El dia 10 de juliol de 2025, a les deu del vespre, es va presentar una sessió de quatre peces de museu, així anomenades i produïdes per Vídeo Play de la Bisbal, una antiga empresa gestionada pel cineasta Antoni Martí Gich i Dolors Fuster.
Els curts projectats es poden considerar, efectivament, peces de museu. El primer que es va presentar —relacionat amb el Baix Empordà— fou filmat l’any 1985 i tenia com a objectiu donar a conèixer la persona i l’obra del pintor Francesc d’Assís Casademont, àlies Le Vieux【1】.
Un altre dels curts duia per nom Xispa, realitzat l’any 1990, i consistia en la filmació d’un projecte col·laboratiu: la construcció, per part d’un grup d’alumnes de les escoles de Palau-sator, Gualta, Sant Climent de Peralta i Ullastret, d’un forn en forma de drac per coure-hi peces de ceràmica. El projecte fou impulsat per la professora Pilar Vinyet i liderat pel ceramista Carlets. Després de la projecció, tots dos van dirigir unes paraules al públic assistent explicant detalls del projecte i el seu bon desenllaç.
El següent film, titulat Lletra i poesia (2000), era un reportatge enregistrat al Museu Terracotta amb motiu de la inauguració d’una exposició on es combinava poesia catalana amb elements ceràmics, en una fusió delicada de paraula i fang. El projecte comptà amb el suport del comissari Pere Noguera【2】.
Finalment, es va presentar un tema molt conegut entre els bisbalencs, però poc vist, ja que es tracta d’una col·lecció privada: Trens. Família Piera (1986–2023). El film mostrava un circuit de trens en miniatura amb tots els elements possibles, incloent-hi el Funicular de Vallvidrera de Barcelona, un taller mecànic, recintes de calderes de vapor, i un detall tècnic sorprenent: les locomotores reproduïen fidelment els sons i xiulets de les originals. El conjunt és una autèntica obra d’art, i veure el circuit filmat genera la impressió que es tracta d’un espai real a escala.
Personalment, vaig tenir l’oportunitat de visitar aquest circuit de trens quan vaig entrevistar el farmacèutic Ramon Piera, fill de Martí Piera, pioner i promotor d’aquest projecte ferroviari. L’entrevista, realitzada l’any 2021, també tenia com a objectiu parlar del telègraf Braguet. Ramon em va mostrar els seus coneixements tècnics en matèria ferroviària i com, amb l’ajut de professionals especialitzats, ha anat perfeccionant molts dels mecanismes del circuit【3】.
L’acte es va concloure amb unes paraules del mateix Ramon Piera en reconeixement al treball i la dedicació del seu pare, Martí Piera, per la seva tasca tècnica i per haver creat una valuosa biblioteca especialitzada en la matèria ferroviària.
Notes:
【1】Francesc d’Assís Casademont i Pou – Viquipèdia
【2】Article a l’Ara Balears sobre Pere Noguera
També a: Viquipèdia – Pere Noguera
【3】Rosa M. Masana: Els ferrocarrils Piera (FCP) i el telègraf de Braguet, Revista Baix Empordà, núm. 73, any 2021, pàgines 10–12, núm. d’ordre 1.746.
Presentem una breu filmació feta des d’un seien d’entremig del públic : Quatre films al Museu de Terracotta.
