De joveneta com bastants adolescent fan, escrivia alguns pensaments a un llibreta, amb el pas dels anys aquesta es va perdre però, una de les frases em va restar a la memòria i ara sembla que la frase de nou ha aflorat a la ment o potser mai havia desaparegut del meu interior.
La frase era: Soc un plagi entre milers de plagis
Ho vaig escriure perquè era el que sentia, veia com si tot el que aprenia i feia, fos dibuix o altres coses algú abans ja les havia fet, amb les paraules em passava el mateix tot estava dit, no em podia inventar una nova paraula per explicar coses.
El més curiós de tot, ara me’n adono, és que paradoxalment quan algú em plagia alguna cosa em molesta i no hauria de ser així, essent que continuo pensant que soc un plagi entre milers de plagis, però, per altra banda, potser per treure’m aquesta molèstia penso amb les empremtes dactilars, ningú les tenim igual això vol dir que els plagis, encara que plagis de segur que alguna cosa tindran de diferent.
