El dia 11 de juny de 2026, el Centre d’Assistència Primària de Palamós va commemorar els seus 25 anys.
El psicòleg i referent de Benestar Emocional i Salut Comunitària dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, Jesús Vieytes, em va convidar a assistir a un acte institucional en el qual Mar Casariego, capitana de vaixell i membre d’una ONG, va fer una conferència i, al mateix temps, a visitar l’exposició de les biografies de set dones empordaneses destacades en diferents àmbits d’activitat.
Jesús Vieytes novament va agrair que li hagués aportat informació sobre la llevadora M. Carme Bastons Figueres, natural de Palafrugell, que va viure i exercir a la Bisbal d’Empordà.
Va comentar que aquest projecte, anomenat Dones emPoderades, va néixer des del Grup Motor de Salut Comunitària de l’ABS Palamós. Parlar de salut és parlar de resiliència, apoderament i equitat, i una manera d’exemplificar-ho ha estat donar a conèixer dones que s’han obert camí en disciplines, oficis i professions, sovint des de l’anonimat.
La idea és anar incorporant noves figures femenines i que l’exposició sigui itinerant per altres centres i institucions. Una nota informativa indica: «Si coneixes alguna altra dona, digue’ns-ho i l’afegirem.»
La mostra de cartells biogràfics estava formada per les dones següents:
- Anna M. Font Carós, pilot de karts (1942)
- M. Carme Bastons Figueres, llevadora (1850-1927) (1)
- Catalina Cargol Rigo, activista solidària (1941-1998)
- Francesca Casaponsa Suñol, metgessa (1906-1990)
- Laura Bonaset Moner, primera camionera (1904-1995)
- Mar Casariego Córdoba, activista social i mediambiental (1992) (2)
- Margarita Wirsing Bordas, llicenciada en Física i Química (1911-1995)
Una de les dones més joves que formava part de l’exposició era Mar Casariego, que va impartir la conferència sobre els salvaments marítims que s’efectuen a la Mediterrània mitjançant l’ajut d’un vaixell d’una ONG capitanejat per ella mateixa.
Les dones presentades destaquen per haver estat pioneres en diversos àmbits o per la seva contribució social i professional al llarg de les seves vides.
Després de redactar aquesta nota sobre l’exposició, vaig adonar-me que una conversa mantinguda durant l’acte mereixia una reflexió a part.
Una conversa al costat de la pista
Quan vaig assistir a l’acte de commemoració dels vint-i-cinc anys del CAP de Palamós, no m’imaginava que acabaria mantenint una llarga conversa amb una de les protagonistes de l’exposició dedicada a dones empordaneses destacades.
Vaig seure al costat d’Anna M. Font Carós, pilot de karts. La conversa va començar de manera espontània quan li vaig comentar que jo també havia tingut relació amb el món de la navegació aèria i que havia obtingut el títol de pilot privat a l’aeròdrom de Sabadell. A partir d’aquí vam compartir records i experiències.
Durant la conversa vaig adonar-me d’una diferència important entre la seva trajectòria i la meva. Jo guardo un bon record dels companys de vol, dels instructors i fins i tot dels examinadors oficials que es desplaçaven al camp per a les proves pràctiques. Sempre vaig sentir respecte i suport.
Ella, en canvi, em va explicar que en les competicions de karts havia hagut de guanyar-se el lloc entre homes que sovint no acceptaven de bon grat la presència d’una dona a la pista. En alguna ocasió intentaven arraconar-la o dificultar-li la competició. La seva experiència em va fer comprendre que moltes de les dones presents a l’exposició no només havien destacat per la seva vàlua professional, sinó també per la determinació necessària per superar les barreres del seu temps.
Vaig pensar que cada una de les dones representades havia trobat obstacles diferents. No eren els mateixos els que havia d’afrontar una llevadora de finals del segle XIX que els d’una metgessa, una camionera, una pilot de karts o una capitana de vaixell dels nostres dies. Però totes compartien la voluntat d’obrir-se camí en espais on les dones sovint eren una excepció.
Aquella conversa va donar una dimensió nova a la visita. Vaig entendre que darrere de cada fotografia i de cada biografia hi havia una història de perseverança que anava molt més enllà de les dades escrites en un plafó.
Dades documentals
(1) Rosa M. Masana. 137 anys d’història de les Llevadores de la Bisbal. M. Carme Bastons Figueres. Revista El Drac, núm. 36, any 1998.
(2) Vídeo de la conferència de Mar Casariego.
