Fa temps que conservo diversos vídeos enregistrats amb una petita càmera de mà, sovint filmant mentre em movia entre el públic o asseguda en una cadira enmig d’un acte. Ara que han passat els anys i aquest material ha restat oblidat dins d’un calaix, he decidit donar-li una nova vida publicant-lo a YouTube, perquè no es perdi del tot.
Un d’aquests vídeos correspon a la conferència que la doctora Josefina Castellví, biòloga i oceanògrafa, va oferir el 8 de març de 2014 al cinema de Palafrugell, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. L’acte va ser organitzat per Espai Dona i la Biblioteca de Palafrugell.
Durant la conferència, la senyora Castellví va parlar sobre la seva experiència científica a l’Antàrtida, i va recordar figures clau com Antoni Ballester, pioner del projecte espanyol al continent blanc, així com Joan Rovira, Mario Manríquez i Joan Comas. L’acte es va iniciar amb la projecció del documental “Els records glaçats”, dirigit per Albert Solé.
Després d’11 anys, considero que és un bon moment per compartir aquest testimoni audiovisual, enregistrat modestament però carregat de valor documental.
Una mica sobre l’Antàrtida
La doctora Castellví, com ella mateixa va explicar, estudiava líquens durant les seves estades a l’Antàrtida, concretament a la zona de les illes Shetland del Sud, on Espanya, amb el consentiment de les autoritats argentines, hi manté presència científica.
Des del 1988, Espanya opera dues bases científiques permanents: Gabriel de Castilla i Juan Carlos I, aquesta última situada a l’illa Livingston i gestionada per la UTM-CSIC (Unitat de Tecnologia Marina del Consejo Superior de Investigaciones Científicas).
Cal recordar que l’Antàrtida és un continent despoblat i sense població autòctona. Des de l’any 1961, està regulat pel Tractat Antàrtic, que estableix que només es pot utilitzar amb finalitats científiques i pacífiques. Amb una extensió de 14 milions de km², està cobert en un 98% per una capa de gel de fins a 2,5 km de gruix.
Per contrast, al Pol Nord trobem l’Àrtic, on des del 1991 es coordina l’activitat científica i ambiental a través del Consell Àrtic, amb vuit països membres i diversos estats observadors.
Algunes de les seves investigacions científiques.
A continuació, comparteixo un breu resum divulgatiu del contingut d’un article científic del qual és coautora Josefina Castellví (2019). El text ha estat elaborat amb l’ajut d’una eina d’intel·ligència artificial per facilitar-ne la comprensió general.
Dir què a més del seu paper pioner com a científica a l’Antàrtida, Josefina Castellví va continuar vinculada a la recerca i la divulgació científica fins a edat avançada. L’any 2019, va participar en un estudi sobre com els cicles naturals del fitoplàncton marí —uns microorganismes essencials per a la vida als oceans— poden veure’s alterats pel canvi climàtic. El treball analitza com aquests organismes, que segueixen un ritme biològic diari (ritme circadiari), responen a canvis de temperatura i llum al llarg del dia. Aquests estudis ajuden a entendre millor l’impacte ambiental global, ja que el fitoplàncton juga un paper clau en la producció d’oxigen i la regulació del CO₂ a l’atmosfera..:
Entre les seves publicacions científiques, destaca l’article: Castellví, J. et al. (2019). “Light–dark rhythms of gene transcription in marine phytoplankton”.
Enllaços d’interès:
📽️ Per veure el vídeo: Conferència de Josefina Castellví, 8 de març de 2014, Palafrugell
