Quan el dia 1 de gener d’aquest any 2026 vaig assabentar-me que en el bar Constellation de les pistes d’esquí de Crans-Montana als Alps suïssos s’hi havia provocat un incendi que segons les darreres notícies ha causat 47 morts i 119 ferits entre ells alguns en estat crític. Em vaig emocionar, ho sentia molt endins meu, potser degut a veure un noi supervivent jove, maco i a ple de vida, com explicava els fets.
La meva imaginació va córrer veient a un gran grup de joves esportistes i plens de vida celebrant l’any Nou com en un moment es trobaven atrapats a un local ple de flames i difícil de sortir-ne, terrible!, la notícia donada als pares.
Famílies destorçades com passa a les guerres amb la diferència que a les lluites entre nacions de les víctimes se’n parla poc, potser perquè les guerres gairebé és una cosa habitual, se n’engeguen una al darrere de l’altra sense que veure un aturador.
No ho sé, però la notícia em va colpir força perquè conec algunes zones dels Alps suïssos especialment Chamonix i sembla que estar allà, com altres llocs on hi ha neu, tot és més bonic i amable, un lloc per gaudir de la natura, tot i que de la neu tinc l’experiència d’estar a punt de morir de fred, però pensar amb el foc és una altra cosa més terrible, el fred, almenys, et vas adormint.
Dissabte a la nit, el dia 3 de gener, vaig estar a una conferència científica a un pis d’una associació cultural, érem unes cinquanta o més persones assegudes les unes a tocar de les altres. Per un moment, mai m’havia succeït, vaig sentir un punt d’angoixa vital perquè tenia present aquell bar, vaig mirar de treure aquella imatge del cap.
El lloc on érem i en cas de necessitat les persones haguéssim tingut dificultats per arribar a les escales de sortida, considero que estàvem en un lloc no pensat per reunir-nos tantes persones. Faré un suggeriment.
Si aquell incendi del bar hagués tingut alguna previsió anticipada de les seves condicions s’hauria pogut evitar aquesta tragèdia tan gran. El nostre condol.
