Em vaig incorporar a la tasca d’infermera al municipi de Llagostera el dia 12 de gener de 1989, a la demarcació de Girona, com a practicant de zona de la Seguretat Social i titular interina de l’Assistència Pública Domiciliària (APD). Durant aquella etapa vaig treballar amb els doctors Soto i Pascual i amb la Montse, que s’ocupava de les tasques administratives.

A Llagostera vaig fer diverses amistats. També vaig tenir ocasió de conèixer persones que, des de diferents àmbits, contribuïen a la vida cultural de la vila. Entre elles hi havia Esteve Fa, molt afeccionat a l’arqueologia, i Josep Calvet Amat, conegut com en Pitu, amic de l’Esteve i del doctor Pascual. Tots compartien inquietuds culturals i interès per la història local.

El meu primer contacte amb Josep Calvet no va tenir cap relació amb una necessitat assistencial. Ens vam conèixer al Casino de Llagostera, un lloc on ell acostumava a anar per trobar-se amb els seus companys.

Quan vaig anar coneixent alguns aspectes de la seva vida i, sobretot, la diversitat de les seves aficions i activitats artístiques, em va despertar una gran admiració. Ara, en retrobar unes fotografies en què apareix acompanyat d’altres amics, he pensat que seria una bona ocasió per recordar-lo i fer una petita aproximació a la seva trajectòria.

 

Pitu Calvet , imatge del Butlletí de LLagostera .

Un home d’inquietuds diverses

Josep Calvet i Amat va néixer a Llagostera el 16 de novembre de 1899 i hi va morir el 22 de novembre de 1999. Conegut popularment com a Pitu Calvet, va ser un home de gran inquietud intel·lectual i artística, que va cultivar diverses disciplines de manera autodidacta.

Des de ben petit va mostrar interès pel dibuix i va tenir com a mestre Rafael Mas, a l’Escola de Belles Arts de Llagostera, des dels vuit anys. Al llarg de la seva vida va practicar la pintura i l’escultura, va escriure poesia i narracions, es va interessar per la música i va arribar a compondre sardanes. També tocava l’acordió.

La seva vida laboral va ser igualment variada. Va exercir oficis diversos, entre els quals els de mecànic, fabricant de munició, pastisser, xofer i pescador.

Una altra de les seves grans passions va ser l’arqueologia. Les excursions pels voltants de Llagostera li van despertar la curiositat pels vestigis que hi trobava. Ja l’any 1915 formava part del grup d’afeccionats a l’arqueologia impulsat per mossèn Josep Gelabert. Més endavant va contribuir a impulsar el Centre d’Estudis de Llagostera i va ser un dels fundadors del Museu Arqueològic de la població.

 

Pitu Calvet amb amistats al Casino

La Guerra del Marroc i la Guerra Civil van marcar també la seva trajectòria vital. Va fer el servei militar a l’Àfrica entre els anys 1920 i 1924. Arran de la Guerra Civil, per la seva implicació política i vinculació amb la República, es va haver d’exiliar primer a França i posteriorment a Xile, on va arribar a bord del vaixell Winnipeg, que transportava refugiats republicans. Durant els anys d’exili va mantenir una activitat professional i va viure experiències que van ampliar encara més el seu bagatge personal.

Va retornar a Llagostera l’any 1954. A partir d’aleshores, va dedicar bona part del seu temps a les seves aficions artístiques, als viatges i a les trobades amb els amics al Casino Llagosterenc.

La seva faceta literària també va deixar testimoni de la memòria popular del municipi. Recollia llegendes, històries, records i vivències que després traslladava als seus escrits. Entre les seves publicacions hi ha Llagostera en la intimitat, de l’any 1984, i El mestre de Fenals i altres contes.

El març de l’any 2000, el número 17 del Butlletí de Llagostera li va dedicar un article de record titulat «Pitu Calvet, tot un segle», signat per Sònia Genoher i Dani Moll. El seu extens bagatge artístic i les experiències viscudes al llarg de cent anys de vida justifiquen plenament que el recordem com un home polifacètic.

Les fotografies que acompanyen aquest escrit són un petit testimoni d’aquelles trobades i d’un personatge que vaig tenir el plaer de conèixer personalment, quan ja havia arribat a una edat molt avançada.

 

Pitu Calvet i Rosa M. Masana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *