Set vides com els gats, i una de propina (1944-1981)

Diuen que els gats tenen set vides sense que sapiguem del tot el perquè. El meu pare deia que potser era perquè els gats sempre cauen dempeus, són àgils i reparteixen l’impacte sobre les seves quatre potes. Potser sí. En el meu cas, no sé si es pot dir que hagi tingut vuit vides, tot…

La vida, la principal instructora

Aprenem de tot, dels pares, de l’escola, dels llibres…, però encara més per la mateixa experiència de la nostra vida. Amb relació a aquest concepte voldria comentar dos fets: les classes socials i els toros. Les classes socials Fa poc vaig escriure quelcom sobre la masia Freixa de Terrassa i comentava que de petita havia…

Maria del Carme Cabo Téllez (1946-2007), una gran viatgera

  Escriure sobre el record d’una persona i publicar-ho a internet no sé si pot servir per a alguna cosa. Per a mi sí, perquè penso que és una manera de perpetuar la seva remembrança i també fer-la extensiva a les persones que no la van conèixer. I potser també és una manera d’intentar omplir…

Classes de dibuix a l’escola d’Economia Domèstica de Terrassa

   Als onze anys vaig anar a l’escola d’Economia Domèstica de Terrassa, situada al carrer Sant Isidre. Al matí assistia a classes de cultura general amb la senyoreta Comerma i a la tarda, a classes de dibuix, costura, planxa i cuina. La mestra, per evitar que parlés tant a classe, en ocasions em feia seure…

Un licor afrodisíac

  Era la dècada dels anys vuitanta i a casa hi vivíem la meva mare, el meu germà Francesc, la Júlia, muller del meu germà, i jo. El pare  havia mort feia un temps. Alguns dissabtes venien a sopar un parell de matrimonis amics de casa i sovint s’hi estaven fins a les tantes fent…