Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
Un estudi recupera més d’un segle d’història de les llevadores de Palafrugell
La primera referència documental de les llevadores de Palafrugell data del 25 de setembre de 1584: aquell dia, la partera va infantar una criatura agònica i la mateixa dona que l’havia ajudat a néixer va haver d’administrar-li a corre-cuita el baptisme. Seguir llegint…
En una ocasió, conversant amb la senyora Pilar Pi sobre temes relacionats amb les llevadores i costums que es tenien a l’hora de batejar els nadons, va comentar-me que ella encara guardava la “camiseta de la sort” i el mocador que va portar el seu fill Josep el dia del seu bateig, l’any 1943. Aquesta robeta, una vegada li va anar petita al Josep, la Pilar la va guardar, amb molta cura, dins d’una capsa de cartró que avui ha obert per ensenyar-nos-la. Seguir llegint…
Article fet per Rosa M. Masana i publicat a la revista el Mercadal número 14 de Corçà, any 2003.
La Teresa Roig, coneguda per tothom com la Fernanda,va ser també una de les llevadores no titulades de Corçà i Monells. Va rebre el sobrenom de Fernanda perquè el seu pare es deia Fernando.
Va néixer a Monells l’any 1876, quinze anys més tard que la seva precedent col·lega de Corçà, l’Úrsula Dalmau. Es va casar amb Josep Moné Iglesias i tingueren tres fills. Vivien al carrer de la Riera, on actualment correspon la finca núm.19, encara que es van traslladar més tard a una altra casa.
Gràcies al testimoni verbal de la senyora Adelina Colls que té 81 anys, hem pogut saber quelcom més de la senyora Fernanda; casualment a ella li va llevar una filla i ho explica així:
“Em vaig posar de part i el meu marit va anar a buscar la Teresa, que en aquell moment havia arribat d’espigolar (recollir espigues dels camps acabats de segar). I en arribar a casa va dir: potser que abans berenéssim una mica, i així ho van fer. Es va rentar les mans i amb tot la nena ja començava a mostrar el seu caparró; la Femanda va actuar segons la seva pràctica i tot va anar bé, un part normal i satisfactori”. Era l’any 1945 i la Teresa llavors tenia 69 anys.
Expliquen també que la senyora Fernanda, com tota bona professional, va voler transmetre el que sabia sobre la pràctica de llevar criatures a una altra dona del poble, que va ser la Irene Llonch. . Anaven juntes per les cases i li ensenyava el que havia de fer durant un part normal, però també en situacions complicades. Sort en va tenir d’aquesta instrucció, diuen, perquè un dia una senyora es va posar de part i van avisar la llevadora Catalina Ponsatí de la Bisbal, però tardava a arribar. S ‘ha de tenir en compte que això passava a la dècada dels 40 i el transport era molt lent, el part anava endavant i per això va avisar també a la Irene. La criatura naixia amb una volta de cordó al coll, però gràcies a l’habilitat de la llevanera que li va saber desentortolligar el cordó umbilical amb rapidesa, al nadó no li va succeir res; no va tenir temps de patir asfíxia i de gran ha estat un noi molt saludable.
Aquest és un exemple clar del perquè a gairebé totes les viles amb pocs habitants hi havia una o més llevaneres que es transmetien els coneixements unes a les altres per poder atendre a les parteres perquè les llevadores titulades normalment fixaven la seva residència a les viles més grans. Si bé he fet gestions, no he pogut trobar familiars que ens permetessin obtenir una fotografia de la Teresa si més no, però, la recordarem mitjançant aquestes quatre ratlles. Va morir a Monells el dia 28 de gener de l’any 1951, als 75 anys a casa seva, a la plaça de l’Oli núm 1. Un dels testimonis que signen el certificat de defunció és Jaume Llonch, possible era familiar de la Irene Llonch.
Les imatges son de Rosa M. Masana
Introducció
De sempre m’ha agradat conèixer els professionals que m’han precedit en la realització de les tasques sanitàries, bé fossin infermeres com jo o llevadores. Quan parlo amb una col·lega que s’ha jubilat i ha exercit a la mateixa vila, em mou la curiositat per saber quelcom més de la seva comesa dins el camp de la salut. Per tractar-se de persones que han desenvolupat una funció pública i que han tingut una relació ben directa amb molts palencs, ara he considerat que podria ser d’ interès explicar quelcom de la senyora Dolors. Seguir llegint…
Crónica feta per Rosa M. Masana Ribas, publicada al núm. 3 a Crónica -Llagostera- any 1991. Es pot anar també directament a la a la publicació
Inicialment em vaig interessar, a títol personal, per saber quelcom dels col·legues que m ‘han precedit en les tasques de la infermeria a Llagostera. A mesura que recopilaba informació, bé fos mitjançant documents, fotografies o amb converses amb diverses persones del poble, va semblar que, com que es tractava de persones conegudes i entranyables per a molta gent seria una llàstima que tot el material quedés al calaix de casa.