Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Varem incloure en aquesta edició la xemeneia Nadal Ribo que pertany a Banyoles que en principi no hi hauria de ser, per altre banda vàrem obviar la xemeneia de la fàbrica Pagans de Celrà perquè un autor en va fer un article que ara no localitzem.
Només se’n editat cinc llibres en paper, un d’ells ha estat donat a la Biblioteca de la Bisbal.
Per la presentació d’aquest llibre he tingut l’honor que s’hagi avingut a fer-la la doctora en arquitectura Gracia López Patiño amb quí ens uneix una amistat des de la seva tesi doctoral que tractava de les xemeneies industrials de València i Múrcia. Es va interessar per la xemeneia Almirall de Terrassa que havia fet el contratista d’obres Marià Masana Ribas i els seus treballadors l’any 1956 a Terrassa, se’n pot veure un vídeo fet per Drone Sky View (DSV) que em van oferir com a obsequi i els estic molt sumament agraida. VIDEO x-almirall-dsv-11-2018-mitjana
La doctora G.Patiño és professora de la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Disposa d’un bloc molt interessant que porta per nom: Chimeneas Industriales de Ladrillo.
Interior de la portada i contraportada del llibre i solapesRegistre
M’han preguntat si el llibre estava enregistrat, si que ho està, adjunto una part del document.
Comentar que Alfons Plaja va ser el darrer mestre d’obres de La Bisbal que havia intervingut en construint el forn i la xemeneia industrial de ceràmiques Puigdemont. El dia que vaig anar a visitar-lo varen quedar que hi tornaria un altre dia perquè havia de marxar, amb tot vàrem fer un breu filmació.Va morir al cap de pocs dies del nostra contacte a l’edad de 91 anys., impensable perque estava molt bé.
Biblioteca Lluïsa Durant de La Bisbal amb autora del llibre
Quan vaig anar a portar un llibre a la Biblioteca Lluïsa Duran de La Bisbal, la bibliotecaria Anna Clermont em va fer una fotografia que va publicar al bloc de l’entitat junt amb unes paraules d’agraiment, ens ha cedit la imatge que també l’agraim.
Donació biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal
M’han preguntat el perquè del meu interès per les xemeneies industrials, el motiu és que el meu germà Marià Masana i els seus treballador van construir a Terrassa una xemenia de 63 metres d’altura que està envoltada per 217 graons que formen una escala de cargol exterior.
Marià va morir als 33 anys a causa d’un accidente de moto, en una curva on un carro havia volcat sorra.
El Diario de Terrassa amb data 29 de gener del 1982 publicava una imatge de la xemeneia Almirall i deia que la majoria d’aquestes estructures havien estat fetes per mestres d’obres o arquitectes desconeguts, per si en tornaven a parlar vaig comunicar al Diario que l’Almirral havia estat feta per Marià Masana i els seu equip de paletes.
Aquella noticia em va obrir l’alerta i vaig decidir localitzat els constructors i preparar un exaustiu expedient per fer la proposta d’inscripció al Llibre de Rècords Mundials Guiness . Va ser l’any 1991 quan ens feien saber que havia estat considerada com la xemeneia amb escales de cargol més alta del mon.
Va coincidir que aquest mateix any vaig venir a viure aquí a La Bisbal i la vista se’m va anar cap a veure xemeneies per tot, aquestes però no eren textils sino que feien anar els forns basicament ceramistes de la vila i de pobles veïns.
L’Arxiu Municipal de Palafrugell ha tingut l’amabilitat d’escriure una nota a Facebook els estem especialment agraits , adjuntem l’enllaç
Arxiu Municipal de Palafrugell, Jordi Cama i Rosa M. Masana
Avui dia 12 de desembre del 2022, el mitja informatiu digital L’aguait ha donat informació del llibre de Les xemeneies industrials del Baix Empordà, també ha incorporat un vídeo fet recentment per Xevi Codolà i servidora com a conductora.
Varem comunicar al senyor Jaume Perarnau Llorens, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya que haviem fet una publicació digital en format llibre que hem posat a la xarxa. El llibre parla de les Xemeneies Industrials del Baix Empordà, tot que a la xarxa de se fa molt de temps també hi havien posat l’article Les xemeneies industrials de la Bisbal.
