L’any 2023 vaig fer una breu crònica sobre la fascinació que em va produir la descoberta feta per l’investigador Eliseo López Benito, de qui soc seguidora, d’una escriptura desconeguda localitzada a la província de Girona.
El text era destinat a una revista digital de nova creació, però no el van considerar adient, motiu pel qual el vaig incorporar en aquest bloc amb el nom de: Trobada una escriptura que podria ser de l’any 7000 aC.
Avui he vist un altre vídeo d’aquest autor titulat ¿La escritura más antigua de Europa está en Catalunya? ¿De qué escritura se trata?
Eliseo torna a parlar d’aquest temple subterrani que sembla que ha visitat de nou. No diu a quina població pertany, tot i que es mou força per les muntanyes de Montserrat, Montjuïc i d’altres indrets, així com per Sant Feliu de Guíxols.
Des de fa temps l’acompanya en les recerques de coves o antics santuaris en Joama, que penso que és arqueòleg. He vist que, a poc a poc, s’ha anat introduint amb molta habilitat i valor dins les grutes, igual que fa l’Eliseo, per llocs on diries que és impossible passar.
El que més m’agrada d’ells és el respecte que tenen per tot allò que visiten i descobreixen, llocs reverencials que, com diuen, han estat creats per una mà intel·ligent. També m’encanten les seves explicacions tècniques sobre les configuracions dels espais.
Mostren l’encaix de les roques, tant a l’exterior com als temples subterranis, les falques col·locades als punts exactes, el circuit que havia de seguir l’aigua amb els seus elements de frenada en cas d’aiguats, els altars i la seva situació.
Si bé en parlen poc, sovint als seus vídeos s’hi descobreixen imatges zoomòrfiques. També mostren les cassoletes votives, les cavitats destinades a deixar-hi ofrenes, la creació de camins amb voreres de pedra, sovint només aptes per al pas d’una persona, així com la seva orientació en relació amb el sol, amb altres muntanyes de culte, amb el riu Llobregat o amb la mar Mediterrània.
Es veu que no s’inventen les coses i els sap greu que les autoritats no vulguin reconèixer aquests descobriments arqueològics. És clar que, si es reconeguessin, especialment els llocs sagrats de la muntanya de Montserrat, seria l’equivalent a descobrir les piràmides d’Egipte.
L’acompanyant d’Eliseo sembla que també gaudeix experimentant i recreant-se amb la subtilesa dels llocs, amb el tel·lurisme o amb algun tipus d’energia. S’observa com el fet d’entrar i tornar a sortir de la cova és, simbòlicament, com néixer de nou.
Ho dic perquè, quan feia espeleologia amb el Centre Excursionista de Terrassa, un dia que vaig sortir d’una cova on havíem estat més temps del compte, la persona que m’esperava a fora em va abraçar i vaig tenir la sensació d’haver viscut una mena de naixement.
En algun dels vídeos he observat que, per sortir d’alguna galeria del recinte, han de fer una contorsió amb el cos que recorda el moviment que ha de fer el nadó quan travessa el canal del part.
He de dir que de vegades pateixo per ells, tant pel perill físic que comporten alguns dels llocs on s’endinsen com pel fet que no disposin d’un recolzament institucional, encara que sí d’un cert suport social.
