Fa molts anys, potser era l’any 1975 o 1976, quan vaig comprar a la llibreria de can Grau de Terrassa un llibre que estava entre un munt de llibres, titulat Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.
Em va impressionar llegir que una ciutat quedés deserta. A la pràctica, jo mateixa havia experimentat una sensació semblant algun diumenge d’hivern al matí, en alguna ciutat o poble. També el primer dia que vaig sortir al carrer després de la COVID-19: tot estava desèrtic, amb la sorpresa de trobar tres cues silencioses de persones, una a la fleca, una altra a la farmàcia i la tercera a la loteria.
Tot això ho explico perquè el dia 12 d’octubre d’enguany, a la Bisbal, es farà una jornada a favor de la llengua catalana i, dins dels actes, es parlarà de Manuel de Pedrolo. El primer que vaig pensar va ser tornar a llegir el llibre, recordant que els havia donat gairebé tots.
Curiosament, aquesta vivència d’haver-me desfet del 90 % dels llibres la vaig viure, personalment, com una mena de Mecanoscrit del segon origen.
És curiosa la interconnexió entre els fets i les coses!