La seva resposta ha estat altament reconfortant perquè manifesta la seva consideració vers aquesta aportació. Amb el seu consentiment hem volgut adjuntar les seve paraules de la que n’estic molt agraïda.
Benvolguda
Aprofito aquests dies per respondre alguns correus que m’havien quedat aturats com ara el vostre. Us en demano disculpes.
El magnífic llibre que heu fet sobre les xemeneies industrials del Baix Empordà és realment excel·lent. Ja l’hem incorporat digitalment a la nostra biblioteca i en farem difusió al proper número de la nostra revista EIX.
Us felicito per la continuació del treball que sempre heu fet en relació a explicar i donar a conèixer la construcció d’un emblema i imatge iconogràfica ben representativa del procés d’industrialització del país com ho és el de les xemeneies industrials. Des de les Jornades sobre xemeneies industrials que vàrem fer ja fa anys a Terrassa i en les que vàrem tenir el goig i plaer de poder comptar amb la vostra participació, cada vegada aquell pioner treball que ens vàreu mostrar va creixent i ampliant el coneixement i la divulgació d’aquestes tipologies de construcció.
Us agraeixo l’atenció tinguda sempre vers el nostre museu, torno a demanar-vos disculpes per la tardança en respondre i quedo a disposició per tot all`po que considereu
Atentament,
Signa Jaume Perarnau, 28-12-2022
El cafè restaurant can Tòfol de Palafrugell era propietat de Cristòbal Vilella Riera. D’abans de l’any 1897 no en sabem res del seu anterior negoci, només el fet que en Vilella feia saber a la premsa que havia obert el seu nou establiment, cafè restaurant al edifici on abans hi havia el ‘Centro Obrero’. El Distrito 28-2-1897. Segons Enric Bagué i Vilà (1995) aquest cafè restaurant d’en Tòfol estava a la Plaça Nova i esmenta que l’any 1899 l’ havien detingut perquè en el seu local s’hi jugava al Set i mig.
Jocs de los 'Dados'
Més tard, l’any 1905 C. Vilella el van tornar a amonestar i aquesta vegada amb una multa de 500 pessetes, tot a causa que en el seu local s’hi jugaven jocs que estaven prohibits per la llei com eren ‘Dados’ i ‘Monte’. Correspondència Municipal de Palafrugell, 27-11-1905.
Per jugar al joc ‘Monte’ requeria que una persona actués com a banquer que era qui donava o repartia el joc, sembla que aquesta forma de jugar a les cartes era poc favorable pels jugadors participants, d’aquí que en sortís el refrany: De gener a gener, el diner és del banquer.
Quelcom de més havia de haver succeït, perquè el Governador Civil de Girona amb data 1 de maig del 1906 comunica al batlle l’ordenament de tancament de l’establiment café Tòful, propietat de Cristòbal Vilella Riera.
Vilella també tenia lligams amb l’Escola pública elemental de nois que constava al carrer de les Botines número, 14, és sabut perquè el Baix Empordà del dia 7 de maig del 1910 diu que formava part de la Junta de la escola.
El bar restaurant d’ en Tòfol de la Plaça Nova va estar actiu durant bastants d’anys, es sabut perquè la premsa deia que davant del establiment hi havia la tarima del piano preparat per les sessions de varietés i la plaça estava plena de cadires de balca. Revista de Palafrugell 1-6-1962
Un article escrit per Frigolet del Brugar deia que la casa de cambreres d’en Tòfol era anomenada Petit cafè i estava situada al carrer de la Caritat. Revista de Palafrugell 1-10-1998, pag.22.
En Cristòfol va morir a una edat avançada, així ho comunicava la edició del Baix Empordà del dia 20 d’octubre del 1934, esmentant també que Cristòfol era el pare d’ Emili Vilella, amic dels cronistes i conserge del Centre Fraternal.
Le pedimos si nos podía ofrecer el Power Point de una de las clases formativas que había impartido, conocíamos su contenido que vimos era muy didáctico. Con su permiso lo adjuntamos en esta página i el enlace que nos remite a la entrevista.
Cada año en la ciudad de Terrassa -Barcelona- se celebra una Feria Modernista debido que es una de la poblaciones que mas edificios modernista conserva. Los bomberos tambien participan de la fiesta y exponen un vehiculo que en el año 1929 disponian los bomberos de la ciudad, también se uniforman al estilo d’aquella época.
