Fa anys vàrem fer un tram de la ruta dels Càtars a França i els propietaris de l’hostal que havia estat antigament un convent, en saber que érem de Terrassa ens van demanar si podíem fer una gestió per ells. Es tractava de saber quelcom dels antics regents de l’hostal que eren de Sabadell. Vàrem…
29
nov.
nov.
Des que tinc l’oïda menys fina, a les conferències sovint se m’escapen paraules. I darrerament em passa una cosa nova: de sobte, s’activa a la ment una mena de seqüència curta, com si veiés una pel·lícula. Un dia, a un auditori, només sentia amb claredat la veu d’un conegut locutor de televisió que presentava els…
08
nov.
nov.
Hi ha una paraula poc utilitzada: sabotatge. Ha estat una sort que m’hagi vingut al cap just quan la necessitava. Em trobava submergida en la confusió, incapaç d’entendre res d’un projecte que tenia entre mans: la major part de la informació m’arribava tergiversada, no encaixava amb les altres fonts registrades, i les decisions que…
06
nov.
nov.
Després de fer diverses investigacions vaig saber que el meu avi matern era natural de Le Gard, a França. La meva mare ja tenia prop de vuitanta anys i vaig voler acompanyar-la a visitar uns familiars que havia localitzat, així com el poble del seu pare i el territori. Amb aquests parents ja ens coneixíem,…
13
ag.
ag.
Després d’escriure algunes històries amb càrrega emocional, avui en compartiré una de divertida. Un dia a la televisió sortien dos còmics. Un d’ells, tot aixecant els braços i movent el cos amb entusiasme, repetia: —¡Soy una galleta, soy una galleta! L’altre, amb un gest de mà que imitava una pistola, cridava: Pum! Llavors, l’“home-galeta” canviava…
- 1
- 2