La “Junta Provincial del Censo de Población de Gerona”, a petició del “Instituto Geografico i Estadistico” i amb data 10 de juny de l’any 1903 es dirigeix al batlle de Palafrugell sol·licitant-li que expliqui el perquè s´havien canviat els noms que l’any 1887 tenia un paratge i dues viles del municipi de Palafrugell. [1]…
En el conflicte bèl·lic entre Espanya i les seves colònies d’ultramar —Cuba, Puerto Rico i Filipines—, en el qual també es van implicar els Estats Units, iniciat l’any 1895 i finalitzat el desembre del 1898, hem pogut comprovar al llibre de Raúl Izquierdo[que només procedents de la província de Girona, hi van perdre la vida…
Article que parla de les 13 xemeneies industrials que tenia Palafrugell durant els anys de l’apogeu de la industria del suro. L’article fet per Rosa M. Masana, va ser publicat a la revista del Baix Empordà núm. 37. Any X, juny-setembre 2012, pàgines de la 93 a la 100., per llegir-lo cliqueu a: les-tretze-xemeneies-palafrugell
A la pàgina 79 del llibre Dones emprenedores (1857-1914) parlàvem de les mestres que pagaven impostos per tenir una acadèmia i vàrem veure que eren les senyores Albertí, Serrat, Heras, Prat, Jofra i les germanes carmelites. Actualment i després d’haver revisat altres documents relacionats amb administració de vacunes escolars,[1] hem pogut conèixer de manera indirecta…
En el llibre Dones emprenedores: Palafrugell 1857-1914 (p. 129) esmentàvem que els treballadors del suro feien deu hores diàries i que les dones cobraven aproximadament un 40% menys que els homes. En ocasions havíem pensat que les dones feien tasques de menys esforç físic, però hem vist que la senyora Solés sí que en devia…