Fort-T- del año 1929 de los Bomberos de Terrassa. Museo de la Ciéncia y de la Técinica de TerrassaMariano Masana en la Feria Modernista
Fa uns tres anys van arribar a casa dos gats de carrer, un d’ells m’havien dit que dormia a la porta de casa i l’altre va venir al darrera seu sense saber d’on havia sortit.
La Núria, unade les meves veïnes coneixia a en Garfi o al Marrau com ella li deia i també a la Gilda, encara que ella llavors no tenia cap nom.
La Núria molt amant dels gats i de tots els animals es va cuidar d’alimentar-los durant la llarga temporada que van fer vida al carrer i encara ho fa portant-los alguna llaminadura. Un dia va explicar que en Garfi vivia a casa d’ una altre veina també de nom Núria i que l’havia dit que tenia uns vuit anys i que el fet que estés al carrer era degut que havien adoptar a un gos i aquest va fer fora de casa al Garfi, tot que en Garfi havia estat el primer de viure en aquella casa.
La Gilda era una gata bastant jove, però només es deixava tocar quan ella volia, l’agradava pujar als arbres i recórrer teulats, tenia un caminar pausat, de no tenir presa i sempre duia la cua enlaire, te l’havies de mirar per força, d’aquí que li possesim el nom de Gilda.
Degut que els gats estaven habituats al carrer, vaig encarregar al ferrer fer una gatera a la porta del garatge, element que els permetia entrar i sortir quan ells volessin, tot que deseguida es van habituar estar-se bastant de temps a dins a casa i especialment al pati on hi prenien el sol.
La nit del divendres dia 29 d’octubre els hi vaig donar el menjar de la nit, en Marrau va quedar-se a casa però, la Gilda va sortit al carrer, passats uns minuts la Carmen, la veïna de l’altre costat va trucar a la porta dient que la Gilda estava estirada al mig del carrer .
La Gilda esmolant-se les ongles
Vaig baixar corrents i vaig veure que la Gilda estava morta, terrible! no m’ho podia creure feia res que l’havia acariciat mentre menjava. Vàrem pensar que havia estat un cotxe que l’havia atropellat però no tenia sang enlloc, la vaig estar observan una estona sense tocar-la del lloc, volia creure que només estava estabornina però, no, era evident que la vida havia fugit del seu cos.
Vaig agrair a la Núria protectora que m’hagués donat soport i entrat a la Gilda a casa en aquell moment d’impacte emocional, perquè tot que soc una dona amb anys d’experiencia de vida, en aquell moment no sabia que fer.
En Garfi aquella nit es va amagar dins d’un armari i jo no podia dormir, no se com va ser que em vingué la idea de preguntar-li al Rei dels felins, sense saber si existien , que em digués on era la ànima de la meva estimada Gilda.
M’aparegué una imatge borrosa que configurava la cara d’un esplendit lleó d’una gran cabellera i nas amplíssim. No deia res i jo tampoc li feia cap pregunta, vaig interpretar que ens havíem de comunicar per telepatia i jo no en soc gaire experta, la imatge va desaparèixer.
Les lletres de la samarreta
L’endemà vaig rentar la roba amb que havia abrigar el cos de la Gilda quan estava morta, era un retall de samarreta que usaba pel seu jas, abans no em fixava amb les lletres que duia aquell troç de roba però, al recollir-la del estenedor m’adono que estava escrit: Una I i al costat un cor i a continuació el nom HUGS.
Com a fet gairebe impensable feia poc que havia vist la imatge d’un antic vaixell espanyol que duia una bandera amb una H i a sobre d’ella una corona, em van explicar que la H volia dir Regne o sigui Corona del Regne d’Espanya.
Doncs bé, com són les coses, de seguida de veure la samarreta vaig llegir: T’estimo molt. El Regne (H) Unit amb Gilda Sempre. Serà que el Regne dels felins em comunicava que la Gilda estava unida amb ells? No ho se.
Baixant del arbre
No vaig tardar gens amb fer-me d’altres preguntes que no cal explicar, però una cosa sí que restava clara, que els animals són molt semblants a nosaltres i que de vegades fan coses dignes d’admirar, per exemple, no jutgen, mostren estima, no són rancuniosos encara que recorden si algú els ha maltractat i el que fant és fugir. Hem de valorar l’esforç que alguns han de fer per adaptar-s’he al taranna dels seus amos.
