Quan estudiava segon curs d’infermeria a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, durant el curs 1972-1973, feia pràctiques en un quiròfan de l’edifici de Traumatologia. Un dia em van dir que anés a fer d’instrumentista en una intervenció de reconstrucció del nervi radial d’un pacient que havia patit una fractura de l’húmer, l’os del braç, i que, a conseqüència de la lesió, també tenia seccionat el nervi radial. No recordo amb seguretat si era el braç dret, però penso que sí.

 

Nervis musculars del braç dret, imatge IA

El nervi radial és un dels principals nervis de l’extremitat superior. Participa en la innervació dels músculs que permeten estendre el colze, el canell i els dits, i també transmet informació sensitiva d’una part de la mà. Una lesió important d’aquest nervi pot comportar una pèrdua considerable de funcionalitat del braç i de la mà.

La intervenció es va fer amb el pacient col·locat en posició de decúbit supí, és a dir, boca amunt, i amb el braç recolzat sobre una taula d’intervencions. El cirurgià, el seu ajudant i jo, com a instrumentista, treballàvem asseguts en cadires. L’anestesista era a la capçalera del malalt. Els dos cirurgians tenien al davant un microscopi quirúrgic proveït de dues lents que permetien observar el camp operatori.

Vaig agrair al cirurgià ajudant que, de tant en tant, em deixés mirar pel microscopi, amb l’objectiu de poder veure què estaven fent i en quin punt de la intervenció es trobaven.

El treball de reconstrucció del nervi va durar gairebé tot el matí. Primerament, van localitzar i recuperar els dos extrems del nervi radial seccionat i van procurar mantenir-los ben alineats, sense tensió. Després, segons el que recordo, van aplicar-hi una substància colorant especial que tenyia les fibres nervioses motores de color vermell i les sensitives, crec recordar, de color blau. D’aquesta manera podien distingir millor les estructures que havien de reparar.

 

Secció d’un nervi, imatge proporcionada per la IA

 

 

El pas següent va consistir a aproximar i suturar amb molta precisió els fascicles nerviosos dels dos extrems, procurant que les estructures corresponents quedessin ben alineades. Era un treball extraordinàriament delicat, que requeria una gran precisió i l’ajuda del microscopi.

La meva tasca consistia a proporcionar als cirurgians els instruments i el material que necessitaven, així com les agulles enfilades i col·locades en un portaagulles. No havia vist mai un fil tan prim i resistent! Sort que el suport quirúrgic era de color blanc i el fil negre es podia distingir; semblava que treballessin amb un fil d’aranya.

Personalment, aquella tècnica microscòpica em va fascinar. En sentia la importància i em meravellava veure com, amb uns instruments tan petits i una precisió extraordinària, intentaven reconstruir una estructura tan delicada com un nervi.

Recordo que, en acabar la intervenció, els cirurgians estaven satisfets i també van tenir unes paraules d’agraïment per a mi. Potser havíem contribuït a recuperar la funcionalitat del braç d’una persona. No ho sé amb certesa. No vaig tornar a veure el pacient, però deien que havia recuperat mobilitat funcional.

Una mica d’història de la microcirurgia nerviosa

Amb els anys, he volgut saber quin lloc ocupava aquella tècnica dins l’evolució de la cirurgia reconstructiva i quin havia estat el caràcter pioner d’aquests procediments.

La utilització del microscopi en cirurgia tenia antecedents des de les primeres dècades del segle XX, però la seva incorporació a la reparació dels nervis perifèrics va experimentar un impuls decisiu durant els anys seixanta. A partir de 1963 es van introduir noves tècniques microquirúrgiques que van permetre treballar amb més precisió sobre els mateixos fascicles nerviosos.

Una figura destacada d’aquesta evolució va ser el cirurgià austríac Hanno Millesi, que va contribuir decisivament al desenvolupament de les tècniques de reconstrucció dels nervis perifèrics, especialment quan existia una pèrdua de teixit nerviós que impedia unir directament els extrems lesionats.

Un fet que m’ha cridat especialment l’atenció és que Millesi va ser convidat a Barcelona l’any 1968 per Santos Palazzi, per participar en un curs sobre microcirurgia. Segons la documentació històrica de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, aquella visita va ser un punt de partida important per a l’interès i la formació de nous cirurgians en aquesta especialitat.

La microcirurgia es va anar estenent per Espanya durant la dècada dels setanta i l’any 1979 es va fundar l’Associació Espanyola de Microcirurgia.

Pel que fa a l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’edifici de Traumatologia s’havia inaugurat el 1966 i el centre ja s’havia incorporat a la Universitat Autònoma de Barcelona com a unitat docent l’any 1971. Era, per tant, un hospital que estava consolidant els seus serveis especialitzats i la seva activitat docent.

No he pogut determinar si aquella intervenció concreta formava part d’una de les primeres experiències de microcirurgia nerviosa de l’hospital, ni si es pot considerar pionera en l’àmbit català. Però sí que puc situar-la en un moment en què aquestes tècniques representaven un avenç important de la cirurgia reconstructiva.

Mirant-ho amb perspectiva, m’adono que durant aquell matí de pràctiques vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una intervenció d’una gran complexitat tècnica i de conèixer de prop una manera de treballar que aleshores representava un avenç considerable.

Han passat més de cinquanta anys, però encara recordo aquell fil negre tan prim, les dues lents del microscopi i la concentració dels cirurgians. Potser no vaig arribar a conèixer mai el nom del pacient ni l’evolució completa del seu cas, però aquella experiència va deixar en mi una empremta professional difícil d’oblidar.

Dades documentals 

1. Història de la microcirurgia del segle XX, document extens de Carlos Irisarri i Miguel Cuadros. Especialment interessant el capítol sobre les lesions dels nervis perifèrics.

2. Història de la microcirurgia nerviosa i l’arribada de Millesi a Barcelona el 1968. Document històric de la SECOT, a la secció dedicada a la cirurgia de la mà i dels nervis perifèrics. Pendent de posar l’enllaç correcte.

3. Història de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron. És una pàgina de l’hospital mateix, amb informació sobre la inauguració, els serveis i els primers anys de funcionament.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *