Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

L’espectacular alzina del mas Cassà de Pals

evisant una memòria d’infermeria que havia fet l’any 1996 he localitzat una imatge i un esquema de l’alzina de mas Cassà i al moment he recordat aquests fets. Un dia va venir a la consulta Teodor Carreras i Ribas, conegut per Doro, i em va dir: “Una tarda m’hauries d’acompanyar perquè t’ensenyaria una alzina espectacular, i al mateix temps li podríem prendre mides. És grandiosa.” “Perfecte, m’agradarà veure-la”, li vaig dir. Vàrem concretar el dia que ens anava bé per trobar-nos. No vaig apuntar el dia de la trobada, però devia ser durant l’any 1996. Ens dirigírem al bosc de mas Cassà, ja que en Doro sabia bé com localitzar l’alzina, possiblement un Quercus ilex. Anàvem proveïts amb una cinta mètrica de paleta, paper i llapis.

En veure la configuració del tronc i aquell brancam vaig quedar impressionada, no recordava que mai hagués vist un arbre com aquell. En Doro em va dir: “Eh, què et sembla? Et deia la veritat o no? Aquesta alzina ha de tenir més de cent anys.” Vaig quedar meravellada de les seves dimensions. “Sota aquest brancam hi podríem fer un berenar amb cent persones, o potser més”, va afegir en Doro.

                                                                                                                                                                La espectacular alzina

En ser dues persones, vàrem poder mesurar amb facilitat el perímetre del tronc fent córrer la cinta a una alçària d’uns 1,50 metres des de terra. Vam veure que el tronc més tècnicament rep el nom de volt del canó, i aquest ens va donar la mida de 3,30 metres.

Vàrem mesurar també la capçada, o sigui, la distància des del tronc de l’arbre fins allà on acaben les branques, i ens va donar una mitjana de radis de 12,65 metres. Amb aquestes dues dades vàrem calcular el perímetre del brancam aplicant la fórmula de la circumferència, que és: 2 multiplicat per 3,14 (o sigui, π) i multiplicat pel radi (12,65), que ens va donar el resultat de 79,4 metres de perímetre de la brancada.

En no disposar del mesurador especial per a l’alçària dels arbres, no vàrem saber amb seguretat la mida, però pensàvem que devia fer uns vint metres. Sí que vàrem dibuixar les cinc principals branques perquè pensàvem que amb aquesta informació faríem una breu crònica sobre l’alzina per publicar-la a la revista Torre de les Hores de Pals. La finca on hi havia l’alzina poc temps després va ser adquirida per un veí.

Les cinc branques principal
Les cinc branques principal

Fitxa tècnica

Capçada (radi dels del tronc 12,65 m.

Perímetre del brancam 79,4 m.

Alçària, uns 20 metres

Un dia va venir en Doro a la consulta, però aquesta vegada no per visitar-se, només per dir-me: “Rosa, saps? L’alzina és morta!” “Què diu, Doro! No pot ser! Si estava ufanosa!”, vaig exclamar. “Sí noia, jo tampoc m’ho acabo de creure. Quan he vist que s’estava quedant seca, no em cabia al cap, no et pots imaginar la sensació que he tingut, quina pena!” “Però a veure, què li ha passat? Si estava sana…”, li vaig dir. En Doro respongué “sí, estava la mar de bé”, i com si volgués fer un esforç de resignació, va dir: “Sí, noia, ja ho veus les coses van amanides d’aquesta manera.”

Va sortir de la consulta afligit i jo també vaig restar afectada. És curiós que compartíssim la mateixa emoció per la pèrdua d’aquella centenària i magnifica alzina, que de segur devia haver superat una infinitat d’inclemències del temps i qui sap si de possibles accions humanes. En aquell moment només nosaltres podíem compartir el sentiment que experimentàvem, desconeixíem si altres persones havien tingut l’ocasió de contemplar aquella alzina i poder-los donar la notícia.

