Fa poc vaig escriure un relat titulat : Un vivència inesperada, on entre d’altres comentava que durant les trobades amb amistats la Maria del Carme, una gran amiga que (epd) i jo els explicàvem coses que ens havíem succeït en algun viatge, però en aquell text no ho explicava.
A estat ara què en tornar a recordar algunes de les aventures he considerat explicar-les com per exemple el fet que d’haver viatjat de joves tres vegades a Grècia per conèixer algunes illes, ho fèiem amb plan motxilla i al que sortia o veiem en aquell moment, no dúiem programació només un mapa i de vegades una guia.
Per visitar Atenes i d’altres ciutats varem llogant un cotxe i a les illes, que en disposave, llogàvem una Vespa. Parlem dels anys vuitanta quan aquesta forma de viatjar encara es podia fer.
El tercer viatge va ser més de caràcter turístic més formal, només varem anar a Creta per visitar la illa embarcant a Atenes amb un ferri que disposava de totes les comoditats.
De fet si et mous, parles amb les persones, estimules la curiositat i a més t’arrisques en alguna cosa, és normal que et passin coses divertides o de vegades poc afortunades, n’explicarem algunes.
1- Ens dirigíem al port d’ Atenes per embarcar direcció a Barcelona amb l’hora justa, era el 30 d’agost i un gran nombre de persones estàvem per embarcar. Una vegada a dalt, lliurem els passatges i ens diuen:
– Correu, ja podem córrer a baixar, aquest vaixell va a Turquia.
Varem sortir esperitades tinguen que fer un salt llarg per sol ventar el tros de mar entre l’andana i el vaixell quan aquests és retirava, la M. Carme es va arremangar el vestit llarg que duia per no entrebancar-se.
Sortir d’un gran transbordador d’aquella manera dues noies no va ser gens normal pel públic que acomiadava als passatgers.
2- Un dia ens estàvem banyant, no recordo a quina illa , tot nadant em vaig allunyar una mica de la platja perquè el mar semblava una bassa d’oli. De pron-te sento crits que no entenia el que deien però, els gestos de la M. Carme i un senyora que estava amb ella, m’indicaven que tornés a la platja.
Estava desconcertada per tanta urgència i em vaig imaginar que tenia a sota meu un tiburó, el pànic quasi m’impedia nadar, però no se com ho vaig fer que vaig arribar i amb sense alè a la platja.
La senyora havia dit a la M. Carme que per la zona rondava la mare d’una orca que havien trobat morta. Varem veure aquest petit animaló però voluminós de color blanc i negre que l’havien retirat de l’aigua.
3- A una altra illa vàrem pujar a un autobús molt atrotinat que anar al poble que volíem visitar i s’hi anava per un camí sense asfaltar. Pujar en aquell autobús va ser quelcom d’original, perquè desenes de nois i noies europeus volíem fer el mateix.
Un home situat a dalt de la baca de l’autocar i un altra des d’abaix anàvem carregant totes les motxilles que desprès van lligar amb cordes.
M. Carme quan l’autobús va fer la primera parada amb diu:
– Rosa, he de baixar, he d’ anar al WC. Tu continua que tenim les motxilles a dalt.
Hem vaig sentir sola i abandonada i patia per ella per no saber a quin lloc estava i el que li passava, tot un neguit.
Quan l’autobús va arribar a destí van descarregar les motxilles i la feina va ser identificar-les perquè totes eren de color terra de tanta pols acumulada. Amb una motxilla a coll i l’altra a la mà vaig buscar una petita ombre i em vaig asseure, no podia fer res més, només esperar si vindria altre vegada l’autobús que havia marxat.
Va venir i amb ell la M. Carme, ens vàrem abraçar com si fes un any que no ens havíem vist.
4- a. Anàvem anar a visitar una illa que segons la guia el patró era Sant Apol·linar, no pel Sant però si que en t’una relació amb el que explicarè.
El vaixell que hi anava era una gran barcassa que tenia la funció de portar mercaderies i a l’ hora passatges. Estàvem al port i ens diuen que no sortiria per mala mar, l’endemà va passar el mateix, fins que el tercer dia xarpem . Una vegada a alta mar la barcassa començà a moures molt perquè el mar continuava embravait, els balancejos cap un costat i cap a l’altre cada vegada eren més grans , vaivé que feia entrar i sortir l’aigua pels laterals.
Moltes persones i també la M. Carme varen tenir espasme d’estómac i s’acostaven a un lateral per treure un xic el cap. Vaig subjectar a M. Carme amb una ma i amb l’altre m’agafava a un lloc del vaixell, d’altra manera com ella deia, amb la batzegada que va fer la barcassa hagués saltat cap el mar.
