Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Estudis d’Ajudant Tècnic Sanitari d’Empresa (ATS), any 1978

L’any 1978 vaig estudiar l’especialitat d’ATS de Medicina del Treball formació a càrrec de la ‘Escuela Nacional de Medicina del Trabajo’ vinculada al ‘Ministerio de Sanidad y Seguridad Social’ i creada l’any 1956

Capçalera del llistat d'alumnes
Capçalera del llistat d'alumnes

Fa poc he localitzat un imprès amb els noms i les adreces dels alumnes que vàrem cursar els esmentats estudis que compatibilitzats en vàrem ser un total de 139 i d’aquests  87 érem dones i 52 homes, desconec si tots van finalitzar els estudis.

El fet que aquesta disciplina acadèmica tingues tanta demanada podria  ser  degut a:

-         L’ interès de l’alumnat per conèixer els factors, tant de caràcter ergonòmic, com de condicions laborals i de productes usats a les industries que  podien influir a la salut dels treballadors.

-         Tenir la possibilitat de ser contractat/ada d’infermera en una empresa de més de 100 treballadors,amb l’avantatges de poder fer una jornada laboral  més reduïda i gaudir de bona retribució.

-         Un altra dels incentius era que aquests estudis incrementaven el barem de mèrits acadèmics en el supòsit de voler sol·licitar una plaça d’infermera a la Seguretat Social .

No disposo del programa del curs com tampoc dels apunts de classe i  treballs presentats, però el temari basava en l’ estat de salut dels treballadors, la funció educativa que podien dur a terme els professionals en hàbits de salut i de prevenció d’ accidents , el coneixement dels factors i productes industrials, el reforç de la practica de primers auxilis i evacuació de possibles lesionats i el debat envers algunes practiques laborals que podien ser millorables.

 Desprès d’haver conegut algunes empreses estaven en condicions de valorar alguns riscs laborals que poguessin ser causa de lesions físiques o d’origen psicosomàtic segons  el tipus de treball que es feia.  A tres de nosaltres ens va ser proposat  que anéssim a visitar una fabrica de cotxes i entrevistar l’ encarregat i algun treballador.

No recordo el nom de l’empresa que vàrem visitar, només que feia poc funcionava de forma autogestionada (1) pels propis treballadors. Vaig trobar genial aquesta iniciativa perquè considerava que podia permetrà gaudir d’ una justa repartició de beneficis en base a la productivitat obtinguda. Desprès de la visita dels tallers vàrem reunir-nos amb l’encarregat i alguns treballadors al voltant de una grossa taula rodona i els hi vàrem fer diverses preguntes per poder fer el treball individual que ens havia demanat l’escola.

 En base a la observació que havia fet, vaig escriure que existia un accentuat control entre els treballadors, un estat de supervisió continua fet els uns als altres, traspuava la inexistència d’un possible contacte humà fraternal degut que el principal objectiu era aconseguir la màxima productivitat, clar que també s’ha de tenir en compte que havien de restablir l’empresa que havia fet fallida.

Vaig pensar que havien donat un cop de timó envers la productivitat i la feina s’havia convertit, semblava, com a una nova forma de vida. Un extrem d’aquest criteri el podíem trobar en el fet que alguns treballadors els diumenges anaven a l’empresa per rentar el cotxe.

Possiblement van tenir en mi més incidència els factors negatius que vaig observar, un d’ells la transposició del contacte humà com de tu a tu a passar a veure a l’altre coma un treballador d’alt rendiment. Considerava que aquell tipus de model organitzatiu del treball, si es volgués fer extensiu a d’altres empreses, requeriria de debats per encarrilar-los de manera diferent.

En sortir de l’empresa restava decebuda envers aquell model d’autogestió, no me’l imaginava d’aquella manera amb els clàssics trets d’ empresa privada i encara pitjor perquè els companys de treballs’havien transformat  en encarregats supervisors. Tot hi haver efectuat un informe, diguem-ne, no positiu, el treball va  ser força ben valorat.

