Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
Per llegir el contingut clicar a: Infermeria Hospital-Palamós
Disposava d’un breu article fet per Joan Serra Coll que va publicar a la revista de Palafrugell número 257 del mes de març de 2015 on parlava de l’hospital de Palamós, he considerat adjuntar-lo a aquesta pàgina perquè ens amplia la informació envers l’hospital. Per llegir-lo clicar a: hospital-palamos-joan-serra
Publicat a la Revista del Baix Empordà número 47 del mes de desembre de l’any 2014, hi ha un article que tracta de les visites culturals que el professor Pere Pascuet havia preparat pels seus alumnes durant el curs escolar 1896-1897, amb elles podem observar la motivació del professor per lliurar coneixements pràctics als seus e alumnes.
Podem llegir l’article a: visites-escolars-segle-xix
Fabrica de taps de M.D. Palau
El semàfor de Begur (estació electrosemafòrica militar pel control de bucs)
El molí de Pals (datat de l’any 1452, havia funcionat també com a empresa d’electricitat)
La fàbrica de gas de Palafrugell
Restes arqueològiques de Llafranc
Presentem una entrevista que vàrem fer a Margarita Adroher publicada a la Revista del Baix Empordà número 16, pagina 47 del mes de març de l’any 2007. Es pot llegir clicant a : margarita-adroher
Margarita va néixer a Besalú l’any 1935, va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona i posteriorment motivada per l’admiració professional que li va saber transmetre la Dolors Mateu, llevadora de Besalú, va decidir estudiar la especialitat d’obstetrícia a la Maternitat de Barcelona, obtenint el títol l’any 1956.
El primer poble que va exercir de llevadora titular va ser de Calonge i quan la Rosa Moliner es va jubilar va sol·licitar el trasllat a Palamós. Havia conegut a Josep M. Ribas Poch, fill del veterinari de Pals i el mes de novembre de l’any 1959 es casaven a Besalú.
Fins el dia de la seva jubilació va exercir de llevadora a la Seguretat Social atenen a les parteres del municipi de Palamós, però també disposava de consulta privada. La Margarita ha estat una professional molt volguda i considerada per a tothom i han sigut moltíssims els palamosins que han nascut a les seves mans.
Desprès d’haver fet la entrevista a Margarita Adroher, vàrem considerar parlar també amb les llevadores Maria Rosa Moliner Baltà i Matilde Ribas Peix també de Palamós, entrevistes van ser publicades a la Revista del Baix Empordà num. 26-Any VII- del setembre 2009 amb el títol : Llevadores de Palmós a mitjans del segle XX, per llegir-les clicar a: llevadores-palamos
Matilde Ribas havia treballat amb el metge ginecòleg Joan Sabrià
Amb aquest títol es va fer una publicació a la Revista del Baix Empordà núm .38, Any X del desembre del 2012, pag. 56 on parlaven de les llevaneres, nom que em donat a les dones que atenien a les parteres i que havien après a donar atencions a les parteres al costat d’una altre llavanera que sovint formaven part d’una mateixa família, es pot trobar informació al respecte a Rosa M. Masana, 165 anys de història de les llevadores de Palafrugell.
Adjunten l’article en format PDF que es pot llegir a : levadores-llevaneres palamosines.
El vaixell francès Alger,[1] mentre navegava d’ Alacant a Marsella i en passar per la zona de les illes Formigues, a causa del mal temps i a la poca visibilitat va xocar amb un dels setze illots que conformen l’escull de les illes Formigues.[2]
Els fets s’han pogut coneixer per un document localitzat al Arxiu Municipal de Palafrugell que deia la col·lisió va succeir a dos quarts de cinc del matí del divendres dia 8 abril del 1899. La tripulació estava formada pel capità Antoni Felippe, els oficials Juan Antonio Pierre i Juan Bautista Viano i 23 passatges més, sortosament tots van poder rebre els socors dels pescadors de la zona, del cabo de mar Juan González i el sergent de la Guàrdia Civil Àngel Bendaño, sense que ningú hi hagués perdut la vida.
