Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La aigua d’us públic a la Bisbal d’ Empordà.

L’any 2002 el farmacèutic   Ramon Piera de Ciurana va publicar a la revista el Drac  de la Bisbal d’Empordà  número 45 (2004) un article  titulat  Captació i qualitat de l’aigua que em volgut adjuntar en aquestes pàgines perquè  aporta  informació i  enriqueixen l’article que recentment em publicat a la revista Baix Empordà.

L’article que tracta de la Captació i qualitat de l’aigua de Ramon Piera.

Anàlisi de les aigües de la Bisbal

Tots sabem per experiència que les aigües d’alta muntanya gaudeixen d’una qualitat al tast que fa que les identifiquem com a dolces. La causa és la baixa quantitat de sal s minerals dissoltes a conseqüència, en part, de les característiques geològiques del terreny i també pel poc temps de contacte amb el subsòl, Aquestes aigües les qualifiquem de baixa mineralització.

En canvi, les aigües aflorades vora mar, normalment pel tast, les qualifiquem de salades, ja que els terrenys propers a la costa suporten intrusions parcials d’aigua marina que ja són molt riques en sals minerals.

Aquest fenomen detectat fàcilment pel nostre sentit del tast ens demostra de forma molt entenedora que, segons el lloc on es faci una captació d’aigua, les propietats qualitatives poden ésser diferents. És a dir, existeix una indubtable interacció entre la classe de subsòl i l’aigua que s’hi extreu.

Aquesta primera aproximació ens incita a reflexionar una mica entorn dels fenomens hidrogeolòqics que, ben segur, relacionen el lloc de captació  d’aigua i la qualitat de l’ai­gua obtinguda.

Així dons, caldrà explicar, d’una forma senzilla, el cicle del aigua (Fig. 1). Seguint l’esquema s’observa que les precipitacions aporten l’ai­gua evaporada del mar i dels oceans, i en molta menys proporció l’aigua evaporada de llacs i l’evaporació transpirada del sol i mantell vegetal. Una part de l’aigua de pluja és retinguda per l’estrat vegetal, una altra part retorna, per evaporació, a  l’atmosfera i la resta arriba a la superfície del sol, on una fracció es filtra cap al subsòl i l’altra fracció origina els corrents superficials d’ai­gua que erosionen el sol i arriben a formar escorrenties com torrents, rierols i rius. Part de l’’aigua que circula per aquestes formacions també és capaç de filtrar-se cap al sol. És l’aigua d’infiltració que pot circular subterràniament. S’anomenen aigües freàtiques i la seva profunditat té la magnitud d’alguns metres. Després de realitzar un trajecte més o menys llarg, dóna lloc a una surgència que pot ésser una font. Però segons les característiques geològiques, una part de l’aigua d’infiltració arriba a profunditats apreciables que poden mesurar-se en magnituds d’algun centenar de metres. Són les anomenades aigües subterrànies profundes. El temps de permanència en les estructures geològiques va des de mesos per a les aigües freàtiques fins a milers d’anys per a aigües subterrànies profundes.

Figura 1. Cicle de l'aigua
Figura 1. Cicle de l'aigua

Si es té en compte que les qualitats de les aigües de pluja estan influenciades parcialment pels gasos dissolts (p. ex. oxigen, anhídrid carbònic) i pels possibles gasos contaminants atmosfèrics (cas de pluja àcida, per S02), és comprensible que l’aigua dissoldrà elements minerals del sol que, segons les característiques geològiques dels ter­renys i els temps de permanència, li donaran propietats específiques.

Les estructures geològiques condicionen els fenòmens, de filtració i absorció. Simplificant molt, em per­meto diferenciar-ne tres grups: A) Estructures geològiques constituïdes per roques granítiques, metamòrfiques i pissarres que donen una baixa porositat i per tant escas­sa permeabilitat. La conseqüència serà uns terrenys amb reserves d’ai­gua limitades. Per exemple les Ga­varres. B) Agrupa els terrenys de se­dimentació, formats per graves i ar­giles, amb molta més capacitat de retenció d’aigua per la seva porosi­tat. Per exemple una bona part de la plana del Baix Empordà. C) De tipus càrstic, que fonamentalment esta format per roques calisses de tipus porós i roques solubles. El nom de càrstic és a conseqüència que els primers estudis científics hidrogeológics d’aigua en roques calisses, van fer-se al Karst, situat a la península d’Ístria (antiga Iugoslàvia) al N de la Adriàtic. Karst en la llengua de la zona significa “camp de pedres calisses”. Evident­ment pot deduir-se que en aquest cas les aigües seran molt riques en calci. Pot servir de petit exemple la zona de Serinyá, prop de Banyoles.

Però cal no oblidar que en el moment de la filtració es poden arrossegar components anomenats or­gánics (matèria orgànica procedent dels éssers vius) i estructures vitals com bacteris i virus. Aquests poden ésser procedents d’activitats del home i d’animals, i presentar potencialment poder patogen. Grácies als mecanismes de lIuita biològica entre microorganismes, fongs i virus, podem disposar d’aigua no sempre contaminada. Tot dependrà de la velocitat amb que es contamina la superfície, ja que els fenómens bi­ológics actuen amb una determi­nada velocitat no modificable.

És a dir, el sól gaudeix d’una capa­citat limitada per suportar contaminants. Si la capacitat de la superfície per suportar contaminació no és sobrepassada, molt probablement podrem disposar d’aigua consumible. En cas contrari, l’aigua serà no apte per al consumo Per tant, les captacions d’aigua menys profundes seran més influenciables pels contaminants superficials que les aigües profundes.

La salut pública pretén evitar aquelles situacions que poden ésser perjudicials per a la salut humana. Per això la qualitat de l’aigua es mesura amb una sèrie de paràmetres que vénen determinats per un comitè d’experts de la CE i que la legislació de l’Estat espanyol recull en el RD 1138/1990. Pot observar-se que es diferencien cinc tipus de paràmetres analítics, agrupats en caràcters i que són:

La font d'en Botó, com a exemple de la dissolució de minerals, la qual cosa es pot veure in situ la taca de rovell de la pedra del fons característica de les fonts ferruginoses.
La font d'en Botó, com a exemple de la dissolució de minerals, la qual cosa es pot veure in situ la taca de rovell de la pedra del fons característica de les fonts ferruginoses.

1.Caràcters organolèptics (aquells que detecten fàcilment els òrgans dels sentits com són color, terbolesa, olor i tast).

2.Caràcters físics-químics (aquells que tenen relació amb l’estructura natural de l’aigua).

3. Caràcters relatius a substancies no desitjables.

4.Caràcters relatius a substancies tòxiques.

5.Caràcters micro-biològics.

A quasi tots s’indica un nivell guia considerat òptim, i un nivell de  concentracions màximes admissibles La totalitat dels paràmetres permet classificar l’aigua en potable o no potable. És un significat de seguretat  sanitària. Tot i això, es permet simplificar en alguns casos els paràmetres analitzats , mitjançant una selecció dels més significatius o de més risc sanitari.

                                          ****************

Adjuntem en format PFD l’ article que va ser publicat a la Revista Baix Empordà número 52 (2015),  el   tema central  d’aquesta edició estava relacionat amb  l’aigua , Ramon Piera  de Ciurana  i Rosa M. Masana Ribas en vàrem presentant un article titulat:

Evolució tecnico-sanitària del subministrament d’aigua pública a la Bisbal.

Per llegir-lo cliqueu a:

Aigua Bisbal 

Qui estigui interessats en conèixer els paràmetres bacteriològics, químics i  d’altres indicadors   que  mesuren la qualitat de l’aigua de consum,  podem consultar la pàgina del Departament de Medi Ambient de  l’ Ajuntament de La Bisbal  on hi ha incorporada la analítica mensual  que l’empresa SOREA  proporciona , estudi fet al  laboratori Palafolls  i també   per Aigües de Barcelona. Consultar  Analítica 

 Mitjançant el Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, restaven  establers els criteris sanitaris de la qualitat del agua de consum humà. Consultable a:   Legislació sobre la qualitat del aigua.

