Una postal als convidats d’unes noces

Feia anys que no assistia a unes noces. Entre els meus amics, el que més celebrem ara són les noces d’or i les jubilacions. El casament al qual vaig assistir era ben diferent dels que estava acostumada a conèixer, però em va agradar molt: era dinàmic, fluid i tenia glamur.

Em van agradar moltes coses d’aquella celebració. Una d’elles va ser trobar un expositor amb sobres que portaven el nom de cada convidat. A dins hi havia un dibuix fet a mà i un escrit personal que ressaltava algun tret de la nostra manera de ser.

Va ser un detall molt bonic. La imatge que hi havia dins del meu sobre l’havia fet la Carolina, una de les alumnes de l’escola especial de Lamu, prop de Mokowe, a Kènia, vinculada a Bé Social. La Marta, la núvia, hi manté contacte perquè hi havia exercit la medicina.

Una de les activitats d’aquesta escola consisteix a oferir recursos i ensenyaments a persones amb problemes d’oïda. Curiosament, el dibuix abstracte de la meva postal em suggereix un megàfon, una gran orella o fins i tot un conducte auditiu. Ja se sap, una mica de deformació professional!

Publicar aquesta postal en aquest blog, que no té una finalitat divulgativa, és simplement una manera de guardar-ne el record.