Per llegir l’article clicar a: naufragi-alger-1899
El vaixell Alger, que va rebre el nom de la capital d’Argèlia quan era territori francès, va ser construït a unes drassanes de Marsella l’any 1865 i el propietari era Forges & C. de la Mediterranné La Seyne compangnie Mixte i va estar autoritzat per fer la línia marítima de Marsella-Nord d’Àfrica. Després d’haver consultar el llibre Lloyd’s Register of Shipping de assegurances de vaixell dipositat a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona, n’hem pogut obtenir les següents dades tècniques:
Eslora, 230,9 peus, mànega 26.4 peus, puntal: 17,5 metres, calat des de la línia de flotació, aproximadament. 2 metres, nombre de pals 3, tonatge brut 840 tones, volum intern en tones Moorson 1.680, cavalls de vapor del motor (CV) 144, només tenia cinc anys de vida .
El Consol de France amb data 4 de juliol de 1899 comunicava que de productes que havien pogut recuperar del naufragi serien posats a subhasta per les persones que volguessin comprar-los. Una circular del dia 20 d’abril de l’any 1899 -dipositada a l’AMP- hi consta l’inventari dels productes.
[1] L’ article complert es pot llegir a: Rosa M. Masana. El naufragi del vapor francès ‘Alger’ a les illes Formigues l’any 1899. Revista del Baix Empordà número 48, pàgina 116, any 2015. També hi ha una còpia de l’article a la Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona
[2] Informació obtinguda d’un document dipositat a la correspondència de l’ajuntament de Palafrugell de l’any 1899. Arxiu municipal de Palafrugell (AMP)
El meu agraïment a Rafael Algarra, capità de vaixell mercant per la interpretació de les dades de la companyia asseguradora del buc.
Plou poc, el consum d’aigua augmenta, com també l’ús de productes químics que utilitzem en la agricultura, per altra banda la biodiversitat dels insectes i d’altres animals benefactors també es veu compromesa, fet que repercuteix també en la pol·linització de les plantes, funció que actualment s’ està suplint per mitjans mecànics.
Haurien de considerar que els plaguicides són una arma de doble tall, perquè tots els productes químics que espargeixen per sobre dels camps, són absorbits i passen als aqüífers d’aigua subterrània que desprès haurem de veure. S’ha disposat un dia per cada cosa, el del aigua és del 22 de març i per aquest motiu a la pàgina Aigua és vida, va ser publicat un article titulat : Creix l’interes social per l’aigua, li donem cita per la informació que ens aporta.
El control dels aliments i de la aigua a Catalunya
El dia 31 de desembre de l’any 1998 es va posar en marxa la Agència Catalana del Aigua (ACA) que vetlla per la qualitat de la aigua i la seva distribució. Podem consultar les activitats desenvolupades per la Agencia. Aquest mateix centre el mes de març de l’any 2016 va publicar un informe tècnic sobre el nivell de nitrats absorbits al subsòl.
La aigua i els aliments estan directament vinculats a la salut de les persones i de tots els essers vius, motiu pel que l’any 2007 també va ser creat el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2007-2010. En aquesta línia s’està treballant per trobar marcadors o sistemes d’anàlisi que mostrin la presencia de carbendazim i també d’altres fungicides que poden persistir a les fruites i verdures.
El Dipsalut es un Organisme de Salut Publica de la Diputació de Girona i també vetlla per la salut ambiental i assessora als ajuntaments de la província envers les mesures que convé prendre perquè les instal·lacions de aigua dels llocs públics tinguin les corresponents garanties de salubritat, també imparteix cursos de formació.
Estudis dels contaminats i efectes sobre la salut
La Agencia de Salut Publica de Barcelona va editar l’any 2006 un llibre consultable a Internet titulat Plaguicides en els aliments que parla del tipus de plaguicides i la seva possible toxicitat.
