De joveneta escrivia alguns pensaments a un llibreta que ara ja no tinc, una de les frases em va restar a la memòria i de nou per un fet succeit ha adquirit vigència, la frase era:
: Soc un plagi entre milers de plagis
Ho vaig escriure perquè era el que sentia que tot el que aprenia i feia, fos dibuix o altres coses algú les havia fet abans que jo, amb les paraules em passava el mateix tot estava dit, no em podia inventar una paraula nova per explicar coses i menys sensacions i emocions.
El més curiós de tot, ara me’n adono, és que paradoxalment quan algú em plagia alguna cosa em molesta i no hauria de ser així, considerant que continuo pensant que soc un plagi entre milers de plagis, però, per altra banda, potser per treure’m aquesta molèstia penso amb les empremtes dactilars que ningú les tenim igual, això vol dir que els plagis, encara que continuen essent plagis de segur que alguna cosa tindran de diferent.