Sigui com sigui, dir que aquesta correlació d’esdeveniments i volent buscar una explicació als fets, penso que d’alguna manera la Gilda fos a on fos va tenir accès en mostrar als que encara estem aquí, un seu darrer acte amoròs que tant la caracteritzava.
Penso que al barri va desaparèixer i per expresar-ho en termes mecanicistes, potser més entendibles, en aquests temps que estem, la Gilda era com una pila orgànica fotovoltaica dispensadora de benestar per les persones que es guardessin un temps per mirar-la.
Un altre fet que dubtava en explicar-lo, va succeï aquella nit quan la Gilda va sortir al carrer, d’immediat vaig rebre un Whattssap de la Marisa, una amiga que ens comuniquen de bastantant en tant en tant, el missatge el vaig captar com a molt contundent , sec , com un crit d’ esglai que preguntava: Rosa, estas bé ? Li vaig respondre que sí, que estava molt bé ! La Marisa mai m’havia escrit només per fer-me una pregunta i sense res més. Passats cinc minuts de rebre aquesta correu estava plorant molt desconsoladament.
La pregunta que em vaig fer sobre aquest fet va ser: S’haguès pogut donar la circunstància que la meva persona havia de sofrir un ensurt irreversible, com posem que m’haguès caigut una teula trencada al cap a causa de la pedregada que va afectar a casa a La Bisbal ? i que la amorosa Gilda, s’avinguès a sacrificar-se en el meu lloc ? No ho sé, però el fet de pensar-hi m’entendreix de quina manera !
Dormint amb els ulls tapats
Ahir dia 6 de desembre del 2022 vaig veure a la presentació d’un vídeo la cara d’ un lleó que era semblant al que vaig veure el dia que mentalment preguntava al Rei del felins a on era la alma de la Gilda, era curiòs també que el vídeo portés el nom ¿ Podemos comunicarnos telepáticamente con los animales?
La imatge que presentem del lleó, per a mi, és espectacular, està signada però no llegim bé el nom de l’autor amb tot li agraim que sense permís l’ haguem incorporat en aquest mitjà. També mostrar el nostra agraiment al autot del vídeo ‘Misterios Ocultos’ per haver-nos compartit un tema d’alta sensibilitat com és el de la comunicació amb els animals. Hem retirat l’imatge.
Con motivo de la celebración del IV Congreso de Bomberos de Empresa celebrado en Salou (Tarragona) los días 15 y 16 de octubre de 2022 hemos conversado con el presidente de la Asociación de Bomberos de Empresa, Mariano Masana, sobre dicha asociación de profesionales.
Los servicios de prevención, extinción de incendios y de salvamento están regulados por la Ley 5/1994, de 4 de mayo, cuyo título quinto trata de los bomberos de empresa. La norma establece que cualquier tipo de empresa y en especial las químicas, petroquímicas y farmacéuticas puedan dotarse de un cuerpo de bomberos propio para su inmediata actuación.
Una de las primeras actividades que organizó la asociación fueron las Primeras Jornadas Técnicas Nacionales de Bomberos de Empresa, celebradas en Lloret de Mar en 2012, evento que abrió la puerta a futuros encuentros profesionales. Dos años después, en 2014, se celebró el primer Congreso Nacional de Bomberos de Empresa con el lema ‘El bombero de empresa es profesionalidad, seguridad y efectividad’. Desde entonces y hasta el presente se han celebrado cuatro congresos que han puesto en común experiencias laborales, avances tecnológicos aplicados a la extinción de incendios, recursos prácticos disponibles, así como temas de prevención y de protección personal.
Acto de presentación del Congreso (Cristobal Castro)
—Buenos días, Mariano. ¿Puedo tutearte?
—Por supuesto.
—Como presidente de la Asociación Professional de Bomberos de Empresa, ¿nos podrías explicar cómo surgió esta iniciativa?
—La Asociación Profesional de Bomberos de Empresa fue creada en 2011 por iniciativa de un grupo de profesionales. Nació con la clara intención de contribuir a la mejora del desarrollo laboral y atender las inquietudes surgidas del colectivo, tales como la necesidad de formación, la seguridad en el trabajo, el reconocimiento social de este tipo de trabajo, aspectos legales y jurídicos y su representación a nivel estatal y europeo.
—¿Las empresas están equipadas para prevenir y resolver cualquier tipo de ignición?
