En aquest article coneixerem la història d’un antic aparell utilitzat per a la comunicació a llarga distància, o sigui un telègraf, inventat per Louis Breguet a mitjans del segle XIX. El farmacèutic de la Bisbal Ramon Piera de Ciurana disposa d’una maqueta ferroviària i també de dos jocs d’aparells Breguet de telegrafia, preparats perquè funcionin simulant la comunicació entre dues estacions de tren de l’antiga línia Girona–Olot.
El telègraf de Breguet va ser una alternativa quasi paral·lela a la telegrafia Morse patentada per Samuel Morse com a “American Morse Code”, en la qual cada una de les lletres era identificada per un seguit de números i ratlles enviades per telegrafia, de manera que els seus manipuladors havien de conèixer el codi Morse per poder comunicar-se.
Ramon Piera disposa d’aquests aparells perquè el seu pare, l’enginyer industrial i farmacèutic Martí Piera i Escoté, mentre era director del ferrocarril Olot–Girona els va salvar d’una pèrdua segura: estaven emmagatzemats al soterrani de l’estació de Girona i un aiguat que ningú recordava la seva presència van aparèixer colgats de fang degut a les inundacions que va patir la ciutat l’any 1962-63.
Martí Piera entre les ocupacions professionals que havia desenvolupat, durant la dècada de 1960 va estar en contacte amb Julio Montes López, cap d’explotació del Ferrocarril Olot–Girona i molt implicat a la companyia, responsable també del funcionament de la línia ferroviària de Sant Feliu de Guíxols. Dins la vessant ferroviària, va ser un gran defensor que línies de tren poguessin continuar actives i renovades.
Ramon Piera diu que l’afició del seu pare envers els trens li venia de petit, perquè li agradava. Fou l’any 1908 i, de jove, anava sovint a passar les vacances escolars a casa de la seva tia materna a la Cellera de Ter. Allà recordava que el cap de l’estació preparava amb clau i diàriament els plens enganadors d’energia perquè totes les línies disposaven de cada estació per tenir la pròpia corrent.
La gran sorpresa
Si bé sabíem que Ramon Piera disposava d’unes infraestructures ferroviàries, vàrem restar sobtats en veure la seva magnífica instal·lació. Tot i que el motiu de la nostra visita era veure més concretament els aparells de telegrafia però una vegada allà ens vàrem interessar també pels circuit ferroviari que fien els trens i en Ramon va posar en marxa la instal·lació que porta per nom Ferrocarrils Piera (FCP).
Ramon coneix amb detall tota la història del ferrocarril i els processos mecànics i elèctrics propis, perquè també li ve de petit, de la mà del seu pare, però el més interessant és que li agrada explicar tot allò relacionat amb els trens de manera precisa i entenedora.
Explica l’origen dels rails que feien córrer les vagonetes de les mines de carbó d’Anglaterra, el primer ferrocarril de vapor per carretera per passatgers de la companyia Stockton and Darlington Railway al nord-est del país (1825), impulsat per l’enginyer George Stephenson, o els inconvenients dels diferents amples via fins ser consensuada la mida d’1,435 m.
També l’escala atribuïda a les locomotores de la seva maqueta, E: 1/32, que indica que és trenta-dues vegades més petita que la original, els noms dels principals inventors i innovadors ferroviaris, com Isambard Brunel, i alguns dels esdeveniments, congressos i debats més importants que s’han celebrat al llarg dels anys.
Aquesta infraestructura inicialment la tenia al seu pare del carrer Agustí Font, cantonada amb les Voltes, però més endavant Ramon la va traslladar a la casa on ara viu. Fer aquest treball de trasllat i que després tot tornés a funcionar requeria disposar d’uns bons coneixements sobre aquesta matèria.
La zona de l’exposició del circuit, juntament amb d’altres annexos, ocupa uns 150 m², i en ells hi podem observar les estacions, els rails de les vies, el canvi d’agulles, passos a nivell, fanals, semàfors, línia de catenàries, fons, escenificació de locomotores i d’altres instal·lacions, com una caldera de vapor en miniatura que acciona les corretges transmissores que fan funcionar els aparells de taller mecànic, un recinte on hi ha parat el tren de passatgers que empalma amb el Funicular del Tibidabo,
La importància tècnica del funicular és el seu mecanisme de contrapès, que fan les dues cabines, l’una quan puja i l’altre quan baixa.
