Ahir, 15 de novembre del 2025, cap al tard, es presentava el llibre Història de les Gavarres, de Pep Matas, al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, al Baix Empordà. Recomanaven arribar-hi a peu des de Cruïlles, excepte a les persones amb dificultats per caminar.
Allà em vaig trobar amb en Santi, una amistat de molts anys amb qui només coincidim de tant en tant. Anava amb un grup i m’hi vaig afegir. Ni ell ni jo coneixíem el camí que porta al monestir sense passar per la carretera.
A dins, ens vam asseure l’un al costat de l’altra i, en acabar l’acte, vam sortir plegats seguint un camí lleument il·luminat. Mentre conversàvem, ens vam adonar que ningú caminava ni davant nostre ni al darrere.
En Santi va dir:
—Em sembla que ens hem equivocat de camí. No és normal no veure ningú, amb tota la gent que hi havia.
—Tens raó —li vaig respondre—. Potser hem de tornar enrere.
I de sobte, gairebé sense voler, li vaig dir:
—Saps? A vegades somnio que m’he perdut, i que no trobo ningú a qui preguntar com arribar on vull anar.
Ell va reaccionar amb una rapidesa inesperada:
—A mi també!
—Somnies que t’has perdut?
—Sí, algunes vegades.
En aquell instant vaig sentir una sensació estranya i lúcida: la d’estar desperta i perduda, i alhora explicar un somni que mai havia compartit amb ningú. I el més sorprenent era que ell també el coneixia, d’alguna manera.
La diferència, aquesta vegada, era que tot i estar perduts, no sentia por. Em sentia acompanyada, mentalment i emocionalment, i sabia que trobaríem el camí. Al cap de pocs minuts vam creuar-nos amb d’altres persones que s’havien entretingut. No vam tornar a parlar del somni.
Quan vam arribar als cotxes i ens vam fer un petó d’acomiadament, tots dos sabíem que aquella nit havia tingut alguna cosa especial: una escletxa de la vida que gairebé mai expliquem, i que quan finalment la compartim, ens adonem que no estem tan separats. I en Santi —de sempre— sap estar d’una manera que acompanya.
Podem veure un moment de la presentació Història de les Gavarres.
La revista Baix Empordà núm 49 del març del 2015, va tractar un tema que pot complementar els estudis fets per Josep Matas, d’aquelles coses relacionades amb el bosc que potser mai podrem donar per acabades, el tema anava de les Feines al Bosc