Algunes de les analítiques fetes a la xarxa de aigua  d’ús públic  a la Bisbal, porten el segell  de la “Entitad Nacional de Acreditación (ENAC),  organisme creat a partir  de la resolució del Parlament Europeu i del Consell (reglament  núm. 756/2008) que li atorgà la  potestat publica de lliurar acreditacions, entre elles i per citar-ne algunes les relacionades amb els controls de les analítiques sanitàries,  dels aliments,  del aigua,  dels gasos  d’efecte hivernacle o del sorolls ambientals i generals.

A causa que actualment la afectació de l’aigua de la vila es deguda a  herbicides, comentar que un dels  més usats rep el nom comercial de Roundup  que porta com principi actiu el  Glifosato o Glifosat. La empresa fabricant del producte va tenir-ne la patent fins l’any 2000 i amb data 12/10/2012  va publicar a Internet  un informe amb  tècniques que es  consultable a:  Monsanto Europa S.A.

Passats 20 dies que s’hagués detectat un problema en la composició del aigua potable, amb data 24 d’agost el batlle de l’Ajuntament  de La Bisbal en base al comunicat lliurat per  de l’Agència de Salut Pública de Catalunya   comunica als ciutadans  que l’aigua de la xarxa pública  ja és apta per beure i per cuinar, d’acord  també amb la  darrera analítica del dia 23 d’agost del 2016  després de la instal·lació dels filtres de carbó actiu.

Filtre de carbó actiu (imatge Rosa M.)
Filtre de carbó actiu (imatge Rosa M.)

El Consorci de la Costa Brava-Entitat local de l’aigua, va  publicà un Edicte on hi consten les bases perquè el ajuntaments  puguin sol·licitar subvencions adreçades a complementar el cicle de l’aigua. Es consultable a:  Butlletí Oficial de la Provincia de Girona (BOP), número 107 del 6 de juny de 2016.  Els plaç de demanda finalitza el mes de desembre.

Conductes del filtre (R.M.)
Conductes del filtre (R.M.)

Llevadores i infermeres gironines

Aquests llibres que presentem son una auto edició que s´ha fet amb l´objectiu d´agrupar i fer més fàcil la lectura de les diverses publicacions que sobre infermeres i llevadores havia publicat a diverses revistes gironines des de l´any 1991 fins l´actualitat.

La edició està feta en dos volums, degut que el tipus de format del llibre  no permetia  un gruix de 440 pàgines per una sola edició.  Va sortir d´emprenta el mes d´agost de l´any 2014 i se’n van fer una tirada de 150 exemplars. De moment no  s´ha fet cap presentació publica del llibre i no han sortit de casa, excepte els llibres que he regalat, de vendre’n algun seria a preu de cost  i només per  recuperar una part de les despeses generades per la correcció lingüística i la  impressió.

Contingut del llibre

 Volum I , A més de les dades territorials hi ha informació referent a  infermeres i llevadores de : El Baix Empordà, la Bisbal , Pals , Palafrugell Corçà i Monells la Pera ,Torrent, Palamós ,Castell d’Aro ,Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols.

Volum II, Hi ha dades de professionals de: el Gironès: Llagostera Celrà, Bordils, Girona ciutat, l’Alt Empordà: Figueres , la Jonquera, la Garrotxa: Olot, la Cerdanya: Puigcerdà, el Pla de l’Estany: Banyoles, el Ripollès: Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser i Campdevànol i la Selva: poblacions de la Selva interior i marítima. I una Cronologia d’alguns fets sanitaris i socials (segle XVI al XXI) a més d’una recopilació  imatges.

Llevadores i infermeres Baix Empordà
Llevadores i infermeres Baix Empordà
Volum II
Volum II

 

 

Contraportada
Contraportada

 

 

 

Donacions de llibres a arxius històrics i a biblioteques

He lliurat  dos volums d’aquesta edició a diversos  arxius municipals de Girona i també al Arxiu Històric Comarcal del Vallès Occidental (AHCVO) que està situat a Terrassa.

Nota publicada per l'Arxiu Històric Comarcal d'Olot, maig 2015
Nota publicada per l'Arxiu Històric Comarcal d'Olot, maig 2015