El caos a dins d’aquell vaixell era total perquè a més els timoners donava l’impressió que es discutien degut que cridaven molt, però penso que era per nervis, tots dos giràvem el timó fent molta força cap a la dreta i desprès el deixaven anar i aquest com un boix retornava al seu lloc inicial i, així contínuament, no ho se, vaig pensar que era per mantenir el rumb .
En aquesta situació tan desesperançadora vaig demanar-li a Sant Apol·linar, no a la Verge de Montserrat, que fes arribéssim a bon port, ell era el patró de l’illa i no podia fallar.
Li digué a la M. Carme que com tots ella també tremolava : –
– Ens en sortirem, l’he demanat a Sant Apol·linar que ens salvi a tots plegats d’aquest possible naufragi.
Així va ser, varem arribar a port i allò va ser una gran satisfacció, varem entendre perquè alguns navegants quan arriben fant un peto al terra. Durant unes hores sentíem com si el terra es moves.
4- b. La segona aventura del mateix dia. Al arribar varem anar a llogar una habitació, el llogater es deia Giorgo, el recordo perquè era molt simpàtic i ens donava ametlles, dinem i a la tarda vàrem llogar una Vespa i anar a comprar una espelma i tot seguit ens dirigim cap a donar les gràcies a Sant Apol·linar que tenia l’església a un lloc una mica elevat.
A dins hi havien unes senyores que netejaven l’església i ens miràvem amb cara de sorpresa, lògic, potser no era gens normal veure a dues turistes amb vespa que fossin devotes de Sant Apol·linar. Tornem a casa d’en Giorgio, però no trobàvem la casa, donem voltes i més voltes i no identificàvem res, de nou varem experimentar mig pànic i incertesa, estaven a un poble equivocat i no sabíem on ere altre on teníem les motxilles.
Emprant gestos i el mapa que duiem finalment vàrem saber que el vaixell, aquell dia, enlloc d’atracar al port principal, degut a la mala mar ho havia fet a un port secundari que era on hi havia en Giorgio i el nostre equipatge.
5- A una altre illa sabíem que hi havia un paratge poblat de papallones i el volgueren anar a veure. En arribar lloguem una la Vespa per dos dies i ens dirigim al lloc de les papallones que coincidia on finalitzava la carretera, vistes els abundants lepidopters tornem per la mateixa carretera, passem per davant del poble i continuem, al cap de poc quilómetres la carretera també s’acaba i no n’havia cap més , només camins de terra. Varen anar a dir-los al taller que la Vespa només ens la quedaríem per un dia.
6- Banyar-nos en platges paradisíaques i sense ningú era bastant habitual en algunes illes poc freqüentades , a una platja que només hi havien peixos, per no dur el banyador moll varen banyar-nos sense i, ves per on estant estirades prenen el sol, obrim els ulls i veiem a dos joves grecs que estàvem molt pròxims a nosaltres i també havien decidir no mullar la seva roba interior.
Varem riure molt fent comparances, també amb nosaltres mateixes, dèiem que semblàvem dues sueques de les que venien a Espanya de vacances però, nosaltres érem morenes i menys altes, encara que pels grecs ja els estava bé, pensàvem.
7- El tercer viatge a Creta el vàrem fer uns anys desprès. essent gairebé un viatge de luxe comparat amb els altres dos. No ens va succeir res d’especial però, un dia no vaig poder estar-me de fer el numeret al darrera d’una mampara que hi havia a una sala d’exposicions , em desvestia com fant a les pel·lícules americanes, vist retrospectivament va ser un acte d’aquells de posar-hi molta cara, la M. Carme va filmar el procès i deia:
– Rosa, si ens veuen ens faran fora de la sala, Rosa que venen !
Ara només podem dir: Com han canviat les coses amb cinquanta anys, d’anar per lliure a l’aventura a haver d’estar tot organitzat i a més anem amb la seguretat del mòbil.
Adjuntem uns esquemes de les illes visitades que encara guardava i junt amb les imatges presentades ens pot situar una mica amb el que hem explicar.
Per si al dibuix no es veu del tot bé, els llocs visitats són: Atenes, Korinthos, Micena, El Pireo, Egina, Poros, Idra, Sifnos, Paros i Thira -Santorini-
En aquest altre esquema veiem que des del port del Pireo vàrem anar a la illa d’ Ikaria i des del port d’Ikaria a Samos i el recorregut que vàrem amb cotxe oi Vespa. No paravem ! Manca el tercer viatge fet a Creta que recordo varem filmar amb el sistena de vídeo que anava amb cinta, no la tinc pasada a digital.
