Parlar d’aquest tema tant complex és arriscat, encara que no afirmen res, només ens fem preguntes i intentem aprendre..
He escrit en aquest bloc: Un pensament vers nosaltres i les partícules, inspirat en un vídeo on apuntàvem la possibilitat que:
- L’univers ens podria necessitar per la seva manifestació, o sigui que els humans amb la nostra consciència podríem participar co-creant juntament amb ell.
En el text anterior deia que tot i ser aquest un tema molt abstracte, em ressonava, tant si es tractava de col·laborar amb l’Univers o amb Deu. que entenem seia el mateix.
Ara m’ha sortit un llibre que tenia guardat i no pensavaamb ell, és de Michael Talbot que vaig adquirir l’any 1986 titulat : ‘Misticismo y física moderna’, el llibre m’ha fet adonà que la ressonància de la frase co-creació, podia venia d’aquest llibre que entre d’altres coses diu:
- La nova física suggereix que la consciencia conté un “estructurador de la realitat”, algun tipus de mecanisme neurofisiològic que afecta psíquicament a la realitat mateixa.
La idea és molt creativa tot que parteix de místics molt antics i que ara la ciència també abraça, nomès pensem que si el mom on vivim és així ens demana molta responsabilitat. És com tenir al davant un munt de fang a l’espera de ser moldejada.
