He rebut una notificació del Consejo General de Enfermería en què s’anuncia que el dia 20 tindrà lloc, en línia i mitjançant un webinar, una conferència titulada Ceuta ante los nuevos desafíos sanitarios de la movilidad humana.
L’acte està organitzat per l’Instituto Superior de Formación Sanitaria (ISFOS), el Consejo General de Enfermería i el Colegio Oficial de Enfermería de Ceuta, amb el patrocini de l’Agrupación Mutual Aseguradora (AMA).
Hi intervindran:
- Juan Ramón Mesa Castro, infermer militar de Ceuta, que parlarà sobre Realidad sanitaria en Ceuta.
- Dra. Rosa M. Fuentes Rosas, presidenta del Colegio Oficial de Enfermería de Ceuta, que tractarà sobre Situación de la Enfermería en Ceuta.
- Prof. Dr. Juan Luis Sánchez, vicerector de Relacions Universitat-Empresa de la UDIMA, de Madrid, expert en tecnologies emergents i intel·ligència artificial, que parlarà sobre La aplicación de la IA en los flujos migratorios.
- Prof. Dra. M. Inés López-Ibor Alcocer, catedràtica de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid i presidenta de la Fundación López-Ibor, que abordarà el tema Migración y salud mental: nuevos retos para los profesionales sanitarios.
Consideracions personals
No em connectaré per seguir les conferències en directe, però la notificació m’ha despertat l’interès per conèixer les idees i les propostes que s’hi puguin aportar per afrontar els importants reptes sanitaris que viu Ceuta davant els moviments migratoris.
D’entrada, pel que fa a l’atenció sanitària, considero que la primera actuació ha de ser prestar assistència bàsica a les persones que arribin lesionades o presentin signes d’algun trastorn orgànic greu. Per fer-ho, cal disposar d’un espai adequat i protegit on puguin ser ateses amb les garanties necessàries. Les altres qüestions, de caràcter legal, polític o de seguretat, corresponen a les institucions competents.
Una altra qüestió important és la salut mental, que pot veure’s afectada per les llargues travessies, la incertesa i les condicions adverses en què es produeixen alguns desplaçaments. Segons el programa, aquest tema serà abordat per una especialista en psiquiatria i psicologia mèdica. Serà interessant conèixer quines consideracions es fan sobre les conseqüències psicològiques d’aquestes experiències i sobre la manera d’afrontar-les des dels serveis sanitaris.
En llegir o escoltar determinats comentaristes, de vegades es parla d’una possible guerra híbrida per interpretar alguns moviments migratoris. És una qüestió complexa sobre la qual no em correspon fer afirmacions sense disposar de prou informació, però que em porta a preguntar-me fins a quin punt estem preparats per afrontar situacions d’aquesta magnitud.
Ens trobem davant d’una realitat que planteja reptes assistencials, socials i institucionals. L’arribada de persones per mar, algunes de les quals travessen l’estret de Gibraltar nedant o amb mitjans improvisats, ens porta a reflexionar sobre com s’ha d’organitzar la resposta sanitària davant situacions que poden desbordar els recursos disponibles.
Una experiència professional que val la pena recordar
El meu interès per les qüestions migratòries no prové únicament de les notícies. Quan treballava al CAP de Palafrugell, em van proposar coordinar una activitat d’educació sanitària adreçada a dones immigrades.
Va ser una feina que va comportar força dedicació: convocar reunions, participar-hi, presentar propostes i coordinar el treball amb professionals de les quatre àrees bàsiques de salut del Baix Empordà.
També vam assistir a unes sessions de formació a Barcelona i, posteriorment, vam presentar el treball a la sala d’actes de l’edifici Fleming de l’Hospital de Palamós. Hi participàvem metges i infermeres, i les activitats incloïen temes de salut i orientació sobre les consultes sanitàries a les quals les dones podien adreçar-se. També vam rebre formació i vam tractar, entre altres qüestions, el dol migratori.
En guardo un record molt satisfactori, tant per la feina feta com per l’intercanvi d’experiències. Encara recordo una anècdota de la presentació a Palamós. Un dels assistents, el cap d’urgències, va entrar a la sala arrossegant els peus i badallant, amb una actitud que no semblava gaire entusiasta. En acabar la presentació, però, em va felicitar i em va dir que es pensava que seria un rotllo. La seva reacció em va fer gràcia, especialment perquè era un senyor que feia respecte.
D’aquella etapa, a més, encara en conservo una amistat amb una dona magrebina.
Amb els anys, el concepte de dol migratori també m’ha ajudat a entendre aspectes de la vida personal. De vegades, allò que s’enyora no és només una persona, una casa o un país, sinó també una olor.
He anat tres vegades al Marroc i puc imaginar que una persona magrebina que viu aquí trobi a faltar les aromes tan variades de les espècies del seu entorn habitual. És un detall que pot semblar insignificant, però que ens recorda fins a quin punt els sentits ens vinculen als llocs on hem viscut. Una olor pot evocar una casa, una cuina, uns costums o uns moments de la vida que ja no tenim a prop.
Per això, quan llegeixo notícies sobre migracions, penso que, més enllà de les xifres i dels debats polítics, hi ha persones amb històries, necessitats i records propis. La meva experiència professional és una de les raons per les quals m’interessa conèixer què es planteja actualment sobre l’atenció sanitària a les persones que arriben a Ceuta.
Per continuar reflexionant
No seguiré la jornada en directe, però, quan se’n coneguin les conclusions, potser hi tornaré. M’agrada estar al corrent d’allò que passa i, quan una notícia em desperta preguntes, acostumo a estirar-ne el fil. De vegades em porta una mica lluny del tema inicial, ho reconec, però també és una manera d’aprendre i de descobrir qüestions que potser no m’hauria plantejat d’entrada.
Penso que és convenient estar al corrent dels fenòmens de mobilitat humana, tant per les necessitats sanitàries que comporten com per la importància de preveure i coordinar les respostes.
Dades documentals
- Comunicat del Consejo General de Enfermería, 14 d’octubre de 2026. La notificació rebuda per correu electrònic anunciava la jornada Ceuta ante los nuevos desafíos sanitarios de la movilidad humana.
- Referent a la formació que vaig rebre sobre immigració he localitzar alguns certificat, només esmentar que l’ any 2002 vaig fer un curs de Comunicació i negociació intercultural. Materials per a la convivència, de 80 hores, organitzat per ACISI (Associació per a la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat).
- L’any 2004 vaig assistir a les XIII Jornades de la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears, amb el lema Immigració i salut, celebrades a Barcelona els dies 25 i 26 de novembre, amb una durada de 10 hores.
