De petita sembla ser que m’agradava fer alguna pallassada i de més gran també però amb el pas del temps vaig anar agafant més seriositat però per sort encara ha quedar alguna cosa d’aquell primitiu tarannà que sorgeix d’ imprevist.
Fa anys em va fer adonar-me d’aquesta particularitat en Roger, un nen de cinc anys el dia del seu aniversari, quan va dir:
-La Rosa sempre fa tonteries..
Doncs bé, això que explicaré va una mica lligat amb el fet que de sempre he tingut la manie de que no quedo bé a les fotografies, només surto millor quan la persona que fa la fotografia em mira amb bons ulls.
Potser per aquesta presumpció de caràcter estètic inventada, va succeir que a Barcelona vaig entrar a una botiga i allà vaig veure unes ulleres amb vidres de color de rosa i en forma de cor que sense dubtar-ho gens les vaig comprar. Tot perquè de seguida vaig relacionar-les amb la idea de mirar amb bons ulls.
Les ulleres encara no les havia fet servir i fa poc que la Teresa ens va invitar a assistir al dinar del carrer del Pedró , un barri de la Bisbal que cada any organitza una festa que hi assisteixen gairebé tots els veïns.
Desprès de dinar i abans dels postres vaig dir a les companyes de taula:
- Vaig a fer una petita filmació per les taules, una d’elles em va preguntar
- I perquè et canvies les ulleres ?
Li vaig respondre:
Són per veure més boniques a les persones, les ulleres faran que les miri amb més bons ulls.
Van moure el cap i rient van dir :
- Quines coses que tens.
Aquell dia va succeir, potser degut a que tothom estava satisfet, que algunes parelles s’acostaven i es feien un peto i d’altres saludaven amb simpatia, potser també ho feia el barret de sol que duia que tot sigués més còmic.
No puc dir sí les imatges d’aquell dia vàren ser millors que d’altres però, sí que els actors semblavem més donats a la broma, en farem d’altres per veure si tot és imaginació o si les pallassades animen.
Si algú vol veure el vídeo està aquí a Festa del Pedró .
