Quan exercia d’infermera al partit sanitari de la Bisbal, amb diversos municipis adscrits, i en motiu d’un estudi, vaig tenir a les mans els llibres de defuncions corresponents al període 1919-1935 (1).
La curiositat em va portar a revisar el nombre i les causes de les defuncions tant d’adults com d’infants fins als set anys. No ho recordo del tot, però penso que en vaig publicar un article a la revista El Drac. Ara han aparegut uns esborranys que hem sintetitzat i que hem pensat compartir en aquest bloc.
Durant el període estudiat es van registrar 1.237 defuncions, de les quals 161 corresponien a infants menors de set anys, edat que sanitàriament s’inclou dins l’assistència pediàtrica.
El gràfic mostra l’evolució anual dels naixements i de les defuncions infantils. El percentatge de mortalitat dels infants respecte als naixements va oscil·lar entre un mínim del 5,88 % (1922) i un màxim del 22,03 % (1926). Tot i això, en nombres absoluts, els anys amb més defuncions infantils van ser 1920, 1924 i 1929, amb quinze, i catorze casos, respectivament.
Un estudi específic sobre les condicions sanitàries, ambientals i socials dels anys amb una mortalitat infantil més elevada probablement ajudaria a entendre millor les causes d’aquestes diferències.
Naixements i defuncions d’infants de 0 a 7 anys (La Bisbal d’Empordà, 1919-1935)
També vam enregistrar les causes de les defuncions. De manera resumida, hi consten problemes relacionats amb la gestació i el part, com la prematuritat, els embarassos múltiples, l’eclàmpsia o l’avortament. Un diagnòstic que avui pràcticament ha desaparegut és l’anomenat mal blau (2).
També hi trobem causes de caràcter nutricional, com el raquitisme, l’atrèpsia, l’atròfia infantil o l’osteomalàcia.
Entre les causes infeccioses hi figuren la diftèria, la febre tifoide, la malària, la lues hereditària, la meningitis, la bronquitis, la pneumònia gripal, la tuberculosi i diverses infeccions intestinals. També es registren alguns accidents, com cremades, esclafaments i el cas d’un nen de cinc anys atropellat per un automòbil.
Es tracta només d’un breu apunt sanitari, però aquestes dades ens ajuden a entendre una mica millor la realitat de la salut pública a la Bisbal d’Empordà d’ara fa aproximadament un segle.
Dades documentals
(1) Llibres de defuncions dipositats inicialment a l’Ajuntament de la Bisbal, posteriorment conservats a l’Arxiu Municipal i, actualment, probablement a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà.
(2) El mal blau era el nom amb què popularment es coneixia la coloració blavosa de la pell del nadó causada, entre altres motius, per algunes cardiopaties congènites que dificultaven una correcta oxigenació de la sang. En molts casos estava relacionat amb una persistència del forat de Botal (foramen oval) després del naixement.
La pintura de la nena que hi ha a l’entrada és de Teresa Bas, d’una exposició a Amics de les Arts de Terrassa fa uns trenta anys.
