D’aquests dos palencs potser en tindríem poc coneixement si no fos perquè de Narcís Galí en va parlar l’escriptora Montserrat Roig (1946-1991) en el seu llibre Catalans als camps de concentració nazis (1977), escrit a partir del testimoni del supervivent Pey Sardà.
Sobre Narcís Galí vam publicar un article a la revista Torre de les Hores de Pals l’any 2000. Partint de la informació aportada per Montserrat Roig, vam poder estirar del fil i completar la seva biografia gràcies als records d’alguns palencs.
Joan Muntada, gran coneixedor de la història de Pals, ens va fer una observació important: el segon cognom de Narcís no era Palmada, com havia aparegut publicat, sinó Famada. En revisar la seva partida de naixement vam comprovar que tenia raó. Narcís Galí Famada havia nascut el 27 de juny de 1914 i, segons Montserrat Roig, va morir al camp de concentració de Mauthausen el 19 de març de 1942.
Aquesta història també va quedar recollida en el llibre Històries de Pals explicades pels palencs (1). Després de la seva publicació, altres persones ens van comunicar que també hi havia hagut palencs empresonats en camps de concentració espanyols, com fou el cas de Narcís Pigem, de qui parlarem tot seguit.
Com que el llibre ja estava editat i, a més, es tractava d’una història diferent, no hi vam afegir res més. Ha estat ara, en trobar dins d’una carpeta uns apunts que havia pres quan vaig parlar amb Narcís Pigem, que he considerat oportú recuperar aquell testimoni.
Em va explicar que havia fet la primera comunió juntament amb Narcís Galí. Tenien la mateixa edat i, durant la Guerra Civil Espanyola, van combatre al mateix bàndol republicà.
Narcís Pigem va rebre un tret: la bala li va entrar per la zona lumbar dreta, va travessar el cos i va sortir per l’entrecuix esquerre, causant-li també una ferida a la mà.
Com que la meva professió era la d’infermera, vaig imaginar el trajecte balístic i les estructures anatòmiques afectades, i li vaig dir:
—Això que m’explica, i que vostè sigui viu, és un miracle.
Va continuar el relat. Primer va estar retingut, juntament amb Josep Xicars, també de Pals, vuit dies en un camp de futbol, passant molta gana i molt fred. Abans havia assolit el grau de caporal de l’exèrcit republicà, circumstància que potser explica que, quan més endavant fou traslladat a Alcalá de Henares, a un edifici que abans havia estat un manicomi, li oferissin un càrrec que li permeté tenir contacte amb comandaments militars i personalitats eclesiàstiques.
També va explicar les vicissituds que va haver de superar fins a poder tornar a casa, a Pals, emprant diversos mitjans de transport.
Li vaig comentar que havia tingut molta sort de poder-se’n sortir. Em va respondre:
«Sí, és veritat; potser va ser perquè mai em vaig manifestar com un enemic.»
Aquest breu testimoni de Narcís Pigem mostra com dues persones de la mateixa edat, del mateix poble i de la mateixa ideologia política van acabar tenint uns destins vitals tan diferents. Llàstima que aleshores no li preguntés també per Josep Xicars.
Narcís Pigem es va casar amb la llevadora de Pals, Dolors Martinech (2).
Dades documentals
(1) Rosa M. Masana. Històries de Pals explicades pels palencs. Pàg. 161-163. 2012. No es troba disponible a la xarxa, però es pot consultar a les biblioteques del Baix Empordà.
(2) Dolors Martinech Tarí, una llevadora de Pals, en el mateix llibre esmentat. La seva trajectòria professional és especialment interessant, pàgs. 13 a 18.
