El meu germà Cisco va viure molt. Bé, potser com tothom, però la seva infantesa, compartida amb tres germans i una germaneta de mesos, mentre els pares estaven retinguts a causa de la Guerra Civil espanyola, el va portar a viure experiències poc comunes a una edat molt primerenca. Tot plegat el va dur a haver d’ajudar, resistir i superar situacions difícils.
Se’n va sortir. Es va adaptar al que la vida li posava al davant, es va enamorar —i el seu amor va persistir en el temps—, i la seva mirada sobre el món traspassava els límits del que solem assimilar.
El Cisco era el meu padrí, i sempre li deia així: Padrí. Sense ser efusiu, m’estimava molt. Recordo que quan tenia tres o quatre anys, els Reis em van portar una bicicleta de tres rodes i un bavi, la nina que més m’agradava de totes les que hi havia al nostre mercat.
Quan vam ser més grans, em va confiar tres secrets familiars. Sempre n’he preservat la confidencialitat, però aquella confiança que va depositar en mi em va fer adonar que volia que conegués la realitat, sense embuts. D’aquells moments, en guardo una imatge interna plena de matisos i de respecte.
Al Padrí, de molt jove, li va sortir una clapa blanca a la part frontal dels cabells. Li quedava bé, i recordo que algú li va comentar que l’afavoria. En aquell temps, no donàvem gaire importància al fet. Però amb els anys, observant figures públiques, especialment en l’àmbit polític, vaig notar que alguns d’ells es tenyien els cabells de blanc, de manera estratègica: al front o a les patilles. Potser volien transmetre saviesa, experiència o fiabilitat.
Sorgeix la pregunta:
¿Apareixen clapes naturals de cabells blancs com a sinònim de maduresa personal? ¿O pot ser que, tenyint-se-les, alguns intentin atribuir-se valors que encara no han cultivat?
Potser és com diu la dita: l’hàbit fa el frare. No ho sé. Però sí sé que el meu germà era una persona excepcional, d’aquelles que es fan estimar sense necessitat de demostrar res.
I
ambé tenia molta habilitat per fer equilibris mitjançant l’ús de diversos elements, adjunto una imatge amb el que veiem va fer sostenir les 28 fitxes del Dominó a sobre d’una sola fitxa.
