Parlar d’aquest tema tant complex és arriscat, encara que no afirmen res, només ens fem preguntes i intentem aprendre..
He escrit en aquest bloc Un pensament vers nosaltres i les partícules, inspirat en un vídeo on apuntàvem la possibilitat que:
- L’univers podria necessitar-nos per la seva manifestació, o sigui que els humans amb la nostra consciència podríem participar co-creant juntament amb ell.
En el text que vaig escriure deia que tot i ser aquest un tema molt abstracte, em ressonava, tant si es tractés de f col·laborar amb l’Univers o Deu. que seria el mateix segons entenem.
Ara a casa m’ha sortit un llibre que no hi pensava, és escrit per Michael Talbot , comprar l’any 1986 i titulat ‘Misticismo y física moderna’, el llibre m’ha fet adonat que la ressonància de l’esmentada frase podia venia d’aquest llibre, entre d’altres coses diu:
- La nova física suggereix que la consciencia conté un “estructurador de la realitat”, algun tipus de mecanisme neurofisiològic que afecta psíquicament a la realitat mateixa.
Aquest seria el concepte que més modernament seguim considerant, ara però, amb el nom de co-creació.
La idea és molt creativa i de ser cert ens demana a nosaltres molta responsabilitat personal. És con si de repent tinguéssim un bloc de fang a les mans que haguéssim de modela.
Seguirem !