I com que les coses van amanides d’aquesta manera, que deia en Doro, no va passar gaire temps que un dia en arribar a la consulta em van comunicar que en Teodor havia mort. Dins de la meva constel·lació de percepcions que vaig experimentar en aquell moment hi eren implícits tant en Teodor Carreras com també una rebel·lia innata o desacord amb el fet que les coses vagin amanides d’aquesta manera.

Fitxa
Fitxa

 

Mides, T.Carreras i Rosa M. Masana

Una unitat d’esterilització a la ‘Torre’ de Torre Maria de la Bisbal d’Empordà

 

La Torre convertida en una unitat d'esterilització
La Torre convertida en una unitat d'esterilització

 

Finestres de la torre
Finestres de la torre

 

 

Per llegir l’article clicar  a :  una-unitat-de-esterilitzacio docx

En aquests PDF, a la fotografia on hi ha les tres infermeres a la porta de Torre Maria de dreta a esquerra són: Angélica Ribera, Rosa M. Masana i Dolors Gelabert.

Del periode 1991 al 1993 van ser enregistrades algunes dades vers l’activitat d’infermeria, en especial el nombre d’extraccións de sang efectuades. Hi ha una còpia al Arxiu Comarcal del Baix Empordà.

Quadern de Registres amb índex de contingut (1991-1993)
Quadern de Registres amb índex de contingut (1991-1993)

 El cotxe dins de Torre Maria ,  26-4-2023

Abans de venir a treballar d’infermera a La Bisbal, la meva feina i estudis sempre els havia fet a grans hospitals com:  Mútua de Terrassa,  Genolier-Suïssa-,Vall d’Hebron, el Clínic, Bellvitge, del Tòrax, on en aquest centre hi havia  un servei de recepció obert  dia i nit.

El cotxe de Rosa M. Masana al jardí de Torre Maria, 1991
El cotxe de Rosa M. Masana al jardí de Torre Maria, 1991

Baix arribar a La Bisbal el dia 12 d’agost de l’any 1991 per treballar al Dispensari de Torre Maria, lloc on hi havia el consultori fins que es va posar en funcionamnt el Centre d’Asistencia Primària-CAP,el mateix dia de l’arribada  em van donar les claus de les portes perquè les tanques al marxar. La mes voluminosa i colosal  era la portalada de ferro de la entrada a la torre feta fer per un indià que va anar a Cuba.

No ho recordo bé, penso que plegava a les nou del vespre i al recinte no hi havia ningú més que passes visita. El metge titular del municipi i la infermera pertanyíem al cos de Sanitat  d’Asistencia Pública Domiciliaria -APD- i el nostre horari a més  era el d’estar localitzats les 24 hores del dia, feia horari de mati i vespre  al consulto i en cas d’urgència de avisar a casa al el telefon fix, si es generava una urgència de tipus quirúrgic anàvem de anta a atendre el pacient a Torre Maria.

Per fer la feina d’APD, era bàsic disposar de cotxe especialment també per anar als domicilis  dels malalts enllitats i  als pobles veïns  adscrits sanitàriament a la Bisbal.

Ara he localitzat una fotografia de fa 32 anys on es veu el  meu cotxe, un Renault R5  vermell matrícula 2106 JC, l’he mirat amb ulls històrics i amb un punt de sorpresa, doncs estava aparcat al jardí de l’actual Oficina de Turisme, ara impensable un acosa com aquesta, com canvien els temps.!

Joan Coromina Costa, en ‘Koro’

Article  publicat per Rosa M. Masana al diari digital Totbisbal el dia 5 de maig del 2015.  Aquest mitjà va deixar de  publicar i en aquest cas vàrem poder  recuperat el text que havia estat extret  d’Internet.  També un breu vídeo amb imatges que algunes d’elles estant incloses a la crònica.

Per veure la crònica clicar  a : joan coromina-costa

Per veure els dibuixos en format vídeo clicar a: dibuixos-koro-