La sala de comandament de tots els mecanismes està situada al mig del circuit on des d’ella es contempla tota la infraestructura ferroviària.
En aquest recinte no hi podia mancar el despatx de l’enginyer Martí Piera, equipat amb una biblioteca especialitzada en trens amb alguns llibres que són autèntiques joies per les litografies que contenen.
Un altre dels elements que disposa és un gran moble amb calaixos, on s’hi poden trobar un gran nombre de diminutes peces que es podrien necessitar per fer les reparacions dels combois o del circuit elèctric.
Quan Ramon va encendre els llums i va posar en marxa els trens vaig sentir una emoció especial, sobretot a l’escoltar el “trac-trac” de la locomotora arrossegant vagons de càrrega i sentir el xiulet de vapor, alt i esglaiador, com els que fan les autèntiques locomotores.
La instal·lació de l’estació telegràfica
Pel que fa al telègraf Breguet, quan Martí Piera va rebre a casa seva els dispositius del telègraf plens de fang els va entrà als Tallers la Bisbal (TIB), nom que havia posat a la seva zona de treball, i ajudat pel seu fill Ramon i prèvia consulta de la bibliografia dels aparells Breguet –i també gràcies a les pautes de comunicació telegràfica que Martí Piera va rebre d’antics ferroviaris de la línia Olot–Girona– van aconseguir fer-lo funcionar.
El més delicat diu, va ser reparar la part elèctrica que duia un aïllant molt fi fet de seda, tenint en compte també que els contactes elèctrics i els mecanismes electromagnètics que requerien un elevat grau d’especialització.
L’equip de telegrafia està format per tres elements bàsics, que són:
- l’avisador, consisteix en una caixa cúbica a sobre de la qual hi ha un timbre en forma de campana semiesfèrica, mentre que la part frontal disposa de dues petites finestres rodones que són el visor de números i lletres. Cada un d’ells està emetent el missatge.
- l’aparell receptor, és una caixa cúbica semblant a un rellotge de taula que disposa d’una agulla i dues corones concèntriques tapades per un vidre, una d’elles indica les 28 lletres de l’alfabet i l’altra els números. Per simplificar la lectura de l’estació emissora hi havia prou amb indicar les inicials , per exemple ‘Surt Tren’ (ST) seguit de l’hora i els minuts. Per altres missatges més complexos s’havia de llegir lletra per lletra. Aquest aparell s’activava mitjançant un mecanisme electromagnètic semblant al sistema de “descop d’àncora” propi dels rellotges de corda.
- l’aparell manipulador emès missatges mitjançant una maneta que es desplaçava sobre un disc dentat amb corones metàl·liques esfèriques d’un sol eix. Donant dues voltes completes de 360° al disc metàl·lic, es podia determinar la direcció del missatge en sentit Olot o bé en sentit Girona.
Aquest sistema simulava la comunicació entre dues estacions telegràfiques del tram Girona–Olot: la línia de tren que passava per Salt, Bonmatí, Anglès, la Cellera de Ter, El Pasteral, Amer, Les Planes i Olot.
El fet que avui dia encara puguem veure funcionar aquest mecanisme com ho feia a mitjans del segle XIX ens permet experimentar alguns nivells històrics d’aquells temps de les màquines de vapor.
Agraïm a Ramon Piera de Ciurana la seva atenció.
Nota:
Aquest article, ara amb alguna modificació, va ser publicat a la Revista Baix Empordà núm.73, any 2021, plana núm. 10. Ha estat inclòs en aquest bloc perquè el passat dia 10 de juliol del 2025 al Museu Terracotta de la Bisbal va ser presentat un passi de films fets pel cineasta Antoni Martí Gich i Dolors Fuster, entre ells hi havia els Ferrocarrils Piera, motiu pel que hem considerat aquesta informació pot complementar la coneixença d’aquest magnífic circuit ferroviari.
Podem veure una petita filmació de l’acte filmat asseguda per entremig del públic Quatre peces de Museu https://youtu.be/rGVh22exgKs
