A mitjans del segle XIX van sorgir moviments reivindicatius a favor del sufragi femení o dret a vot, fortament liderats per Flora Tristan (Viquipèdia) i amb el suport teòric de pensadors com Friedrich Engels (Viquipèdia), amic de Karl Marx. Engels publicà l’any 1884 L’origen de la família, la propietat privada i l’Estat, obra que inspirà moviments anarquistes i neomalthusians, aquests últims hereus del pensament de Thomas Robert Malthus (Viquipèdia) (1).
L’any 1910, a Copenhaguen (Dinamarca), es va celebrar la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes, que va impulsar el procés per instaurar el Dia Internacional de la Dona. L’objectiu era reclamar la participació de les dones en la societat en igualtat de condicions amb els homes. Ja l’any 1907 s’havia celebrat una primera conferència introductòria.
El 19 de març de 1911, liderades per Clara Zetkin (Viquipèdia), es va celebrar per primer cop el Dia de la Dona Treballadora a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. A partir de llavors, la commemoració es va anar estenent a altres països.
L’any 1975, l’Assemblea General de les Nacions Unides declarà l’Any Internacional de les Dones i convidà els estats membres a celebrar, segons les seves tradicions, el Dia Internacional pels Drets de la Dona i la Pau Internacional.
Al llarg del temps, els discursos reivindicatius han anat variant segons els contextos històrics i socials. S’hi han abordat temes com: l’analfabetisme, la pobresa, la diferència salarial, l’accés a serveis socials i a la universitat, el dret a l’herència, la mutilació genital femenina, l’explotació sexual, els matrimonis prematurs, el dret a escollir parella, la violència masclista, la separació entre sexualitat i reproducció, la planificació familiar, l’ús d’anticonceptius, l’atenció a la infància i, més recentment, el dret a escollir el gènere sentit per cadascú.
Aspectes més recents del moviment
El 2016 es creà l’Aturada Internacional de les Dones, coneguda com a Moviment 8M, que promou una vaga global el 8 de març sota el lema “No a la violència social, legal, política, moral i verbal que pateixen les dones” en més de 50 països.
La primera aturada internacional es va fer el 8 de març de 2017. Als Estats Units, el lema va ser “Dia sense dones”, impulsat per vuit activistes que també havien organitzat la Marxa de les Dones contra l’administració Trump, en protesta per les polítiques misògines, imperialistes i racistes.
A Espanya, el 2017 es va cridar a aturar les tasques de cures i es va demanar als mitjans de comunicació que s’hi impliquessin. La vaga, però, no sempre va ser secundada.
Símbols del moviment feminista
Els símbols més representatius són:
-
El mocador verd de forma triangular, d’origen sufragista.
-
El color lila o morat a la vestimenta i objectes.
-
El símbol de Venus, representat per un cercle amb una creu a sota, que en la seva versió moderna es transforma en un puny aixecat dins el cercle, símbol de la matriu que es pot percebre també com a intimidant.
-
El triangle, sovint invertit, present en cartells i manifestacions. Algunes participants l’han representat amb les mans sobre el front.
-
El numerònim 8M, que remet tant al dia i mes de la commemoració com a les vuit dones fundadores del lema “Dia sense dones”. El número 8, col·locat en horitzontal, es vincula al símbol de l’infinit o a l’analema solar (Viquipèdia)., en ocasións resta poc vist o com a resultat de sumes númeriques per exemple 15m2 de superficie que suma 8.
Símbol del llaç i 8M -
La trena, entesa com a símbol de força i de comunitat femenina i de referent usat en films i publicitat relacionats amb la dona..
Alguns autors hi afegeixen interpretacions més simbòliques. Segons l’investigador Alexander Eleazar, en la llengua Elengoa (2), el 8 significa Zoro i la M significa Amo, de manera que 8M es podria llegir com “Amo Zoro”, un personatge que, segons l’autor José A. Hernando, representa qui “ordena fer aturar les dones” (3).
També hi ha qui associa aquest arquetip amb figures ancestrals com el déu Viracocha del Perú, suggerint que alguns moviments socials moderns podrien tenir reminiscències de cultes antics. Això obre el debat sobre si tota mobilització és genuïnament espontània o si respon a estructures més profundes i desconegudes.
Notes
(1) Thomas Robert Malthus (1766-1834) postulava que si no s’intervenia amb “obstacles repressius” com guerres, fam i epidèmies, la pobresa creixeria fins a posar en risc la supervivència humana. (Viquipèdia)
(2) Elengoa, anomenada “la primera llengua”, és un concepte proposat per Alexander Eleazar: veure vídeo.
(3) José A. Hernando, Teoría del Todo i-fotónica (2016): llibre sobre els símbols gravats a pedra a Valdeande (Burgos). Segons l’autor: “L’univers és una xarxa de fluxos que busca l’estabilitat; encara que mai l’assoleix del tot, aquesta recerca genera l’energia que el fa funcionar.”