Diploma del curs
Diploma del curs

Possiblement l’escola havia facilitat la nostra adreça a empreses ‘Unión Explosivos Rio Tinto’ perquè em va proposar de fer-me una entrevista per  a una possible contractació laboral. Si hagués prioritzat el fet econòmic no hagués rebutjat l’oferta, però els hi vaig respondre que treballava al servei de formació de l’hospital de Mútua de Terrassa (2) en qualitat de instructora de alumnes d’infermeria i que m’agradava molt aquesta tasca, també que era un inconvenient  el fet de canviar de residència.

En aquests moments seria d’interès saber si algun company de curs va anar a ‘Rio Tinto’ hi que ens pogués explicar la seva experiència o d’altres. Qui sap si això pot ser possible, perquè tinc una amiga que sempre diu: Escriure una cosa a Internet es com tirar una ampolla al mar amb un missatge a dins.

Notes

(1) Referent a l’empresa autogestionada he localitzat una pàgina que parla de les avantatges d’aquest sistema, que potser s’adapta millor en segons quin tipus de treball que no pas a la de fabricació de cotxes bastant en sistema de cadena, amb tot a fet una evolució important des de l’any 1978. 
(2) Els servei de formació de Mútua  actualment disposa d’un gran ventall d’àrees formatives, no com abans que solament feia docència per les estudiants d’infermeria.

Un curs de gestió d’infermeria a l’EADA de Barcelona el 1985

L’any 1985 vaig cursar estudis de gestió de serveis d’infermeria a l’Escola d’Alta Direcció i Administració (EADA) de Barcelona, seu situada al carrer Aragó, 204. La nostra promoció hi consta referenciada com a GI52.

L’objectiu del curs era formar professionals de la infermeria que treballaven en centres sanitaris en qualitat de caps d’infermeria o de supervisió en hospitals públics, privats i concertats. També hi havia qui treballava en ajuntaments i en clíniques.

Rebíem coneixements sobre gestió dels serveis sanitaris i infermers partint del concepte d’empresa dedicada a la salut que garantís la bona qualitat de l’assistència als pacients i adaptat a la vegada als recursos disponibles. El canvi de paradigma era que la salut sí que té un cost, en contra del corrent que considerava que la salut no havia de tenir preu.

Vaig cursar els esmentats estudis perquè a l’escola d’infermeria de l’hospital del Tòrax de Terrassa, de la qual era infermera en cap, s’estava impartint el darrer curs de l’especialitat de laboratori de la branca professional sanitària i perquè l’anterior cap d’infermeria havia cessat del càrrec i el vaig assumir provisionalment jo mateixa amb possibilitat de mantenir-lo ja al nou hospital de la Mancomunitat Terrassa-Sabadell.

Hem de tenir en compte que en la dècada dels anys noranta a Catalunya es van obrir alguns nous centres, entre els quals el de Palamós, del qual em van proposar dur a terme la gestió del serveis d’infermera quan l’hospital era bastant a punt de ser inaugurat. Presentat el meu currículum professional i fetes tres entrevistes amb la gerent, vaig ser contractada.

Després d’aquesta introducció i d’acord amb els documents que tenia guardats relacionats amb aquests estudis, procedim a mostrar el títol i professor de  la assignatura d’alguns treballs presentats i a la vegada una relació dels companys d’estudi.

 

Treballs presentats

Professor Assignatura  Desenvolupat per Rosa M. Masana
Carles Collell Sistemes d’informaciósanitària (SIS) Projecte per iniciar la implantació d’històries clíniques als usuaris dels centres d’assistència primària (CAP)
Lena Ferrús Sistemes d’informaciósanitària Canvi de sistema en l’administració de medicació per via oral.
Andrés de Kelety Estadística Problemes d’estadística, resolució d’un cas pràctic.
F. Moreu Estructuraorganitzativa Reflexió sobre l’exposició teòrica feta pel professor a classe.
? Gestió econòmica ‘Balance de la situación econòmica de un hospital. Analisis del balance’

