A la revista digital Tot Bisbal, avui inexistent, número 39 de l’any 2012, vàrem publicar l’article La Clínica L’Aliança de la Bisbal (1952-1993). Tot parlant amb Joan Porqueres Domènech.
Vaig conèixer en Joan Porqueres perquè treballava a la Clínica L’Aliança de la Bisbal i, l’any 1991, tot i que feia d’infermera al consultori de Torre Maria, em van demanar si podia anar a fer les extraccions de sang i també donar suport a la consulta del ginecòleg doctor Humbert.
Més endavant, quan escrivia alguns articles per a la revista Tot Bisbal, vaig demanar a en Joan si em podia explicar els orígens de la Clínica L’Aliança de la Bisbal.
Em va explicar que els seus pares vivien a Barcelona i que ell estudiava peritatge industrial. Un amic dels seus pares, el practicant Álvaro Nebot, va tenir la iniciativa d’obrir una clínica a la Bisbal d’Empordà. Abans, però, va proposar al pare d’en Joan, Camil Porqueres Lacomba, que se n’encarregués de l’administració, i aquest va acceptar.
En Joan també va explicar:
—El més curiós és que la clínica es va anomenar inicialment Clínica la Unión Verdadera Española (CUVE) i estava situada en un pis del carrer Ample, on anys més tard hi va haver una tintoreria.
En Joan va haver de deixar els estudis, però ben aviat es va interessar per la medicina i va estudiar per practicant.
A la clínica hi passaven visita els doctors Alejandro Campillo, que vivia a la Bisbal; Ramon Trias, de Barcelona, i Ignasi Gorgot, de Figueres. Eren molt amics perquè havien estudiat medicina junts.
Passat un temps, els doctors es van desvincular d’Álvaro Nebot i van crear la seva pròpia clínica en un pis de lloguer situat al carrer Cavallers, núm. 19, que va rebre el nom de Clínica Baix Empordà.
El doctor Ramon Trias practicava cirurgia general i hi feia operacions d’apendicitis, de fetge i del conducte digestiu, a més de dominar la traumatologia. De l’anestèsia se n’ocupava en Joan Porqueres, que utilitzava el clàssic aparell Ombrédanne amb cloroform, ajudant-se del tub de Mayo per evitar que la llengua obstruís les vies respiratòries.
En Joan explicava que el doctor Ramon Trias se’n sortia molt bé en totes les intervencions. Tanmateix, el que més em va sorprendre va ser saber que havia practicat una intervenció porto-cava quan, segons em va dir, només se n’havien fet nou a tot el món (1). Aquella operació va durar nou hores i, atesa la seva complexitat, va venir un anestesiòleg especialitzat per practicar la intubació del pacient.
Una altra de les intervencions difícils que va realitzar el doctor Ramon Trias va ser una operació d’hèrnia discal (2).
Quan la clínica va assolir un bon nombre d’associats, els responsables de la Clínica L’Aliança van proposar als facultatius de la Bisbal fusionar-se amb ells. La Clínica Baix Empordà es va traslladar aleshores a un local del carrer Ample, on va continuar l’activitat amb el nom de Clínica L’Aliança.
A més de treballar amb en Joan Porqueres, també vaig coincidir amb la infermera i llevadora Maria Rosa Güell.
Quan en Joan es va jubilar i, a més, va enviudar, es va traslladar a viure a Girona, on residia un dels seus fills.
Casualment, un dia ens vam retrobar en un carrer de Girona. L’alegria va ser gran, potser perquè durant anys havíem compartit moltes converses sobre el món sanitari dels anys setanta i també sobre el d’abans. No ens vàrem tornar a veure, però alguna vegada encara he pensat en ell i en aquelles converses que tant em van ajudar a conèixer una part de la història sanitària de la Bisbal.
Dades documentals
(1) La intervenció porto-cava era una operació de gran complexitat perquè requeria cirurgia vascular de precisió. Consistia a crear una anastomosi, és a dir, una connexió entre la vena porta i la vena cava per disminuir la pressió de la circulació portal. Que una intervenció d’aquest nivell es dugués a terme en una clínica situada en un pis del carrer Cavallers de la Bisbal dona una idea del nivell professional que havia assolit aquell equip quirúrgic.
(2) D’aquesta intervenció en conec el procediment perquè, aproximadament l’any 1964, mentre feia pràctiques d’auxiliar d’infermeria a la Clínica del Remei de Terrassa, vaig treballar com a auxiliar de quiròfan. Entre altres tasques, subministrava el material esterilitzat i orientava la llum del focus quirúrgic segons les indicacions del cirurgià, el doctor Santos Palació.
Per llegir l’article complet publicat a Tot Bisbal i consultar-ne el PDF:
La Clínica L’Aliança de la Bisbal (1952-1993). Tot parlant amb Joan Porqueres Dom
