Des de fa anys guardo la litografia d’una pintura feta per Diego Torrent, que em va regalar quan treballava d’infermera a Pals. Està signada el 23 de febrer de 1994 i porta per títol Magnificat de Joan Sebastià Bach, un cant a l’esperança.
Avui, 8 de juny de 2026, no sé ben bé com ha anat que aquesta còpia de la pintura m’ha aparegut en una carpeta d’imatges de l’ordinador.
Hi ha representat el bust d’una noia amb la mirada alçada cap amunt, suggerint que possiblement viu un sublim estat místic. Del seu cor emana llum, i tota ella apareix envoltada d’una resplendor que recorda flamarades lluminoses.
Es diu que Joan Sebastià Bach, en compondre el Magnificat, es va inspirar en les paraules de l’evangelista Sant Lluc quan relata la trobada entre la Verge Maria i la seva cosina Santa Isabel, embarassades de Jesús i de Sant Joan, respectivament.
Influïda per la pintura, he buscat informació relacionada amb el Sagrat Cor i he trobat que el papa Lleó XIII va presentar, el 25 de maig de 1899, l’encíclica Annum Sacrum (1) en la qual anunciava la consagració de tot el gènere humà al Sagrat Cor de Jesús.
L’actual papa ha pres el nom de Lleó XIV com a successor de Lleó XIII i, el 15 de maig d’aquest any 2026, va presentar la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas (2) Cent vint-i-set anys després, el nou Pontífex assenyalava la necessitat de custodiar la persona humana en temps de la intel·ligència artificial.
A la primera encíclica, el Papa parla de consagrar i oferir tota la humanitat. A la segona, parla de custodiar i protegir la persona humana, en singular. Explicitament no s’esmenta la consagració de l’home al Sagrat Cor però, segons el logotip actual del Vaticà hi ha representat també un cor com a idea de la Consagració de l’home, amb la característica d’estar situat damunt d’un llibre, potser són les Sagrades Escriptures o un llibre de coneixements , científic, del esser humà, no ho sabem, a més està trevessat em diagonal de dreta a esquerra per una fletja, potser el Cupit de l’enamorament a Deu.
Sí que dins la visió general es diu que el cor conté els sentiments, les emocions, l’amor, l’esperit d’adoració i l’entrega desinteressada. Per això podem entendre que no és necessari que ningú faci una ofrena de l’ésser humà; que potser sigui ell mateix qui, lliurement, vulgui entrar en ofrena.
Aquest mes de juny el calendari anunciava que el dia 7 era la festivitat de Corpus Christi i el dia 12 la del Sagrat Cor de Jesús.
A estat precisament aquest més de juny quan el papa Lleó XIV ha visitat la capital d’Espanya amb visites també a Catalunya com Barcelona i Montserrat i acabant a Canàries. A Barcelona va beneir i inaugurar la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí el dia 10 de juny de l’any 1926, creador d’aquesta singular catedral Barcelonina.
Resulta fascinant veure aparèixer una pintura guardada durant trenta-dos anys —un Sagrat Cor femení, podríem dir— en un moment marcat per un nou Papa i una nova encíclica que em fan reflexionar sobre el Sagrat Cor de Jesús sacrificat. Potser hi podem veure, en aquest simbolisme, dues de les grans dualitats de la vida. Ser donat o donar-se.
Dades documentals
(1) L’Encíclica Annum Sacrum va ser publicada el día 28-6-1889 https://liturgiacatolica.org/SagradoCorazon/Annum_Sacrum.html
(2) La Santa Sede. Enciclica Magnifica Humanitas. https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es/encyclicals/documents/20260515-magnifica-humanitas.html