—Los bomberos de cada empresa están formados, equipados y organizados de forma específica para hacer frente a las contingencias propias de las materias y productos químicos que puedan utilizar. Cada empresa tiene su propia singularidad en cuanto a morfología, tipo de productos que utiliza, sistemas de almacenamiento y prácticas de manipulación. También procura conocer cuáles son los recursos óptimos para ser utilizados en caso de necesidad, conforme al grado de peligrosidad de los productos que se manejan, sean corrosivos, explosivos, inflamables o de otra naturaleza.
—¿Los bomberos de empresa hacen labores de prevención?
—Es partefundamental de su trabajo para evitar incidentes antes que estos aparezcan. Los bomberos de cada turno de guardia, en empresas que así lo requieren, deben supervisar el estado físico de sus dependencias e infraestructuras, estar al corriente de las reparaciones que se realicen, observar las posibles averías de dispositivos básicos, prestar atención a las posibles paradas técnicas de la empresa y a los imprevistos del día a día. También es importante que el bombero o el equipo de bomberos estén presentes en la supervisión antes, durante y después de cualquier trabajo que se realice en la empresa y que pueda comportar un riesgo, por mínimo que este sea para así evitar que se desencadene una emergencia o siniestro importante.
Intervencion del cuerpo de bomberos (cedida Marià Masana)
—¿Qué temas son tratados en sus congresos?
—En los congresos bianuales de carácter nacional a excepción del año 2020, que debido a la pandemia no se celebró, hemos desarrollado ponencias de carácter muy diverso, aunque todas ligadas directa o indirectamente al trabajo de los bomberos de empresa o industrial. La diversidad de conocimientos que comporta este oficio es una de las particularidades y prioridades a valorar en el momento de escoger los temas que serán presentados en el congreso. Decir que los monográficos de actualidad, conforman un hándicap de intereses para la mayoría de participantes, así como el hecho de tener en consideración que para organizar un congreso nacional es necesario contar con la participación de sus patrocinadores, dado que sin esta colaboración sería del todo inviable su celebración.
—¿Cuántos asociados sois? ¿Hay presencia de mujeres en vuestra entidad?
—Actualmente la asociación está formada por unos 200 asociados, de los cuales 21 son mujeres. Vemos que la mujer cada vez más se va incorporando al mundo laboral como bombera y son bastantes las empresas en las que las mujeres forman parte del equipo.
—Poner en marcha eventos de este tipo exige mucha dedicación. ¿Desde cuándo desempeñas el cargo de presidente?
—Cuando se creó la asociación en su primera Junta directiva fui el vicepresidente y a inicios de 2015 al ser renovada la Junta acepté ocupar el cargo de presidente. Como dices, es verdad que la organización de congresos nacionales requiere horas de trabajo, conlleva diversas pautas a seguir y persistencia para lograr que los objetivos previstos satisfagan a congresistas, patrocinadores y colaboradores y que la asociación salga fortalecida. Como toda entidad contamos con presidente, vicepresidente, secretario y tesorero, también tenemos el apoyo de algunos socios, de comisiones específicas y de los responsables de la organización de eventos.
Durante una ponencia (Cristobal Castro)
—¿En la directiva existen vocales de otras autonomías?
—De momento no, pero no nos cerramos a posibles incorporaciones ya sea como vocales o de delegaciones.
—Fuiste bombero de la Generalitat. ¿Por qué el trabajo de empresa?
—Cuando me jubilé de bombero activo ingresé como bombero voluntario en la sección de veteranos, hecho que hace te sientas, aunque sea simbólicamente, unido al cuerpo de bomberos al que pertenecí, de la Generalitat de Catalunya. Mi motivación por los bomberos de empresa fue a raíz de una experiencia que viví durante la intervención en un siniestro en una empresa química. Allí pude comprobar la labor que realizan los equipos de bomberos de empresa o industriales, cerciorándome de que esta actividad profesional era poco conocida para la mayoría de los bomberos de oficio. Tras la experiencia entablé conversaciones con varios bomberos que ejercían en empresas y surgió la iniciativa de crear una asociación de bomberos. Así fue como me introduje en este mundillo profesional tan heterogéneo.
—Podemos decir que eres un bombero que ama el oficio.
