En anar a guardar una imatge, n’he vist una altra de relacionada amb la manera de recollir dades que teníem a l’escola d’infermeres de l’Hospital del Tòrax de Terrassa. En veure aquestes fitxes, he recordat que, si no m’equivoco, eren de la companyia Siemens, la mateixa empresa que també fabricava aparells de raigs X.
Eren unes fitxes de cartolina amb una numeració distribuïda per les quatre vores. Anaven acompanyades d’unes alicates perforadores i d’un punxó llarg, que servia per seleccionar les fitxes segons les dades que s’hi havien codificat.
Cada alumne o professor disposava d’una fitxa on es podien recollir dades que ens podien ser útils per elaborar estadístiques o, simplement, per disposar d’informació numèrica. Per exemple, podíem saber quants professors tenia l’escola, tant del mateix centre com d’altres procedències, quines matèries impartien, el nombre d’alumnes, dones i homes, les assignatures, les qualificacions, els exàmens pendents o el nombre d’alumnes de cada curs. També s’hi podien registrar dades personals, com ara el lloc de residència, que podia ser d’interès per al centre sanitari on es feien les pràctiques.
Un dels avantatges d’aquest sistema era que les dades personals es podien identificar mitjançant un número de codi, de manera que no calia que el nom de la persona fos visible en els registres de treball.
Quan es va tancar l’escola i, poc després, també l’hospital, no sé què se’n va fer, d’aquelles fitxes.
He volgut explicar aquest sistema d’obtenció i classificació de dades perquè l’empràvem durant la dècada dels anys vuitanta. Ara som a l’any 2026 i podem comprovar com la tecnologia aplicada a la recollida i el tractament de dades ha fet un salt qualitatiu de gran importància.
Potser aquest petit record és només un exemple de com ha evolucionat la tecnologia i de la rapidesa amb què la ciutadania pot disposar avui de recursos que abans requerien procediments molt més manuals.
Això que diré no és per espantar ningú; al contrari, és una reflexió que em ve al pensament en recordar una frase del doctor Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg de Sabadell. En una conferència que va impartir a la Mútua de Terrassa l’any 1965, ens va dir, segons recordo:
«La tecnologia evoluciona molt més de pressa del que evolucionava l’home», entenent que es referia tant a l’home com a la dona. Aquesta diferència de ritmes feia que tinguéssim a les mans eines que potser no sabíem prou bé com utilitzar.
Fa un temps ja vaig parlar del doctor Crusafont i del que havíem après d’ell. Ara, ves per on, el recordem de nou amb motiu d’una fitxa estadística.
Dades documentals
- Doctor Miquel Crusafont i Pairó, a la Viquipèdia:
- Conferència del doctor Miquel Crusafont i Pairó a la Mútua de Terrassa, l’any 1965:
