Fa pocs dies vaig incorporar a You Tuve unes imatges que tenia guardades del dia què l’Associació La Llanterna de Terrassa celebrava els seus 15 anys d’activitat, era l’any 1999.
Per commemorar la diada els socis i simpatitzants de la Llanterna, una associació lúdica terrassenca creada l’any 1984 van ser els promotors per la organització d’un cercavila amb una complerta comparsa, personalment hi vaig assistir invitada i animada per la Rosa Bosch, una amiga molt activa dins les activitats que feia el grup.
Els membres de la comparsa homes i dones anàvem vestits de pastís, fent conjunt amb el gran pastís que havien construir per a l’ocasió. Situats dalt del podi de la carrossa principal hi anaven adequadament abillats en Floreal Suriguera i la Maria Dolors Duocastella, doncs havien estat escollits com a Socis d’Honor d’aquesta agrupació terrassenca.
El cercavila es va fer pel centre de la ciutat i va culminar amb un dinar al restaurant Tomàs de Terrassa. A You Tube podem veure algunes imatges de la celebració del 15e. aniversari de la Llanterna.
A
Imatge de la carrossa amb en Suri i la M. Dolors
F. Suriguera i M.Dolors Duocastella al restaurant Tomàs
Quelcom en record dels ‘Suris’
A un retall de premsa del març de 1995 publicat per l’Ajuntament de Terrassa i titulat Els ‘Suris’ reberen l’homenatge de la ciutat, comunicava que a la Sala Capitular els hi havia estat lliurada la Medalla d’Argent de la Ciutat que van rebre amb honor en Floreal Suriguera i Maria Dolors Duocastella, “artistes polifacètics i promotors de nombroses iniciatives cíviques i culturals de Terrassa durant els darrers quaranta anys”.
Buscant imatges d’aquells anys d’activitats juvenils organitzades també per en Suriguera, n’he trobat unes corresponents a una paella que vàrem fer a la plaça del Progrés de Terrassa, que al final del text adjuntarem.. Considerar que avui — sota la condició de grup independent– poguéssim fer l’any 1975 una trobada cultural d’amics un diumenge al migdia i cuinar una paella d’arròs a la Plaça del Progres de Terrassa, seria quelcom d’inversemblant per no dir impossible , donat també perquè la plaça està envoltada de vehicles i amb gran afluència de vianants.
A més de l’arròs a la Plaça del Progrés, recordo una altra paella que vàrem fer a un terreny de muntanya i a causa que la família Suriguera era vegetariana, la consigna de participació va ser : Cada un de nosaltres havia de portar un ingredient per fer l’arròs però, aquest no podia ser ni peix ni carn, no és fàcil imaginar-nos que hi podia haver dins aquella paella fins hi havia, penso, garrofes, personalment vaig dur nous pelades que mai havia menjat junt amb arròs.. El remenàvem amb un parell de llargues fustes i, en Suri ens deia que ho féssim amb calma i consciència, de manera que la poguéssim sofronitzar. (1).
Va ser divertit i novador. !
Un altre record és del dia que vàrem anar a esquiar a la Molina —llogàvem els esquís— per dinar ens endúiem un entrepà i en Suri portava amb amb alguna cosa més, una llesca grossa de pa, que per sobre hi va repartir talls a trossets de tomàquet que desprès va amanir amb sal i oli. Donava gust veure com és delitava menjant aquell pa amb tomàquet, em feia venir salivera i no vaig tardar en fer comparances amb el meu entrepà que el veia sec i avorrit, li manca una mica de color i d’hidratació desprès de l’esforç que havien fet. Penso que també el menjava posant-t’hi els cincs sentits.
Durant les seves classes de dibuix a l’Escola Industrial de Terrassa, ens donava deures dient-nos que féssim un treball abstracte creatiu i extra escolarment també havien fet alguns tipus d’activitat de coneixement personal, vàrem compartir moments de joia d’aquells senzills que ens ofereix la vida.
Nota
(1) Sofronitzar, en aquest context, significava remenar l’arròs amb plena consciència, dedicant-hi la nostra energia i amor, perquè esdevingués un aliment nutritiu, sa i vibrant. Per saber més de la tècnica de la Sofronització introduïda per Alfonso Caycedo i força emprada els anys setanta i vuitanta veure un model del pla d’aprenentatge