Relació de companys

Per protegir al màxim la identitat dels companys incloem solament el primer cognom i lloc de procedència, de manera que el mateix interessat es pugui reconèixer a la llista. Fent el resum he vist que la majoria de nosaltres exercíem en àrees de gestió de serveis i alguns venien de Lleida, Girona i d’altres ciutats de Espanya. Hem comptabilitzat que la promoció 1985 (GI52) va estar formada per un total de 30 estudiants, 24 dones i 6 homes que veurem a continuació:

Alemany, València; Arcos, Mollet; Arrazubi, Barcelona: Batlle, Badalona; Bossa, Lleida; Cabau, Lleida; Cervera, Valencia; Costa, Girona; Díaz, Mollet del Vallès; Díez, Oviedo; Estrada, Barcelona; Garcia, Barcelona; Gil, Mollet; Gutiérrez, Valencia; Isern, Barcelona; Jaureguibeitia, Bilbao; Liñan, Barcelona, Manzano, Lleida; Mas, Barcelona; Masana, Terrassa; Pascual, Barcelona; Riera, Terrassa; Rodríguez, Valencia; Rojo, Barcelona; Ruibal, Oviedo; Sánchez, Valencia; Sarrionanda, Barakaldo; Soriano, Barcelona; Viera, Barcelona i Zaldivar, Barcelona.             

Aquest resum només té l’objectiu de rememorar quelcom de l’esmentat curs de gestió abans de reciclar els documents, però a la vegada també donar la possibilitat de, qui sap, posar-nos en contacte i contrastar les nostres experiències laborals transcorreguts 35 anys d’aquests esdeveniments.

rmmasana@gmail.com

Revista Terme 2019

El passat dimecres dia 29 de gener de l’any 2020 el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, Arxiu Històric de Terrassa, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental van presentar el número 34 de la revista Terme corresponent a l’any 2019. En aquesta ocasió a Editorial es tracta el tema del Patrimoni Cultural,  a Dossier de Sant Pere d’Egara i continuava amb diversos  temes  de caràcter històrics relacionats amb la ciutat.

Durant les exposicions dels articles fetes per Joan Soler (director de l’Arxiu Històric de Terrassa AHT) va comentar que després de 20 anys que Rosa M. Masana hagués escrit l’article Els constructors de la Xemeneia Almirall de Terrassa ara fes un segona crònica aportant noves dades de la xemeneia. Vaig restar sorpresa quan va indicar que havien transcorregut 20 anys, de fet l’anterior article va ser presentat a la revista número 14 amb el títol : Els constructors de la xemeneia de la Bòbila Almirall i en aquesta  segona ocasió correspon al número 34  que porta per títol : La Xemeneia Almirall, noves aportacions, més endavant  serà consultable en línia.      

            Es pot veure un vídeo  ofert per  Drone Sky View

 x-almirall-dsv-11-2018-mitjana  a Rosa M. Masana per conmemorar la xemeneia i als seus constructors

                                                                                                      

Les roques de l’entorn del castell de Sant Esteve de Palamós

No soc arqueòloga ni mestre d’obres, però si que m’agrada fixar-me l’ aspecte que presenten algunes edificacions  d’anys enrere, potser aquesta  tendència en ve de meu germà Marià Masana que ell sí era mestre d’obres.

La passada tardor vàrem fer una passejada pel camí de mar des de Palamós  a S’alguer i a la zona del castell de Sant Esteve vaig fer-hi  algunes fotografies i en especial a les roques, tot  perquè em van suggerir que eren roques treballades amb  tall molt fi i bastant rectilini  i molt ben engalzades les unes amb les altres, tot i el seu desgasts , en especial las que estan mig submergides al mar i reben les empentes de les ones marines.

Dona la impressió que  pertanyen a possibles edificacions fetes amb un sistema semblant al de pedra seca perquè no s’observa  la presencia d’argamassa entre les juntes d’unió i com també  l’encaix tan mesurat de les unes amb les altres.

Presentem un breu Power Point amb imatges  de les esmentades roques  de les rodalies  del Castell de Sant Esteve de Palamós  fetes  el mes d’octubre del 2019.

Restes-d’ edificacions (PowerPoint)