Podríem dir que una nit gairebé no vaig dormir, donant voltes a allò que havia llegit. En aquella època era directora tècnica d’una escola d’infermeria (ATS) que, juntament amb la direcció de l’Hospital del Tòrax de Terrassa, l’antic sanatori, havíem posat en funcionament, aportant-hi també els coneixements tècnics que jo podia oferir.
Per anar equipant una modesta biblioteca amb llibres d’infermeria i altres obres d’interès, em vaig subscriure a la revista Investigación y Ciencia. Penso que devia ser cap a l’any 1978. Tenia el costum d’endur-me’n un exemplar a casa el cap de setmana per llegir-lo tranquil·lament, encara que alguns articles em resultaven una mica difícils de comprendre del tot.
Ara sento una gran necessitat de saber el títol d’un article que vaig llegir aleshores i que em va impressionar profundament. Em costava creure que s’hagués fet un experiment en què es connectaven neurones a un sistema mecànic o electrònic. Aquella idea m’ha acompanyat al llarg dels anys, encara que potser només n’he parlat dues o tres vegades amb altres persones.
Avui, precisament avui, he llegit una notícia que m’ha fet recordar aquell article. La recerca en computació biològica ha avançat fins al punt que es poden cultivar neurones al laboratori i connectar-les a dispositius electrònics capaços d’estimular-les i registrar-ne l’activitat.
Un exemple és l’experiment conegut com a DishBrain, en què es van connectar neurones humanes i de ratolí cultivades al laboratori amb una matriu d’elèctrodes per estudiar com podien aprendre a respondre a un entorn informàtic. També hi ha empreses, com l’australiana Cortical Labs, que desenvolupen sistemes de computació biològica combinant neurones vives amb xips de silici.
Aquestes recerques obren noves possibilitats per al processament de la informació i desperten interès, entre altres motius, pel seu potencial d’eficiència energètica en determinades tasques. No vol dir, però, que aquests sistemes ja puguin substituir els ordinadors convencionals.
En rebre la notícia, he tingut una sensació doble. D’una banda, he sentit que es confirmava la possibilitat d’allò que havia llegit fa gairebé mig segle; de l’altra, m’ha impressionat veure fins a quin punt la recerca ha avançat des d’aquells primers referents que em van sorprendre.
No puc dir que hagi entrat en xoc, com si la notícia m’hagués deixat sense paraules, però sí que m’ha trasbalsat una mica. També m’ha produït una sensació difícil d’explicar: la de poder haver conegut, encara que fos només a través d’un article, els inicis d’una idea científica i de continuar viva per veure com es desenvolupa i quines possibilitats obre.
Qui sap si encara tindrem l’oportunitat de comprendre millor com poden treballar conjuntament la biologia i l’electrònica, i fins on ens pot portar aquesta relació entre les neurones vives i les màquines.
Una referència pendent de recuperar
Em queda pendent trobar aquell article de la revista Investigación y Ciencia que em va impressionar tant cap al 1978. Si algun dia aconsegueixo identificar-lo, l’afegiré a aquest escrit, perquè considero interessant recuperar aquella primera referència que em va fer conèixer una idea tan sorprenent.
Mentrestant, qualsevol article científic actual que expliqui els avenços en la computació biològica, com els experiments amb neurones cultivades al laboratori i connectades a sistemes electrònics, ens pot ajudar a comprendre millor fins on ha arribat aquesta recerca.
Nota: La imatge que acompanya l’entrada ha estat generada amb intel·ligència artificial.
