i cobrellit, un bressol amb un forat al mig, tres màrfegues plenes de palla, onze cadires grans, dos matalassos solts, una taula, dos tambos d’ escalfar roba, un braser dues caixes per …., deu crosses, tres calaixos de fusta per braços i cames trencades, un aparell de cirurgia per tractar la fractura de clavícula.
Un saló utilitzat de magatzem: S’hi guardava especialment roba.
Infermeria: Dos llits de fusta, amb màrfegues, cobrellit i coixí, dues cortines a les alcoves.
Dormitori de les Germanes: Quatre llits equipats, quatre cadires grans, un caixa de dos cossos amb instruments de cirurgia. – potser era la manera de tenir-lo resguardat –
Habitatge de l’hospitaler i hort, aquestes dependències no consten a l’inventari però es sabut que l’any 1875 existien. Una nota deia que havien comprat 12 pereres pel hort per valor de 65.5 pessetes.
Notes
(1) Rosa M. Masana. Llevadores i infermeres gironines. volum II, 2014. La llevadora Pilar Rubies Viñas pag. 39 a 41. ( Es troba a biblioteques del Baix Empordà).
(2) Trobem referència de les Adoratrices de Catalunya a partir de l’any 1991, potser n’existeix de més antiga. https://adoratrius.cat/historia/
(3) Respecte a can Siniqueda podem consultat d’on ve aquest mot en aquest mateix bloc.
