Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
El passat dia 26 de maig a la cafeteria de Can Ponac de Celrà va ser presentat el segon volum del llibre Infermeres i llevadores gironines.
El tema va ser d’interès pels assistents i després de l’exposició es va obrir un petit diàleg relacionat amb l’assistència i familiaritat de les llevadores d’abans, quan aquestes atenien a les parteres i els nadons en el seu propi domicili.
Alguns dels assistents recordaven el nom de la llevadora que els havia ajudar a néixer perquè en ocasions les mares parlaven d’aquest fet als seus fills.
Presentem un article en format PDF que parla de la xemeneia Almirall de Terrassa que va ser publicat al Butlletí d’Arqueologia Industrial i de Museus de ciència i Tècnica, número 73 del mes de juliol del 2012 que edita el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)
En una ocasión fui a visitar a Pilar que vivía en la calle de San Lázaro de Peñafiel, con Pilar nos habíamos conocido en Lloret de Mar donde ella estaba pasando unos días con un grupo de personas que poseen otras capacidades. Se ocupaban de organizar estos eventos la Fraternidad que en esta ocasión creo que era la de Segovia.
Fuimos a este encuentro un fin de semana con María del Carmen, una amiga, debido que entre el grupo había su prima Tere Vara que vivía en Valladolid y se presentaba un buen momento para verla. Debo de decir que tener la ocasión de estar con este grupo de personas como las que encontramos en la Frater fue una experiencia difícil de olvidar porque de alguna manera te transforma.
La visita a Pilar fue entrañable y durante la conversación salió el hecho de su accidente en el que perdió sus dos extreminades, dialogo que nunca antes habíamos tenido.
Teresita y María del Carmen en Sant Vicente del Palacio
Pilar explico que cuando tenía 13 años un tren la arrolló pasando por encima de sus dos piernas, Añadió: este tren era un burro, andaba y se paraba, aunque iba de subía me invistió igualmente.
Tras el accidente me tuvieron que amputar las piernas, junto como ves hasta aquí arriba a medio muslo. Estuve llorando hasta los 20 años hasta que tuve la suerte que a los 25 años conocí a los minusválidos y este hecho me cambió la vida. Hicimos también muy buena amistad con a Teresita, una alma como la de Teresita yo antes nunca la había visto.
Soy modista, aprendí a coser en Valladolid y cada día había de subir tres pisos para llegar al taller, lo hacía con la ayuda de las gomas, las gomas eran unas almohadillas que me ponía en las manos que iban sujetas con unas gomas, servían para apoyar las manos en el suelo y con ellas me ayudaba a subir las escaleras y bajarlas también.
Con esta profesión de modista que aprendí y con todo lo que he podido hacer he ayudado a mis padres que vivíamos juntos con mi hermano.
Pilar Diez es la segunda de la izquierda de la parte superior, Tere Vara debajo de ella apoyada junto a su prima M.Carmen Cabo.
El batlle de Palafrugell Francisco Esteva Bosch el dia 15 de juliol de l’any 1899 regint-se per les Ordenances municipals, articles 59 i 60 publicava un edicte on deia el següent : [1]
- Totes les persones que es banyin a la vista del públic hauran de portar calçotets els homes y vestits o vestits de bany les dones.
- Resta prohibit que a les platges del terme de Palafrugell es banyin juntes persones de diferent sexe, encara que siguin marit i muller i s’hauran d’atendre a les següents regles:
A la platja de Calella està permès que es banyin únicament els homes en el tram que va des de el port fins el punt dit Cap-Roig, les dones ho faran des de la platja del Canadell fins la punta de la torre.
A la playa de Llafranc els homes es banyaran al costat de Sant Sebastià i les dones a la part oposada.
A la platja de Tamariu els homes es banyaran a la part ‘dels comuns’ i fins el punt dit ‘aigua dolça’ i les dones a la part de Sant Sebastià de la mateixa platja.
Qui contravinguin aquests articles incorreran a una multa de cinc pessetes i en cas de reincidència s’aplicaran les disposicions del Codi penal.
A fi que ningú pugui al·legar ignorància es fa pública la present notificació.
Pensem que hi cap la possibilitat que els joves apliquessin un mètode que potser no preveien les ordenances municipals, ho creiem perquè a l’Arxiu Municipal de Palafrugell hi ha guardada una fotografia on es veu a un banyista dins de l’aigua molt a prop de la platja que dona l’ impresió que està conversan amb una noia, qui sap si aquell xicot i potser també d’altres anaven nadant d’una platja a l’altre per veure com anaven vestides les banyistes.
Notes
[1] Correspondència municipal. Ordenances. Arxiu Municipal de Palafrugell 15-7- 1899.
A finals del segle XV a Espanya es va crear el Tribunal del Real Medicato, organisme encarregat de regular els estudis sanitaris, gairebé seixanta anys més tard, el dia 9 de setembre de l’any 1857 sortí publicada la Ley de Bases coneguda també per la Llei Moyano on entre d’altres van ser creats els estudis de Practicant que coexistien amb els d’Infermeria i el de Matrona.
Manifestació a la entrada del Hospital Clínic de Barcelona,. 25-1-1979
El dia 27 de juliol de l’any 1952 mitjançant un Decret van restar unificats els esmentats estudis de practicant, matrona i infermera sota una sola titulació anomenada Ajudant Tècnic Sanitari (ATS)
L’any 1977 un nou Decret datat el 23 de juliol establia que el estudis d’ATS podien passar a ser considerats Diplomats Universitaris en Infermera prèvia convalidació dels mateixos. L’equiparació era necessària degut que en aquell moment per accedir a la carrera d’infermeria es demanava posseir els estudis del batxillerat unificat polivalent (BUP) i també el curs d’orientació universitària (COU). A diferencia dels anteriors d’ATS que es podien cursar disposant de quart de batxiller i revàlida.
Durant aquest impàs de temps, els professionals de la infermeria que teniem anys d’experiència professional ens vàrem mobilitzar i també vàrem redactar les corresponents al·legacions al Ministerio de Educación y Ciencia i fer algunes manifestacions públiques per demanar que la convalidació dels estudis teòrics fos justa.
D’aquests esdeveniments en disposaven d’algunes imatges que ara les podem presentar, corresponent a un manifest i una marxa que les infermeres de Terrassa que en unió amb d’altres de barcelonines vàrem fer caminant des de l’hospital Clínic de Barcelona fins la delegació del Ministerio de Educación y Ciencia el día 25 de gener de l’any 1979.
Finalment una Ordre Ministerial del dia 15 de juliol de 1980, (BOE, 23-7-1980) publicava les bases que havien de regir el Pla de convalidació dels estudis d’ATS pels de Diplomat Universitari en Infermeria (DUI).
Va ser la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) la entitat responsable de desenvolupar els programes docents i dur a terme els exàmens, que especialment incloïen assignatures que en el seu moment no estaven presents al programa d’estudis d’ATS, però sí que algunes escoles d’infermeria les impartien sota el condicionant d’assignatures voluntàries com va ser l’escola de l’Hospital del Tòrax de Terrassa, pag. núm. 14 i 15.
Delegació del MEC, algunes infermeres de Terrassa amb una pancarta, 25-1-1979
