Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Maria Bancells i Prat, mestre de Pals

Maria Bancells de petita (Cedida per Maria)
Maria Bancells de petita (Cedida per Maria)

Ahir a la tarda 26 de juny del 2020, la Diana, cosina de la Maria em va comunicar que la Maria  es va trobar malament, va anar al metge i li va  aconsellar  que li fessin una revisió a la clínica , hi va anar va estar unes  hores ingressada i va morir, succeïa el dia 24 de juny  d’aquest any 2020.

La Maria per a mi era una persona referent a Pals, perquè va ser una de les primeres persones que vaig conèixer en arribar a Pals perquè anava  a fer cures  d’infermeria a la seva mare, la senyora Rosa també molt amable com la Maria, motiu pel que va nàixer una bona amistat.

La Maria era molt popular a Pals i coneixia a tothom perquè a gran part de la mainada els havia  fet de mestra, a més era una persona que sempre estava a punt per  ajudar als demés, per acompanyar algú al metge o fins i tot  al treball.  Es sabut  que durant una temporada  cada dia a la set del matí  anava  a acompanyar  a un noi  a la feina,  era recent arribat a la vila i no disposava de  mitja de locomoció.

Ahir el vespre, desprès de saber que la Maria ens havia deixat vaig estar força trasbalsada, ja ho saben que tenim una vida pensada perquè es faci obsoleta quan baixa el rendiment  personal, però sempre xoca, encara que forçosament ho hem d’acceptar. Estic segura que la Maria encara volia viure perquè feia poc  havia parlat amb ella i  tenia perspectives de vida.

Per tenir més present el  seu nostre record  incloem en aquesta pàgina una entrevista que  li varem fer. També es pot llegir al  llibre: Històries de Pals  explicades pels palencs, 2012.  pàgina  núm. 195. Rosa M. Masana

   Per llegir el PDF clicar a :     Maria-bancells-27-6-2020

Els constructors de les xemeneies de la Bisbal d’Empordà

Article publica a la revista Daba, 2009, per llegir el contingut clicar a: daba-num-5-2009-constructors  La imatge correspon a la xemeneia Lloveras edificada l’any 1957,  imatge ara modificada feta per Rosa M. Masana l’any 1994 quan encara  funcionava  el forn de coure la ceràmica i la xemeneia fumejava.

 

Els constructors de les xemeneies i forns de ceràmica de la Bisbal
Els constructors de les xemeneies i forns de ceràmica de la Bisbal

Camps de concentració a Barcelona

Alguna avantatge havia de tenir el fet que des del dia 13 de març del 2020 ens haguem hagut de quedar a casa i tot per un microbi mig orgànic i mig inert, la cosa bona ha estat obrir calaixos oblidats.

Entre uns antics arxius he localitzat unes ratlles d’una conversa que vaig tenir amb el palafrugellenc Joan Boy Marques, [1] fa uns deu anys. Vàrem parlar de la pesca que era el tema que volia saber, però en Joan que tenia bastants anys d’experiència de vida va   explicar un fet al voltant de la  Guerra Civil Espanyola.

Va dir que havia estat al Camp de concentració d’ Horta i d’allà l’havien  traslladat a Montjuïc, lloc on va estar-hi relativament bé degut a que cada dia formaven unes brigades de presoners per anar a  demanar queviures a diversos magatzems de Barcelona – no ho va dir però, possiblement anaven amb un camió-,  desprès repartien els aliments que havien recollit als hospicis i hospitals de la ciutat. El vespre quan a la presó de Montjuïc feien el sopar amb alguns del aliments recaptats.

Novament  va ser traslladar a un magatzem on hi estaven amb pèssimes condicions, deia que només els hi donaven un dia tres figues, un altre una llauna amb tres sardines i un altre galetes de vaixell  vingudes de Cuba que per poder-les menjar havien de sostreure abans els cucs i que eren fortes com un roc.

 En aquest magatzem ell preferia dormir al ras i es tapava amb sacs de ciment vuits i si plovia havia d’estar  tota la nit moll, dormia al defora perquè era més segur que a dins del magatzem,(2) perquè allà hi havia el risc de  caure pel ull de l’escala que no tenia baranes i podies anar a parar al soterrani. Les escales eren fetes amb totxos provisionals, només per poder-se enfilar i si  la nit havies de anar al vàter era perillós .

Dormirem directament al terra i cada dia sortia un camió amb persones mortes, la aigua que bevíem era d’un safareig on també  s’hi rentava la  roba, jo posava un mocador per filtrar una mica l’aigua.

Durant la conversa coneixen que era infermera a Pals va explicar que havia treballat cinc anys al Moli de Pals i que en Coll estada  tant cansat de menjar cargols cuits directament amb fulles a sobre del foc, va decidir marxar amb dues pessetes a la butxaca a sud-america i quan va tornar es va comprar el mas de Pals. També va comentar  que una seva cosina l’havia criada una dia de Pals.

Notes


[1] He localitzat un trobat de INS de La Bisbal fet per Ariadna Adarnius. Anys de gana. Contraban i estraperlo al Baix Empordà on li fan unes preguntes a Joan Boy i diu que havia nascut el 13 de març de l’any 1921 a Begur. Segons dades de la funerària va morir el dia 18 de març de l’any 2012 a Palafrugell.

 (2) Desconeixem si el magatzem que es refereix Joan era el que descriu Jordi Barrioso a la seva tesi doctoral de la UAB, en referència a  l’antiga fabrica de jute del Poblenou coneguda per El Cànem o dels germans Godó, pagina número 60 del seu treball.