Ahir, 20 d’agost, vaig anar a Palafrugell a veure una pel·lícula del 1948, dirigida per Llorenç Llobet i amb Fernando Fernán Gómez i Dolores Pradera. A la cua del cinema, una senyora comentava que avui dia les criatures criden massa i que els pares no les renyen. Li vaig respondre que potser ho necessiten per…
20
ag.
ag.
A la vila on visc, cada any, a l’inici de la Festa Major, hi ha el costum que una persona —que es manté en secret fins al moment— faci el pregó. Tot seguit es trenca un càntir de ceràmica que simbolitza l’esclat de la festa i la diversió. El pregó d’aquest any 2025 va consistir…
16
ag.
ag.
Anna Pascual (La Bisbal d’Empordà, 1966) és una fotògrafa autodidacta que ha convertit la seva afició en una tasca de documentació històrica i cultural del seu entorn. Va començar amb una càmera Kodak Instamatic a l’escola i, amb el temps, ha anat perfeccionant-se amb cursos i la col·laboració d’altres professionals i amics. Els seus referents…
13
ag.
ag.
Després d’escriure algunes històries amb càrrega emocional, avui en compartiré una de divertida. Un dia a la televisió sortien dos còmics. Un d’ells, tot aixecant els braços i movent el cos amb entusiasme, repetia: —¡Soy una galleta, soy una galleta! L’altre, amb un gest de mà que imitava una pistola, cridava: Pum! Llavors, l’“home-galeta” canviava…
11
ag.
ag.
Quan era bastant petita, potser tenia cinc o sis anys, el meu germà Josep feia de bomber voluntari. Treballava a un taller que feia xamfrà amb casa nostra, al carrer Galileu, paral·lel a la Rambla, amb només el carrer Arquímedes pel mig. Quan hi havia un incendi, des de la central de bombers del carrer…