Productos químicos, experiéncia práctica (CC)
—Bien, sí, tienes algo de razón. Lo viví desde pequeño. Mi padre, Josep Masana, era bombero del parque de bomberos de Terrassa cuando aún estaba situado en la calle Gaudí y con frecuencia me llevaba al parque y me permitía subir en algún camión. Supongo que estas experiencias me influyeron. Mi hijo Oriol también es bombero.
—Una clara tradición familiar. ¿Desde que ejerció tu padre hasta el presente como ves la evolución del oficio?
—Evidentemente la tecnología que se aplica actualmente en el ámbito de las emergencias en general ha avanzado muchísimo y si nos centramos en el tema de los bomberos vemos que se ha producido un cambio muy significativo, no tan solo en referencia al tipo de vehículos, trajes y materiales, sino también en la aplicación de las nuevas tecnologías que vamos incorporando, bien sean en materia de prevención y extinción como de salvamentos.
—¿Cómo ha evolucionado tu trayectoria como bombero?
—Entré a formar parte del cuerpo de bomberos de Terrassa en calidad de voluntario el 16 de abril de 1974, hice oposiciones y en 1987 ingresé en el cuerpo de bomberos funcionarios con destino al parque de bomberos de Sabadell. Pasados dos años pude acceder a una plaza de bombero en mi localidad de Terrassa. Allí estuve hasta 2001, para pasar a incorporarme a la sede de la Región de Emergencias Metropolitana Norte, en cuya área de formación fui coordinador y docente, adscrita al Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). En 2016 me jubilé y en la actualidad estoy agregado como bombero de la sección de veteranos del Parque de bomberos de Viladecavalls, localidad en la que resido. Hasta hoy son más de 48 años los dedicados a ejercer en el ámbito de la extinción de incendios y de las emergencias.
Detalle en consideración a su entrega (Cristobal Castro)
—Mariano, muchas gracias por aportarnos esta abundante información que nos era desconocida.
—Gracias a ti por el interés.
Muchas gracias también por concedernos el Power Point referente a la formació de los Bomberos de Empresa
Entrega de medalles a los bomberos de la Generalitat de Catalunya.
El dia 14 de este mes de abril del 2023, la Generalitat de Catalunya en la población de La Ràpida, Montsià -Tarragona- hizo la entrega de medallas a los bomberos en reconocimiento al trabajo efectuado que segun los años de actividad en el cuerpo de bomberos podian recibir: La medalla de oro por una dedicación de 35 o 30 años, de plata por 25 años y de cobre por 20 años en el servicio.
Mariano Masana Torres recibió la medalla de Oro. Por este motivo queremos felicitarle y también porque sabemos su entrega personal que siempre ha mostrado hacia la profesió prolongada hasta mas de tres décadas. También por la participación docente que ha desarrollado en diversos equipos de bomberos hayan sido estos profesionales, estudiantes o bién voluntarios.
En base a su experiencia profesional vivida en parte des dé muy pequeño transmitida por su padre Josep Masana, bombero de profesión, ha podido ser el también trasmisor de conocimientos prácticos y teoricos a las nuevas generaciones motivadas en ejercer la profesión de bombero no exenta de un cierto grado de vocación. És el bombero veterano que mediante su práctica diaria, las conclusiones obtenidas en cada uno de los incidentes no deseados mas la formación continuada en especial de las nuevas tecnologias aplicadas a los incendios y accidentes le confieren una experiencia que debemos considerar.
Viendo la trayectoria personal y profesional de Mariano es lógico pensar que el hecho de ser bombero puede considerarse como a una forma de ser y de estar en la vida, algo que la persona experimenta y lleva siempre consigo .
Darrerament ens hem assebentat d’un projecte que l’ADF de Vacarisses ha engegat per facilitar que una varietat d’insectes trobin refugi en els dies més crus de l’hivern i a la vegada els faciliti la reproducció, consisteix en crear unes estructures de fusta que serveixen de refugi que reben el nom de d’hotels per insectes, podem escolta radio Vacasisses on s’explica el projecte. (març, 2024)
També hem vist publicat a Youtube un acte de formació impartit per Marià, en ell hi van assistir diversos estudiants motivats per la preservació de la natura, procedien de diversos municipis que disposen d’amplients extencions boscoses del Vallès Occidental. Podem veure el documental a : Federació ADF, Formació, Valles Occidental 17-3-2024
Entrega de la medalla de Oro, 14-4-2023Medalla de Oro, por los 35 años de servicio