Un article interessant és el publicar al diari de Girona sobre l’herbicida Carbendazim, duvulgació que ajuda a conèixer quelcom més aquest producte tant usat a la agricultura.
Un altra estudi de caràcter més tècnic , tracta sobre la influencia del Carbendazin en la funció espermàtica, observant que el contacte amb aquest producte redueix la qualitat i la quantitat dels espermatozous.[1] Les autores Rodriges, Aline i Cristina Ferreira també analitza els canvis morfològics i bioquímics que es poden produir en organismes per l’ús de carbamats i organofosforats, la detecció d’aquestes substancies són un biomarcador de contaminació ambiental. [4]
Segons un estudi fet a Costa Rica recomanen vigilar l’ús de bromur de metil, metam sodi, terbufos, etoprofos, endosulfan, MCPA i carbofuran degut al grau de toxicitat aguda que provoca i, el mancozeb, paraquat, 2,4-D i carbofuran pels seus efectes crònics en la salut.
El carbofuran és un dels pesticides més tòxics. La marca registrada és Furadan de la casa FMC Corporation i Curater i també el fabriquen d’altres. S’aplica per matar els insectes dels diversos tipus de cultius, per exemple la patata, blat de moro i la soja. El mancoceb és un fungicida també força emprat en els cultius. Podem consultat el Vademecum de productes.
Presentem la referència d’un altre article basat amb la necessitat de monitoritzar els productes plaguicides . [2]
Estudis enfocats a aconseguir la biodegradació del Carbendazim.
Per sort, paral·lelament a la incorporació de nous productes químics que malmenen els ecosistemes, també hi ha estudiosos i investigadors acadèmics que treballen per intentar reduir les conseqüències nocives dels esmentats productes. Presentem la cita i localització a Internet d’un treball titulat ‘Utilización de aislamientos microbianos para biodegradar el fungicida sistémico Carbendazim’[3]
Notes
[1] MASAAKI NAKAI, Dr. REX A. HESS , BILLY J. MOORE ,ROBERT F. GUTTROFF , LILLIAN F. STRADER i RALPH E. LINDER . Acute and Long‐term Effects of a Single Dose of the Fungicide Carbendazim (Methyl 2 Benzimidazole Carbamate) on the Male Reproductive System in the Rat. Journal of Andrology, nov. dec.1992. American Society of Andrology . https://doi.org/10.1002/j.1939-4640.1992.tb00345.x https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/j.1939-4640.1992.tb00345.x
2] Virya Bravo Durán, Elba de la Cruz Malavassi, Gustavo Herrera Ledezma, …http://www.redalyc.org/html/4759/475947762021/351. Uso de plaguicidas en cultivos agrícolas como herramienta para el monitoreo de peligros en salud. Uniciencia Vol. 27 [352-376] NISSN 1101-Enero-junio 2013. Instituto Regional de Estudios en Sustancias Tóxicas. Universidad Nacional. Heredia, Costa Rica. www.revistas.una.ac.cr/uniciencia
[3] Álvaro Vásquez , Santiago Quiroz , Elizabeth Correa , Lina Arbeláez, Estudiante de Biotecnología . Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 2. Estudiante de Bacteriología y Laboratorio Clínico. Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 3. Docente de Biotecnología. Grupo Biociencias. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia.
[ 4 ] RODRIGUES, Aline Cristina Ferreira. Estudo de variações bioquímicas e morfológicas induzidas por peticidas orgnofosforado e carbamato em tilápia (oreochromis niloticus) e cascudo (Pterygoplichthys anisitsi), como biomarcadores de contamincação ambiental. 2009. 95 f. Dissertação (mestrado) – Universidade Estadual Paulista, Instituto de Biociências, Letras e Ciências Exatas, 2009. Disponível em: <http://hdl.handle.net/11449/87594>.
Informació complementària respecte a la història de la aigua de La Bisbal.