El temps passa volant i, aquest fet fa que en un moment o altre ens posem davant de la nostra pròpia condició humana, la fungibilitat, tot que de vegades actuem com si haguessin de viure sempre. Degut a la meva afecció d’ escriure cròniques de caire històric, he hagut de freqüentar diversos arxius municipals…
Dans le journal El País, le 10 mai 2016, Andrea Nogueira a publié une liste des escaliers singuliers et dans la page El Viajero a proposé une enquête parmi les lecteurs à fin de choisir l’escalier le plus beau du monde. Il fut choisi en premier lieu l’escalier du temple Chand Baori à Abhaneri,…
Vaig conèixer la Filo a Mútua de Terrassa més o menys l’any 1965 i ambdues fèiem d’auxiliars de clínica. Respecte a les auxiliars i infermeres que ens havíem incorporat feia poc ella era uns anys més gran que nosaltres. Tenia un caràcter extravertit i un accentuat sentit de l’humor. No sé com s’ho feia, però…
Maria Llobet Furró va ser cap d’infermeria de Mutua de Seguros de Tarrasa[1] des del 1961 fins al 1967. Si bé fa dinou anys que ens va deixar, el 1996, mitjançant l’explicació d’alguns fets he volgut recordar la seva persona. És inevitable que per conèixer coses d’ella expliqui també algunes parcel·les biogràfiques meves acompanyades…
En el año 1995 Mari Carmen Cabo Téllez (e.p.d.) y yo, Rosa M. Masana, quisimos seguir los pasos que hicieron los peregrinos medievales, suponemos, en busca de espiritualidad, transcendencia y a buen seguro venerar la tumba del apóstol Santiago. Se dice que se orientaban por la Vía Láctea o camino de las estrellas,…